Resultats de la cerca

Al terme municipal de Cercs, al Berguedà, es troba aquesta torre medieval del segle XII, malmesa però accessible, situada a 1.182 metres d'altitud en una posició estratègica envoltada de penya-segats que li ofereixen una formidable protecció natural. L'edificació, de la qual es desconeix el grau de protecció oficial, es localitza en un indret remot que requereix una caminada de diversos quilòmetres des de la carretera més propera.

Altres noms: Coneguda també com a Castell dels moros i com a Fort de Luisa Fernanda. D’aquesta edificació, bastida l’any 1838, és diu que per les seves característiques (?) és l’única de les fortificacions d’època carlina que es conserva a Catalunya.

A Berga (Berguedà), dalt d'un turó que domina la ciutat, s'alça aquesta torre del segle XIX d'època carlina, també coneguda com a Castell dels moros o Fort de Luisa Fernanda. L'edificació, construïda el 1838, es conserva en bon estat i destaca per ser l'única fortificació carlina preservada a Catalunya, oferint vistes extenses dels voltants.

Al terme municipal de Lladurs, al Solsonès, es troba l'església romànica de Sant Agustí d'Isanta, datada entre els segles XI i XII, relativament ben conservada. Al seu costat hi ha restes de murs identificats com les del castell medieval d'Isanta. L'edifici, situat a 1.048 metres d'altitud, es manté en bon estat i és accessible lliurement.

A Òs de Civis, nucli de les Valls de Valira (Alt Urgell), es troba aquesta torre colomer medieval quadrada amb teulat piramidal de llicorella, que probablement també exercia funcions de torre de guaita. Situada a 1.526 metres d'altitud, presenta un estat més o menys conservat, tot i que la coberta superior està danyada per l'aigua.

A Coma i la Pedra (Solsonès), es conserven les restes d'un edifici medieval dels segles XII-XIV, de funció desconeguda, amb una torre destacada. L'exterior es manté en bon estat, però l'interior està completament arruïnat i presenta perill d'esfondrament. L'accés és lliure i es troba a 1.078 metres d'altitud.

Al cim del Roc de La Pedra, sobre el llogaret de La Pedra del municipi de Coma i la Pedra (Solsonès), es troben les restes d'un castell del segle X. De l'edificació només queda un petit llenç de paret penjat al turó que presideix la població, amb accés lliure i estat molt deteriorat. La protecció de l'edifici és desconeguda.

Al poble de Gósol (Berguedà), dalt del nucli urbà, es troben les restes d'un castell romànic del segle X amb església parroquial dedicada a Santa Maria construïda a mitjan segle XI. L'element més significatiu és la torre defensiva de planta quadrada, posteriorment sobrealçada com a campanar, que conserva una escala interior moderna per accedir a la part superior amb vistes magnífiques.

A Josa, municipi de Josa i Tuixén a l'Alt Urgell, es troben les restes d'una fortificació medieval situada a 1.450 metres d'altitud. Del castell només es conserven fragments de mur aprofitats per la construcció de cases del poble, ja que l'edificació és pràcticament desapareguda.

A la vora de La Figuera, urbanització de Castellnou de Bages (Bages), es troba la Torre dels Moros, imponent torre de defensa de planta circular dels segles XI-XII amb dotze metres d'alçada i parets de dos metres i mig d'ample. Protegida per un fossat, ofereix extenses vistes que es diu que arriben del Pirineu a Montserrat. L'edifici es troba malmès amb mitja edificació desapareguda.

Al terme municipal d'Aguilar de Segarra (Bages), es troben les restes pràcticament desaparegudes d'aquest castell del segle XIV. L'edificació, de difícil interpretació, conserva només alguns elements com un arc i trams de mur identificats per Pere Català Roca el 1962. Situat a 619 metres d'altitud, l'accés és lliure però les ruïnes són molt deteriorades i la seva protecció es desconeix.

A la vora de Llobera, al Solsonès (Lleida), es troben les restes d'aquest castell documentat des del segle XI. L'edifici, actualment malmès, conserva estructures que es poden observar des de les seves proximitats. L'accés és lliure i es pot arribar-hi a peu en menys de deu minuts des del nucli urbà.

A Terrassola, entitat de població dispersa del municipi de Lladurs (Solsonès), es troben les restes d'un castell documentat des de l'any 992 i l'església romànica de Sant Pau. L'edifici es troba en estat malmès, amb la primera planta completament arruïnada, mentre que la planta baixa conserva dues o tres estances amb volta de canó. L'accés és lliure però comporta riscos evidents, especialment per l'estat precari de l'estructura.

A les afores de Vacarisses, al Vallès Occidental, es troba aquesta torre medieval dels segles XI-XII, restaurada l'any 1999. L'edifici conserva la seva porta original al segon pis, a set metres d'alçada, després d'eliminar una obertura moderna practicada a la base. Es localitza a 434 metres d'altitud amb vistes precioses dels voltants, tot i que actualment no és accessible a l'interior.

Torre colomer situada a Estamariu, municipi de l'Alt Urgell a la comarca del Urgell, d'època desconeguda. Es tracta d'una construcció medieval relativament ben conservada, sense sostre, accessible lliurement i ubicada a 1.063 metres d'altitud. La protecció de l'edifici és desconeguda, però es manté en bon estat general.

El castell de Tost es troba al despoblat de Tost, municipi de Ribera d'Urgellet (Alt Urgell). Es tracta d'una fortalesa medieval documentada des del segle IX, situada sobre un esperó rocós a 746 metres d'altitud. Actualment està pràcticament desaparegut, conservant només algunes restes de parets i estructures com una cisterna trapezoïdal, protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

La torre colomer de Bescaran, al nucli de Bescaran del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), és una construcció medieval dels segles XII-XIV d'estil romànic que destaca per la seva estructura interior amb sis-cents seixanta nius disposats regularment. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba en estat relativament bo i és lliurament accessible, tot i que manca de sostre.

Altres noms: La cadira del senyor

A Cava, municipi de l'Alt Urgell a la comarca de la Cerdanya, es troben les restes pràcticament desaparegudes d'aquest castell dels segles XI-XII, protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Només es conserven dos petits fragments de mur amb aparell de pedra ben tallada, situats sobre un turó a més de 1.300 metres d'altitud, que fou destruït pels miquelets el 1712.

A Gavet de la Conca, municipi del Pallars Jussà, es conserven les restes del castell de l'Hostal Roig, una fortificació medieval del segle X situada dalt d'un penyal a 1.126 metres d'altitud. De l'antiga construcció només queda en peus un fragment de torre de planta circular amb parament de carreus units amb morter de calç, protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, tot i que es troba malmesa.