Resultats de la cerca

Altres noms: Convent d'Escarp – (Pat.mapa).

A Massalcoreig, al Segrià, es troba aquest monestir cistercenc del segle XIII, filial de Cîteaux, fundat el 1213 a la dreta del Segre. L'edifici destaca pel seu campanar en carreuades regulars i un pati rectangular que correspondria amb l'església, tot i que actualment presenta una masia nova adossada. Es troba malmès, sense accés lliure, i l'estructura està arruïnada després de l'exclaustració de 1835.

A les afores sud d'Aitona, al Segrià, es troba el santuari romànic de Sant Joan de Carratalà, edifici del segle XIII amb absis semicircular atribuït als hospitalers, possiblement construït sobre una antiga mesquita. L'edifici presenta bon estat de conservació i està protegit com a BCIN, tot i que l'accés no és lliure.

Altres noms: Santa Maria

Església de Santa Maria situada a Vilanova de Segrià, al Segrià, és un petit temple romànic del segle XIII amb absis semicircular i modillons característics, ampliat al segle XVIII. Es conserva en bon estat, tot i que presenta reparacions posteriors a la guerra civil, i destaca per albergar un notable pantocràtor esculpit en pedra policromada del mateix segle XIII.

A Arnes, municipi de la Terra Alta (Tarragona), es conserven les restes d'un castell del segle XIII, declarat bé cultural d'interès nacional. L'edifici, que descansa sobre la roca viva, es limita actualment a alguns murs de carreus que han estat aprofitats posteriorment com a habitatges. Malgrat el seu estat ruïnós, la construcció roman identificada i protegida.

Altres noms: Convent de la Mare de Déu dels Àngels

A Horta de Sant Joan, a la Terra Alta, es troba el Convent de Sant Salvador, antic convent franciscà d'origen medieval amb església romànica del segle XIII i ampliacions posteriors dels segles XIV a XVIII. L'església es conserva sencera amb culte, mentre que el convent està en ruïnes després de les depredacions del segle XVIII i l'exclaustració de 1835.

L'església de la Mare de Déu de Gràcia es troba a Vilalba dels Arcs, a la Terra Alta, i és un edifici gòtic del segle XIII que funcionà com a seu de confraria des del segle XVII. Presenta planta rectangular d'una sola nau amb elements arquitectònics destacats com arcs de diafragma i una cripta transversal, així com reformes del segle XV que transformaren la seva concepció espacial.

Altres noms: Palau del Castellà

A Gandesa, capital de la Terra Alta, es troba aquest edifici medieval dels segles XIII-XIV d'origen templer, posteriorment seu de la Castellania i presó municipal. Conserva una gran sala gòtica amb tres arcs apuntats i restes d'arcades medievals, malgrat les alteracions de les seves façanes pels canvis d'ús. Protegit com a BCIN i en bon estat, actualment funciona com a equipament cultural municipal amb accés restringit.

L'església arxiprestal de l'Assumpció es troba a Gandesa, capital de la Terra Alta. Edifici romànic del segle XIII amb una portada de gran riquesa decorativa pertanyent a l'escola de Lleida, destacant per les seves arquivoltes amb motius geomètrics i capitells historiats. Protegit com a BCIN, es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Capella romànica del segle XIII situada a les afores de Viladellops, entitat d'Olèrdola, a l'Alt Penedès. Edifici d'una nau rectangular restaurat el 1950, amb porta de punt rodó i campanar de cadireta, que conserva elements decoratius d'interès com pintures romàniques, talles barroques i un frontal d'altar del segle XVII amb rajoles policromades. Es troba en bon estat però amb accés restringit per ser propietat privada sense culte.

Altres noms: Santa Maria del Solà

En terrenys de Lloberola, petit nucli de població de Biosca, vila i municipi de la comarca del Solsonès (Lleida). Segle XIII, romànic. Bo. 642 m d'altitud.

A l'Aguda, nucli de Torà al Solsonès, es troba aquesta ermita romànica del segle XIII de planta quadrangular amb absis semicircular i campanar d'espadanya. L'edifici, en bon estat i d'accés lliure, destaca per la seva volta apuntada, presbiteri elevat i les obertures que il·luminen l'interior, així com pel parament regular de carreus de pedra. Restaurada el 1856 i després de la Guerra Civil, actualment es troba sense culte.

A Constantí, municipi del Tarragonès, es conserven les restes de la muralla medieval de la vila closa, construïda a partir del segle XIII amb tàpia i cantoneres de pedra picada. El tram més destacat, al carrer de Sant Pere, presenta un llenç de mur amb torre recentment restaurats, mentre que altres parts han estat habilitades com a habitacles. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba en bon estat de conservació.

Al Catllar, municipi del Tarragonès, es troba aquest castell medieval del segle XIII, bon exponent de l'arquitectura militar baix medieval amb planta triangular, torres rectangulars i fossat. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, estava malmès però ha estat restaurat i convertit en Centre d'Interpretació dels Castells del Baix Gaià. L'emplaçament conserva també restes d'un poblat protohistòric anterior.

Castell del segle XIII situat a la part alta de Montoliu de Segarra, a la comarca de la Segarra. L'edifici de planta quadrada presenta restes d'arcs apuntats gòtics i està protegit com a BCIN, tot i que es troba en estat de ruïna molt malmès. Va ser domini del monestir de Santes Creus fins al segle XIX.

Altres noms: Santuari de Santa Maria del Camí

A les afores de Granyena de Segarra, a la Segarra, es troba aquest santuari marià d'origen romànic del segle XIII, documentat des de 1297. L'edifici de planta rectangular amb tres naus ha estat constantment remodelat durant l'època moderna i contemporània, conservant elements romànics com la porta amb doble arc de mig punt i decoració de maó.

L'església de Sant Salvador es troba a Concabella, entitat de població del municipi dels Plans de Sió a la Segarra (Lleida). Es tracta d'una petita església romànica del segle XIII, d'una sola nau amb capçalera absidal, que destaca per la seva portalada amb tres arquivoltes decorades sostingudes per columnes amb capitells ornamentals. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Al llogaret de Castellmeià, a Torrefeta i Florejacs (Segarra), es troba aquest castell documentat des del segle XIII, reformat als segles XIV i XV en residència senyorial amb dues torres cilíndriques i portal adovellat amb escut heràldic. Protegit com a BCIN, es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit, i destaca per les seves finestres renaixentistes del segle XVI que evidencien la seva transformació defensiva a residencial.

Ermita de petites dimensions situada a les afores de Guissona, a la Segarra (Lleida), datada del segle XIII i d'estil romànic. Presenta una sola nau coberta amb volta de canó apuntada i diverses construccions afegides posteriorment, inclosa una façana del 1725 amb porxades simètriques. Es troba en bon estat, però l'accés és restringit.