Resultats de la cerca

A Santa Oliva, municipi del Baix Penedès, es conserva aquest castell romànic del segle XI, documentat el 1012, que destaca per una impressionant torre rectangular rematada per merlets i finestres de mig punt. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba en molt bon estat gràcies a una recent restauració, tot i que l'accés és restringit. La sala del castell fou transformada en l'església de la Mare de Déu del Remei al segle XVII.

A Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà, Girona), el Monestir benedictí fortificat és un conjunt arquitectònic medieval dels segles X-XI, ben conservat, que constitueix l'element més important de la ciutat. Destaca per les seves torres defensives del Fum i del Corn, la Porta Ferrada romànica i estructures d'època romana sota els fonaments.

A Cruïlles (Baix Empordà, Girona), es conserva una vila closa medieval del segle XI amb una formidable torre visible des de lluny i muralles que delimiten l'assentament antic. El recinte amurallat destaca per dues torres, una en molt bon estat, que es poden recórrer pel seu perímetre. L'estat general és acceptable, tot i que la protecció és desconeguda.

A la vora de Santa Susanna de Peralta, municipi de Forallac (Baix Empordà), es conserven les restes malmeses d'aquest castell del segle XI que pertanyia als senyors de Peratallada. L'element més notable és la Torre de l'Homenatge, de planta rectangular, que es manté dempeus fins a dotze metres d'alçada amb la volta de canó inferior conservada.

A Palau-sator, municipi del Baix Empordà, es conserven restes d'un castell i muralles dels segles X-XI, amb diverses torres destacables com la Torre de les Hores. L'edifici presenta bon estat de conservació i es troba accessible al nucli urbà, prop de l'església parroquial de Sant Pere.

Altres noms: Monestir de Santa Maria de Montserrat, Santuari de Montserrat.

El Monestir de Santa Maria de Montserrat, situat a la muntanya de Montserrat a Montserrat, és un conjunt monumental d'origen medieval del segle XI que alberga la basílica, dependències monacals i capelles. Destaca per la seva portalada romànica original amb decoració escultòrica, la façana monumental dissenyada per Puig i Cadafalch amb col·laboració de Gaudí, i la venerada Mare de Déu de Montserrat.

Monestir situat a Castellfollit de Riubregós, a l'Anoia. Edifici medieval dels segles XI-XII, ben conservat, que forma part del conjunt fortificat de Castellfollit juntament amb el castell i dues torres. L'accés és restringit i es troba a 480 metres d'altitud.

Altres noms: Castell Sa Pera.

Sant Llorenç de Savall, al Vallès Occidental, conserva les restes del Castell de Pera, una fortificació dels segles X-XI d'estil medieval. L'edifici, també conegut com a Castell Sa Pera, es troba en terrenys de difícil accés als afores del municipi. L'estat de conservació i la protecció legal de les seves restes són actualment desconeguts.

A Can Mir, nucli de Viladecavalls (Vallès Occidental), es troben les minses restes d'aquest castell medieval romànic del segle XI, ubicat a la vora de l'ermita de Sant Miquel de Toudell. L'edifici, construït amb pedra de baixa qualitat, es conserva molt malmès amb només petits vestigis que ocupen una estreta llengua de terra triangular. L'accés és lliure i es troba a 233 metres d'altitud.

Castell de Vilafortuny, situat a Vilafortuny, nucli de Cambrils (Baix Camp), és una fortificació medieval del segle XI d'estil romànic. L'edifici es conserva en perfecte estat i actualment funciona com a establiment d'hostaleria de prestigi, mantenint la seva estructura exterior íntegra. Tot i que no és lliurement visitable, es pot circumval·lar l'exterior de l'edificació.

A Veciana, municipi de l'Anoia, es conserven les restes d'un castell del segle XI, actualment reduït al basament d'una torre circular i alguns trams de mur situats al costat de l'Ajuntament. Prop hi ha les escasses restes romàniques de la capella de Sant Miquel del segle XII. Aquestes minses restes estan acuradament conservades i ben integrades en un entorn enjardinat com a patrimoni urbà.

A Els Prats de Rei (Anoia), es troben les restes de l'església de Sant Jaume de Puigdemàger, edificació medieval del segle XI que destaca per les seves curioses estances cobertes amb volta de canó. El castell ha desaparegut, però l'església es manté mínimament en peus, envoltada de restes del llogaret documentat des de 1070. L'accés és lliure i l'edifici no té protecció oficial coneguda.

Altres noms: Castell de Montfalcó Gros.

A Montfalcó, petit nucli de Veciana a l'Anoia, es conserven les restes molt malmeses d'un castell documentat des del segle XI. Només subsisteix una part de paret d'una torre entre pedres disperses al lloc més elevat del nucli. L'accés és lliure i l'edifici es troba a 770 metres d'altitud.

El castell de Calonge de Segarra es troba al poblament disseminat de Calonge de Segarra, a l'Anoia (Barcelona), en un petit turó a 633 m d'altitud. Es tracta d'una fortificació dels segles XI-XII que actualment es presenta molt malmesa, amb només escasses ruïnes visibles. La seva protecció és desconeguda i es localitza prop de l'antiga església parroquial de Santa Fe de Calonge.

Al municipi de Sant Pere Sallavinera (Anoia), el castell de Boixadors és una fortalesa romànica del segle XI protegida com a BCIN, documentada des del 1014. Destaca per la seva torre rodona mestra, la sala amb arc ogival i les restes del casal senyorial amb dependències diverses. Actualment està en obres de restauració, amb accés restringit, però ofereix excel·lents vistes des dels 846 metres d'altitud.

A Argençola, municipi de l'Anoia, es troba aquest castell dels segles XI-XII, actualment malmès amb poques restes visibles. Situat dalt d'una muntanyeta al costat de l'església de Sant Llorenç, és accessible lliurement en vehicle fins als seus peus. Ofereix extenses vistes de la comarca des dels seus 763 metres d'altitud.

Altres noms: Església de la Trinitat.

L'església de Sant Martí es troba aïllada a Guixers, a la Vall de Lord (Solsonès), a 940 metres d'altitud. Es tracta d'una ermita romànica del segle XI, de nau rectangular amb absis quadrat, que va ser ampliada al segle XVII amb una capella i sagristia.

A Odèn, municipi del Solsonès (Lleida), es troben les restes del Castell d'Odèn, fortificació medieval del segle XI esmentada des de 1073 amb arquitectura de planta rectangular i església pròpia adossada. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, l'edifici es conserva malmès però accessible, amb vistes panoràmiques notables des de l'altitud de 1.325 metres.