Resultats de la cerca

Altres noms: Casamates de les Torres

A Garriguella, municipi de l'Alt Empordà, es conserven quatre búnquers de construcció popular del segle XX, situats al sud-oest del nucli urbà prop de la carretera C-252. Es tracta de fortificacions mig soterrades de formigó bastides entre 1940 i 1945 pel règim franquista com a part de la "línia P", una xarxa defensiva pirinenca que mai va entrar en servei.

A Sant Boi de Llobregat, al Baix Llobregat, es troba aquesta casa senyorial del segle XV d'estil popular amb elements gòtics tardans i renaixentistes. Presenta planta baixa, noble i golfes, amb estructura cúbica i ampliacions posteriors, combinant pedra i maó en murs i finestres. Protegida com a BCIL, es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Altres noms: Mas de la Verneda - (Generalitat de Catalunya). *

A Sant Sadurní d'Osormort, a Osona, es troba aquesta masia de planta rectangular del segle XVII d'obra popular, protegida com a BCIL. L'edifici destaca per la seva estructura amb llanterna central, portal d'arc rebaixat en pedra rogenca i dependències agrícoles envoltades per un clos tancat. Es conserva en bon estat però l'accés és restringit.

Altres noms: Alberg La Conreria – Vikipèdia.

Edifici religiós del segle XII situat a Tiana, al Maresme, de caràcter popular amb planta soterrani de grans dimensions construïda al voltant d'un claustre. Destaca per la seva façana simètrica sense elements decoratius i la teulada de teula àrab, amb arcs, voltes i embigats de fusta a l'estructura. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Local, es troba en bon estat però amb accés restringit.

A la Floresta, municipi de les Garrigues, es troba aquest pou d'aigua medieval del segle XIV d'obra popular, situat prop del castell. Construït amb grans carreus semicirculars i una volta de canó interior, va servir durant segles per abastir d'aigua la població. Actualment en desús però en bon estat, destaca per les seves pedres de suport de la corriola perfectament encaixades i les piques de pedra dels voltants.

A la Floresta, municipi de les Garrigues, es troba aquest pou de gel del segle XIV d'obra popular, una construcció singular edificada dins d'un turó amb forma tronco-cònica i coberta per falsa cúpula. Realitzat totalment en pedra, fou utilitzat per emmagatzemar gel i conservar aliments per al castell proper. Actualment està en desús i sense protecció oficial, però en bon estat i visitable amb accés restringit.

El Far de Calella es troba a les afores de Calella, municipi del Maresme (Barcelona), a 39 metres d'altitud. Es tracta d'un far del segle XIX inaugurat el 1859 en el mateix emplaçament on hi havia una torre de guaita medieval, que constitueix un dels símbols més característics de la ciutat i un excel·lent mirador del municipi. L'edifici es conserva en bon estat, està en funcionament i és visitable.

Altres noms: Font Vella o Pou Àrab de Portell.

Al Portell, entitat de Sant Ramon a la Segarra, es troba aquest antic pou d'aigua subterrani del segle XIV, obra popular protegida com a BCIL. Construït amb paredat i cobert per volta de canó, accedeix-s'hi per una graonada que baixa al pou cilíndric parcialment inundable segons el nivell freàtic. Es conserva en bon estat, protegit per una porta de ferro recent que permet la seva visualització.

A Mont-roig, entitat de població dels Plans de Sió (la Segarra), es troben les Pletes de les Pallargues, antigues cabanes de pedra seca dels segles XIX-XX d'obra popular destinades a resguardar bestiar. Aquestes construccions amb voltes de canó i arc de mig punt, protegides com a BCIL, es caracteritzen per tenir espais coberts i descoberts adaptats a les necessitats ramaderes. Actualment es troben malmeses però són accessibles lliurement.

Altres noms: Tines del Mas cal Candela - (Generalitat de Catalunya). *

A Callús, municipi del Bages, es troben les Tines del Mas cal Candela, un conjunt de set estructures circulars enrajolades dels segles XVIII-XIX que testimoniaven la importància del conreu vitícola a la regió. Construïdes amb pedra irregular i calç, amb alçades entre tres i quatre metres, es distribueixen agrupades al voltant del mas abandonat.