Resultats de la cerca

Mas medieval del segle XIV situat a Tarragona, comarca del Tarragonès, protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Conjunt de tres edificis al voltant d'una torre circular de planta defensiva amb matacans i espitlleres, construïda amb maçoneria i carreus. L'edificació es troba malmesa i parcialment enruïnada, amb accés lliure però difícil per barreres naturals i infraestructures.

Altres noms: Torre Virgili.

A les afores de Vila-seca, al Tarragonès, es troba aquesta torre medieval del segle XVI construïda amb maçoneria i reforços de carreus, característica de les torres defensives del terme. Presenta planta rectangular, dos pisos amb terrassa i matacans, i una porta amb arc dovellat. Actualment està molt malmesa, deshabitada i envoltada de deixalles, amb protecció com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

El Mas Sorder es troba a Tarragona, municipi de la comarca del Tarragonès. Es tracta d'un conjunt d'edificacions d'època moderna (segles XVI-XVIII) que s'ordenen al voltant d'una torre defensiva quadrada, construïda en context de les incursions pirates. Destaca la torre amb decoracions de pedra picada, l'arcada apuntada del celler i la cúpula modernista del saló de ball revestida de ceràmica.

Altres noms: Antic castell de Roda

A les afores de Roda de Berà, al Tarragonès, es troba la Torre del Cucurull, una torre medieval de planta circular del segle X declarada BCIN. Construïda amb pedra sense treballar unida amb morter de calç, conserva només 6 metres d'alçada i està malmesa, especialment a la part meridional. Estava envoltada per una muralla de tancament i probablement correspon a l'antic Castell de Roda, amb accés lliure i vistes esplèndides del litoral.

Altres noms: Torre de la Vetlla / Torre Vella

Prop d'Ardenya, municipi de La Riera de Gaià, al Tarragonès, s'alça aquesta torre circular medieval dels segles XI-XIV, construïda com a punt de comunicació en la línia defensiva fronterera del riu Gaià. De planta circular amb murs de pedra irregular i opus spicatum, presenta una cambra superior heptagonal de tàpia, amb diàmetre interior de poc més de dos metres i murs de 1,25 m de gruix.

Al Catllar, municipi del Tarragonès, es troba aquest castell medieval del segle XIII, bon exponent de l'arquitectura militar baix medieval amb planta triangular, torres rectangulars i fossat. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, estava malmès però ha estat restaurat i convertit en Centre d'Interpretació dels Castells del Baix Gaià. L'emplaçament conserva també restes d'un poblat protohistòric anterior.

Castell medieval del segle XII situat al cim d'un turó de Vespella de Gaià, al Tarragonès. Originàriament una torre amb església i cementiri, conserva restes de muralla i estances excavades a la roca. Protegit com a BCIN, es troba molt malmès amb materials aprofitats posteriorment, però és d'accés lliure i ofereix bones vistes dels voltants.

Altres noms: Castell o castellot de Perafort, castellet de Bofarull, castell de Penalonga, castell de Penallonga i no sabem si encara en pot tenir algun més.

Castell medieval situat a Perafort, al Tarragonès, amb restes visibles datables del segle XVI, encara que la construcció original podria ser dels segles XII o XIII. Conserva un pou dins del recinte quadrat i restes de contraforts que evidencien proporcions considerables. Es troba en estat ruïnós, amb accés lliure, a 140 metres d'altitud.

A Cervera, municipi de La Segarra (Lleida), es troben les restes d'aquest castell del segle XI, declarat bé cultural d'interès nacional. Del gran recinte medieval només subsisteixen parts del mur de la façana de ponent amb torres circulars, ja que fou gairebé totalment arrasat a principis del segle XX. Malgrat el seu estat malmès, conserva vestigis significatius de la seva estructura defensiva original.

Al llogaret de Gàver, municipi d'Estaràs, a la Segarra, es conserven les restes d'una torre de defensa cilíndrica del segle XI, originàriament vinculada al comtat de Berga. Aquesta robusta construcció medieval, que s'assenta directament sobre la roca natural, presenta un parament exterior ben treballat amb carreus rectangulars, tot i que actualment es troba molt malmesa per l'enderroc dels seus pisos interiors.

Altres noms: Torre dels moros

A Talteüll, entitat de població de Massoteres a la Segarra, es conserven les restes malmeses d'un castell del segle XI, originàriament construït pels comtes i bisbes d'Urgell. Del complex fortificat només subsisteix una torre circular de dotze metres de diàmetre i quatre d'alçada, envoltada de cases, juntament amb alguns llenços de muralla. L'edifici està protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

A les afores de Sanaüja, a la Segarra, es troben les restes d'aquest castell altmedieval del segle X, documentat des del 1001. Edifici defensiu amb torre cilíndrica i espai emmurallat, posteriorment ampliat amb capella romànica i dependències fins als segles XVI-XVII, destacant el campanar d'espadanya barroc de cinc ulls. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba malmès però amb accés lliure.

A Lloberola, entitat de població de Biosca al Solsonès, es conserven les restes d'aquesta fortalesa del segle X, una de les més antigues de la comarca. L'element més destacat és una torre de planta trapezial construïda en diverses fases amb tàpia i posteriorment folrada de pedra i calç, acompanyada de trams de muralla. Protegida com a BCIN, es troba en estat malmès però amb accés lliure.

A l'Ametlla de Segarra, municipi de Montoliu de Segarra, comarca de la Segarra, es conserva la torre d'un castell del segle XI d'origen comtal, actualment malmesa però restaurada el 2011. L'edifici, de planta rodona amb dos pisos conservats, presenta una porta d'accés amb arc de mig punt i està construït amb carreus rectangulars en filades de morter de calç.

A La Guàrdia Lada, entitat de Montoliu de Segarra (Segarra), es troba aquesta fortalesa del segle XI de planta pentagonal, construïda amb carreus regulars de pedra i dotada de dues portes d'accés. Documentada des del 1059, va pertànyer als comtes de Barcelona i posteriorment a l'orde de l'Hospital fins al segle XIX. Actualment es troba malmesa però és accessible lliurement.

Altres noms: El molí de vent

A les afores de Granyena de Segarra, a la Segarra, es conserven les restes d'una torre de guaita circular del segle XI, construïda amb pedra i morter de calç com a element de defensa durant la reconquesta. L'estructura, molt malmesa, només conserva la part baixa del seu cos cilíndric edificat sobre la roca mare. Està protegida com a BCIN i és accessible lliurement.

Castell roquer del segle XI situat a Biosca, municipi del Solsonès (Lleida), del qual perviuen restes de murs amb torrasses i una torre central rodona construïda sobre la roca. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba en estat molt malmès amb poques restes visibles a la part alta del poble, accessible lliurement a peu des dels carrers de traçat medieval.

A Massoteres, municipi de la Segarra, es conserven les restes d'aquesta ermita romànica del segle XI, actualment malmesa però estabilitzada parcialment. L'edifici, gairebé en ruïnes, manté la façana principal amb entrada rectangular de gran llinda de pedra, mentre que la resta de façanes i la coberta han desaparegut. Sense protecció oficial, és accessible lliurement i es troba dins un solar interior del poble, a 505 metres d'altitud.