Resultats de la cerca

Altres noms: Església de Santa Maria de Vilanova de la Barca

L'església de Santa Maria de Vilanova de la Barca, al municipi de Vilanova de la Barca (Segrià), és una antiga parroquial d'origen romànic documentada des de 1279, amb reformes dels segles XV i XVII. Destaca pels seus contraforts prismàtics de secció quadrada, insòlits en l'arquitectura romànica catalana però habituals en esglésies occitanes, i per la seva capçalera plana amb volta de canó.

A Tàrrega, capital de l'Urgell, es troba aquesta església de Santa Maria de l'Alba, edificada al segle XVII segons el projecte de Fra Josep de la Concepció. L'edifici destaca per la seva nau única amb capelles laterals, volta de canó amb llunetes i una cúpula de mitja taronja sobre el creuer, seguint la tipologia jesuítica.

L'església de Sant Julià d'Altura es troba a Sabadell, al Vallès Occidental. Es tracta d'una construcció barroca del segle XVII, massissa i de planta rectangular, amb un campanar octogonal de 20,9 metres d'alçada i una portalada gòtica molt ornamentada. L'edifici, que conserva elements romànics i gòtics, fou ampliat el 1605 pel mestre Pere Armet i es manté en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A les afores de Cerdanyola del Vallès, al Vallès Occidental, es conserven les restes d'un aqüeducte medieval format per arcades de maó de punt rodó, dels segles XVI-XVII, que servia per canalitzar aigua. L'obra d'enginyeria presenta arcs d'uns 90 cm d'ample i alçada variable entre 2 i 4 metres, amb dos trams paral·lels al riu Major. Malgrat la seva antiguitat, es manté en estat admirable, tot i que no té protecció oficial.

A Santa Maria de Merlès, municipi del Berguedà, es troba aquesta masia documentada des de la baixa edat mitjana, però reconstruïda al segle XVII amb estil tradicional català. L'edifici destaca per la seva planta rectangular flanquejada per una massissa torre medieval, envoltada per un mur de tancament, amb portes adovellades i finestres de llindes massisses.

A La Nou de Berguedà, municipi del Berguedà, es troba aquesta església de planta romànica dels segles XII i XVII amb absis central i laterals en creu llatina, coberta amb volta de pedra apuntada. Destaca pels ferros forjats romànics de la porta d'entrada i el retaule barroc de Sant Martí a l'absis. L'edifici, restaurat entre 1971 i 1972, es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit i requereix concertar visita amb l'Ajuntament.

L'església de Sant Joan de Vilada, al municipi de Vilada (Berguedà), és un temple barroc del segle XVII construït sobre les restes d'una església romànica anterior. Destaca pel seu alt campanar de planta quadrada que es converteix en octogonal a mitja alçada, coronat per un rellotge esfèric automàtic. Sense protecció oficial, l'edifici ha sofert reformes significatives als segles XIX i XX que han modificat gran part dels seus elements originals.

Sant Sadurní del Cint, al Cint de L'Espunyola (Berguedà), és una petita església rural de nau única adossada a la masia de Boixadera, amb origins medievals però totalment modernitzada al segle XVII, com evidencien les dates gravades a les llindes. Presenta bon estat de conservació, amb coberta de teula àrab i campanar d'espadanya, tot i que l'accés és restringit i només visitable en horaris de culte.

La capella de Santa Magdalena de Guardiolans, situada a Vilada (Berguedà), és una capella privada adossada al mas Les Eres de Guardiolans, construïda al segle XVII en estil barroc. Destaca per la seva esplèndida sala de grans dimensions i pel campanar d'espadanya amb dues obertures, conservant un perfecte estat. L'accés és restringit i no disposa de protecció oficial.

A la Guàrdia, antiga parròquia de Sagàs (Berguedà), es troba aquesta església de possible origen romànic, però refeta als segles XVII i XVIII, amb reformes posteriors a la Guerra Civil. L'edifici presenta una sola nau amb un airós campanar octogonal i conserva arcades romàniques als fonaments. Actualment està en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A la Fortesa, nucli de Sant Pere Sallavinera a l'Anoia, s'alça Cal Ribalta, gran casal del segle XVII que ocupa el lloc de l'antiga fortalesa medieval. Destaca pel seu arc de passatge que travessa l'edifici d'est a oest i per la façana de llevant amb balcons i finestres ordenats, ornada amb un gran escut familiar. Sense protecció oficial, es troba en bon estat i actualment està essent restaurada pel seu propietari.

Capella de Sant Magí situada a Santa Coloma de Queralt, a la Conca de Barberà. Antiga capella del segle XVII de construcció senzilla amb planta rectangular, coberta de teula àrab i volta de canó rebaixat, inaugurada el 1698. Restaurada el 2006 en bon estat, amb accés restringit i situada a 666 metres d'altitud.

Ermita situada a Òdena, municipi de l'Anoia, datada del segle XVII amb estil popular. Construcció de nau rectangular amb porta adovellada de travertí que porta la data 1690, cantonades de pedra tallada i ull de bou sobre l'entrada. Exteriorment conservada amb parets i coberta íntegres, però l'interior està molt malmès; accés lliure sense protecció oficial.

El Castell de Raïmat, situat al turó que presideix la localitat de Raïmat (entitat municipal descentralitzada de Lleida, comarca del Segrià), és una edificació del segle XVII amb caràcter més residencial que defensiu, protegida com a BCIN. Reestructurat el 1914 per la família Raventós, presenta línies de fortificació austeres i es troba envoltat de vegetació dins d'una finca privada, per la qual cosa el seu estat actual és difícil de determinar.

Altres noms: Santuari del Sant Dubte

A les afores d'Ivorra, municipi de la Segarra, es troba aquest santuari del segle XVII construït sobre l'emplaçament d'una antiga església romànica. L'edifici de planta rectangular, amb estil romànic, destaca per la seva portada principal amb arc de mig punt adovellat i decoracions escultòriques que representen el miracle del Sant Dubte. Està ben conservat, tot i que l'accés és restringit, i no té protecció oficial.

Altres noms: Capella de Sant Ramon Nonat

A Portell, nucli de Sant Ramon a la Segarra, es troba aquesta capella d'una sola nau del segle XVII, realitzada amb carreus regulars i coberta a dues aigües amb campanar d'espadanya. Destaca per la inscripció "Ací es nat Sant Ramon Nonat" a la façana, el rosetó, l'interior amb volta de canó restaurada i la fornícula amb imatge del sant. Es conserva en bon estat, però l'accés és restringit.

Altres noms: Santa Maria de Vallferosa

L'església de Santa Maria de Vallferosa es troba a Torà, al Solsonès, a 659 metres d'altitud. Es tracta d'una construcció del segle XVII de planta rectangular amb porxat, caracteritzada per un campanar d'espadanya amb arc de mig punt. L'edifici, sense protecció oficial, presenta accés restringit i conserva elements arquitectònics com columnes octogonals de pedra i coberta de teula àrab.

Torre de Tamarit, situada a Tamarit, Tarragona, al Tarragonès, és una construcció circular defensiva dels segles XVI-XVII ubicada a la costa, prop de la cala Jobera. Edificada en maçoneria amb obertures emmarcades de carreus, destaca per la seva cúpula i voltes internes ben conservades, construïda per protegir-se de les incursions pirates.