Resultats de la cerca

A Corçà, municipi del Baix Empordà, es troba aquesta petita capella religiosa del segle XVIII dedicada a Sant Sebastià. L'edifici, de nau única amb capçalera semicircular, destaca per la seva porta amb llinda monolítica flanquejada de finestres enreixades i rematada per una espadanya d'un sol arc. Construïda a la sortida del nucli poblacional vora un camí d'origen romà, es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

L'església de Santa Cecília de Voltregà, a Osona, és una edificació barroca del segle XVIII molt reformada, amb una casa de pagès afegida a partir de 1950. Conserva arcuacions llombardes gravades i una porta principal de mig punt amb dovelles de pedra, tot i que ha sofert transformacions que la fan eclèctica. Es troba en bon estat, però l'accés és restringit.

A Sant Martí d'Albars, municipi del Lluçanès, es troba aquesta església barroca rural del segle XVIII que conserva una imatge de Santa Maria de tradició romànica procedent de la primitiva església de Sant Martí. L'edifici, de dimensions mitjanes, es manté en bon estat, tot i que l'accés no és lliure. La construcció actual data del XVIII, però el lloc té arrels medievals documentades des del segle IX.

L'església de Sant Cristòfol de Borrasses es troba a Santa Eulàlia de Puigoriol, entitat de Lluçà, al Lluçanès. Edifici de planta rectangular del segle XVIII, conserva elements de l'antiga església romànica documentada des del 1062, amb porta d'arc de mig punt adovellada datada de 1636 i campanar d'espadanya. Es troba en bon estat, sense protecció oficial, amb accés restringit.

Altres noms: Església de Sant Baldiri - Generalitat de Catalunya). *

A Sant Boi de Lluçanès, municipi d'Osona, es troba aquesta església de grans dimensions de planta rectangular, construïda entre 1763 i 1765 pels germans Moretó com a exemple tardà del barroc català. Destaca pel seu portal d'entrada amb motius florals i rocalla, la rosassa, el rellotge de sol i el campanar de planta quadrada, així com pel retaule interior de Sant Joan Baptista de Viladecans del segle XVIII.

L'Ermita de la Trinitat es troba a Sitges, al Garraf, en una situació admirable amb vistes que s'estenen des de la punta del Llobregat fins al cap de Salou. Documentada des de 1375, l'actual capella és moderna, ja que a finals del segle XVIII es va reconstruir i engrandir. L'edifici, de tipologia popular i ben cuidat, es troba en bon estat, però l'accés és restringit.

L'Església de Sant Mateu de Montnegre es troba a Quart, al Gironès. Es tracta d'un edifici religiós del segle XVIII amb nau única, volta de canó i capçalera poligonal, documentat originàriament el 1362. Destaca pel seu campanar quadrat estilitzat i elements com la pica baptismal de 1562. No té protecció oficial i es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Edificació del segle XVIII situada a les afores de Lliçà d'Amunt, al Vallès Oriental. Es tracta d'una construcció rectangular d'una nau amb coberta a dues vessants, façana simètrica amb porta d'arc pla i contraforts de paredat. Documentada des de 1727, es troba en bon estat però amb accés restringit.

A les afores de Lliçà d'Amunt, al Vallès Oriental, s'alça aquesta edificació aïllada del segle XVIII d'estructura quadrada amb planta baixa i dos pisos, coronada per una balustrada i torrelles defensives als angles. Destaca la torre mirador a la part nord i els elements de caràcter defensiu que la caracteritzen. L'edifici es conserva en bon estat, sense protecció oficial registrada.

L'Església de Sant Joan Baptista es troba a Sant Joan del Pas, entitat de població d'Ulldecona, al Montsià. Es tracta d'una construcció del segle XVIII que reconstrueix un temple original medieval, amb planta rectangular dividida en trams, capelles entre contraforts, volta de creueria decorada i campanar de secció quadrada. L'edifici, en bon estat, està protegit com a BCIL i té accés restringit.

Altres noms: Antiga església del Castell de Montsonís

A Montsonís, entitat de població de la Foradada (Noguera), es troba aquesta església parroquial barroca del segle XVIII, construïda adossada al castell medieval per substituir l'antiga església romànica. L'edifici de nau única presenta una façana principal amb portalada d'arc de mig punt datada el 1787 i una espadanya decorada amb motius flamígers, tot i que erosionats. Protegida com a BCIL, es conserva en bon estat però amb accés restringit.

A Cervera, a la comarca de la Segarra, es troba aquesta església neoclàssica del segle XVIII en bon estat, situada a la Plaça de Sant Magí. L'edifici destaca per la seva façana arrebossada amb portada d'arc carpanell i rosetó senzill, mentre que l'interior presenta volta de canó amb llunetes. Malgrat els danys soferts durant la Guerra Civil i la posterior restauració, l'accés és restringit.

A Rocafort de Vallbona, entitat de Sant Martí de Riucorb a l'Urgell, es troba aquesta església neoclàssica del segle XVIII amb una façana de dos cossos horitzontals rematada per frontó triangular, porta amb timpà semicircular i campanar vuitavat. L'interior presenta nau única amb absis recte i una capella lateral. L'edifici, en bon estat però d'accés restringit, fou construït segons contracte de 1848 pels mestres Palau de Bellpuig.

Altres noms: Ermita de Sant Eudaló.

A Sorba, entitat de Montmajor (Berguedà), es troba aquesta església de nau única amb capelles laterals, originàriament romànica però profundament modificada durant els segles XVII i XVIII, amb un campanar afegit al XIX. L'edifici presenta bon estat de conservació, encara que l'accés és restringit, i destaca per la seva inscripció de 1685 a la porta i les voltes de creueria a l'interior.

L'església de Sant Andreu de Gargallà es troba al llogaret de Gargallà, a Montmajor, al Berguedà. Es tracta d'un edifici religiós d'una sola nau construït el 1789, amb una façana senzilla que destaca per la porta amb arc de mig punt i la inscripció datada, així com un campanar de planta quadrada. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que l'accés no és lliure.

Altres noms: Catedral de l'Assumpció - Patrimoni.Gencat / Catedral Nova – (Ajuntament de Lleida)

La Catedral Nova de Lleida, situada al centre històric de la ciutat capital del Segrià, és un temple barroc del segle XVIII de tres naus amb capelles laterals, façana amb logia oberta i torretes laterals que barreja barroc i classicisme. Construïda entre 1761 i 1781 segons projecte de Pedro Martín Cermeño i direcció de Francesc Sabatini, destaca per la seva elegant tipologia amb influències italianes i palladianisme.

A Lleida, capital del Segrià, es conserven les fortificacions del turó de la Seu Vella, conjunt defensiu del segle XVIII protegit com a BCIN. Aquestes estructures, resultat de successives intervencions des de l'època moderna, inclouen baluards, muralles i camins de ronda que segueixen parcialment el sistema Vauban. L'estat de conservació és bo i es mantenen accessibles per a visita exterior.

L'església de Santa Maria d'Aguilar del Sunyer es troba al llogaret del Sunyer, a Montmajor (Berguedà), a 603 metres d'altitud. Es tracta d'una construcció religiosa del segle XVIII, edificada a finals de la centúria i consolidada el 1833, que substitueix l'antiga església romànica. Presenta un bon estat de conservació, tot i algunes esquerdes, però té accés restringit i no disposa de protecció oficial.