Resultats de la cerca
Nova cerca-
1 votVora el mas Reiners de Torà, al Solsonès, es troben les restes de la Torre de la Ferreria, una estructura defensiva medieval del segle X construïda amb pedra calcària i morter. L'edifici de planta quadrangular presenta restes de murs i un important enderroc, amb forats excavats a la roca que suggereixen un lloc d'hàbitat. Protegida com a BCIN, es troba en estat ruïnós i de difícil accés.
-
12 votsRestes d'una torre hexagonal del segle XVII situada a Salou, al Tarragonès, integrades en el Camí de Ronda. La torre era un punt de guaita arran de mar amb cambra d'oficial, magatzem de pólvora i plaça d'armes, construïda per ordre reial el 1666 per defensar la costa. Les restes, protegides com a BCIN, es conserven en bon estat integrades en edificis privats.
-
A Santa Maria de Merlès, municipi del Berguedà, es conserven les restes d'una torre fortificada senyorial del segle XII, protegida com a BCIN. L'edifici, identificat com a possible centre d'un important alou que protegia el camí d'Osona a Cardona, presenta només l'angle nord-occidental i part del sud-occidental amb murs de carreus ben escairats i espitlleres. Es troba en estat de ruïna avançada, envait per la vegetació, amb accés lliure.
-
1 votA Vilassar de Mar, municipi del Maresme, es troba aquesta torre de telegrafia òptica del segle XIX, edificació neoclàssica senzilla i massissa amb parets atalussades i frontó clàssic. Va servir com a torre nº 51 de la línia militar Barcelona-Jonquera i nº 216 de la línia civil Barcelona-Girona, allotjant un heliògraf per a senyals lluminosos. En bon estat, té accés restringit i des de 1894 funciona com a dipòsit d'aigua i font pública.
-
A Ponts, municipi de la Noguera, es conserven les restes malmeses d'una torre medieval de planta quadrada, protegida com a BCIN. Construïda amb filades de carreus irregulars units amb fang, presenta murs de 150 cm de gruix i 2,3 m d'alçada, tot i que la cronologia exacta es desconeix per manca de ceràmica superficial. L'accés és lliure però requereix una pujada a peu pel tossal erm on es troba.
-
1 votA Tarragona, capital del Tarragonès, es troba la Torre d'Arandes, una torre medieval del segle XII que formava part del mur vell de la ciutat. Construïda per ordre de Sant Oleguer i Robert d'Aguiló, junt amb la torre de Moreres conformava el portal de l'Olivera. Destaca per tenir encastada una làpida romana i es conserva en bon estat.
-
2 votsA Tarragona, capital del Tarragonès, es conserva aquesta torre medieval del segle XIV, part del sistema defensiu de la ciutat. Construïda durant l'època de màxim creixement urbà, s'adossa a la muralla romana i forma part de la "Muralleta" que ampliava el recinte fortificat. Es troba en bon estat de conservació.
-
2 votsA Tarragona, capital del Tarragonès, es troba aquesta construcció del segle XVII situada al carrer Francolí. Es tracta d'un edifici en bon estat que actualment allotja l'Institut Municipal de Serveis Socials, amb accés restringit al públic. Malgrat la seva antiguitat, no disposa de protecció oficial documentada.
-
2 votsA la Guàrdia d'Urgell, entitat de Tornabous a l'Urgell, es troba aquesta torre medieval del segle XII construïda sobre la roca amb planta rectangular i tres pisos interiors coberts amb voltes. L'edifici, realitzat amb carreus ben escairats que s'estreten en alçada, conserva la porta original amb arc adovellat al mur de migjorn i està protegit com a BCIN.
-
2 votsA Barberà del Vallès, al Vallès Occidental, es troba la Torre d'en Gorgs, masia fortificada del segle XIII amb elements romànics que constitueix l'edifici més antic del municipi. Situada dins d'un clos al carrer de la Torre d'en Gorgs, ha estat restaurada i actualment acull el Centre de Promoció Econòmica, Social i Cultural, mantenint un bon estat de conservació.
Segle XIII
-
2 votsA Castellnou d'Ossó, municipi de l'Urgell, es conserven les ruïnes d'una fortificació romana del segle III amb torre medieval reutilitzada, construïda amb aparell ciclopi de carreus ben treballats. L'estructura semicircular original, de 24 metres de diàmetre, presenta el semicercle oriental i una cantonada ben conservats, mentre que la torre medieval interior mostra una cúpula tapial i un forat característic a la façana est.
-
2 votsEdificació del segle XIX situada dalt d'un turó a Castellolí, comarca de l'Anoia, construïda com a conseqüència del desenvolupament de la Telegrafia Òptica. Es troba en estat malmès amb poques restes conservades, sense protecció oficial documentada, però amb accés lliure. Està ubicada al mateix solar que les ruïnes del Castell de Castellolí i l'Església de Sant Vicenç.
-
6 votsA les afores de Castellolí, municipi de l'Anoia, es troben les restes d'aquesta torre medieval del segle XIII, construïda amb pedres escairades que conserva una alçada notable que permet intuir almenys dos pisos. Malmesa però accessible lliurement, manté encara part de la seva estructura i té comunicació visual amb el castell de Castellolí, amb ceràmica grisa medieval als seus entorns. No disposa de protecció oficial segons els registres.
-
2 vots
A Bergús, barri de Cardona (Bages), es troba aquesta masia medieval de grans proporcions amb una esvelta torre medieval a tramuntana que testimonia la seva origen medieval, ampliada durant els segles XVII-XVIII. L'edifici, de propietat privada amb accés restringit, es conserva en bon estat i forma part del mas La Garriga, situat al costat de l'església de Sant Joan de Bergús.
-
1 vot
A Les Mallorquines, entitat de població de Riudarenes (Selva), es conserven dues torres de telegrafia òptica del segle XIX, una de la línia civil i l'altra de la militar, que funcionaren entre Barcelona i la Jonquera fins a mitjan segle.
-
1 vot
A les afores de Calella, al Maresme, es troben dues torres de telegrafia òptica del segle XIX, construïdes respectivament el 1848 i el 1857 per a transmissions militars i civils. Aquestes edificacions de planta quadrada, amb dos pisos i terrat, presenten actualment un estat malmès amb només part de les parets en peu, tot i que han estat recentment restaurades i apuntalades.
-
2 vots
A Sant Salvador de Guardiola, municipi de la Guíxola al Bages, es troba aquesta torre de telegrafia òptica militar del segle XIX, que formava part de la línia Barcelona-Manresa-Solsona. Actualment malmesa i sense protecció oficial, conserva encara la seva estructura envoltada per un fossat, situada estratègicament a 426 metres d'altitud en un coll amb vistes a dues vessants.
-
2 vots
Torre circular defensiva del segle XIII situada a la Morana, entitat de població de Torrefeta i Florejacs, a la Segarra. Construïda amb filades de carreus irregulars, presenta sis metres d'alçada i actualment forma part de la masia de Cal Torra, on funciona com a espai de magatzem. Està protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional i es conserva en bon estat, sent exteriorment visitable amb permís del propietari.
