Monestir de Montserrat – Monistrol de Montserrat / Bages

Rating: 1.0/1. From 2 votes.
Please wait...

F O T O S


Plaça:


Atri:


Placeta:


Església:


Varis:


La Muntanya:


El Cremallera:


El Funicular de Sant Joan:


I T I N E R A R I 


Situació: Encimbellat a la muntanya de Montserrat.

Època: Segle XI.

Estat: Perfecte estat. Visitable. Aparcament. Accessible a peu, amb cotxe, amb el Cremallera de Montserrat o amb l’Aeri de Montserrat.

Altres noms: Monestir de Santa Maria de Montserrat, Santuari de Montserrat.

Accés - Visitat el 20/04/2012 (La darrera vegada).

Localització: N 41 35 35.74 E 01 50 14.79 – Altitud: 720 m.

Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Abril 2013):

" Descripció

El Monestir de Santa Maria de Montserrat és un conjunt d'edificis amb funcions diverses. Principalment són dos blocs d'edificis: per un costat la basílica amb les dependències monacals i, per l'altre, els edificis destinats a atendre als peregrins i visitants.

Altres elements que conformen el conjunt són: les capelles que envolten el conjunt central, les ermites, les Estacions del Viacrucis i els Misteris, les estàtues monumentals, els monuments a Catalans il·lustres, les fons marianes ...

La basílica va ser reconstruïda al segle XIX per Puig i Cadafalch.

És d'una nau amb capelles laterals; la nau està sostinguda per unes columnes amb escultures de fusta obra de Josep Llimona.

A sobre de l'altar major es troba la sala de la Verge de Montserrat a la qual s'accedeix a través d'una porta d'alabastre amb escenes bíbliques representades.

La zona de l'absis, exteriorment, va ser dissenyada en un estil neoromànic amb tres absis; el central està profusament decorat amb elements propis del romànic del segle XI (arcuacions cegues, bandes llombardes i finestrals de mig punt) i del segle XII (rosetons).

Aquesta obra fou executada per Francisco de Paula del Villar i Lozano i en la seva realització hi col·laborà Antoni Gaudí.

De l'antic conjunt romànic només resta una portalada que ara és situada, entrant a l'església, al començament del lateral dret del claustre construït en atri de la basílica. Està formada per cinc arquivoltes en degradació, quatre de les quals recolzen en columnes a partir d'una imposta (en part restaurada); l'ultima imposta protegeix tot el portal i està parcialment destruïda.

La iconografia que es troba a la decoració escultòrica oposa l'Antic i el Nou Testament: Samsó amb els lleons i Adam i Eva, per un costat, i escenes de la Verge Maria i la vida de Jesús, per l'altre. També hi ha gran varietat d'animals i monstres i decoració vegetal. Al timpà hi ha una imatge de la Mare de Déu d'època posterior.

La façana de la basílica de Montserrat té un fons de pedra tallada a carreus i a sobre té la decoració escultòrica superposada a l'igual que façanes plateresques com la de la Universitat de Salamanca.

La part inferior és de format horitzontal i està dividit en tres franges verticals. En cada franja s'obre una porta allindada amb un timpà esculturat i les franges estan separades per columnes corínties que aguanten un entaulament; aquestes columnes estan en un pla més avançat que les portes, d'aquesta manera es crea un ritme ondulant.

La part superior de la façana està disposat de forma vertical i no ocupa tot l'ample de la façana, com en la part inferior, sinó el centre. Aquí primer hi ha les figures de Jesús amb els dotze apòstols amb dosserets individuals; per sobre hi ha un gran rosetó, flanquejat per columnes i relleus, i a un nivell superior un rellotge. Per últim hi ha una creu.

Tota la façana (excepte el fons que es pot veure a banda i banda de la part superior) està profusament decorada amb relleus, columnes de diferents tipus, entaulaments, gerros, pinacles,...

La façana del monestir de Montserrat dona a la plaça de Santa Maria, centre de tot el conjunt de Montserrat a l'entorn de la qual es distribueixen els principals edificis (monestir, biblioteca, claustre gòtic, museu, dependències dels pelegrins,...).

La façana contribueix a la monumentalitat del conjunt i centra l'eix de l'espai urbanístic amb un cos rectangular i horitzontal que reprodueix en el primer pis les tres arcades de mig punt que a la part inferior donen accés a l'atri.

En un costat s'alça una torre quadrada amb finestres quadrades a cada pis, excepte a la part superior on s'obren grans obertures d'arc de mig punt.

La façana es complementa amb uns relleus escultòrics fets per l'escultor Rebull, són tres grans relleus on es representa: Sant Benet, la proclamació del dogma de l'Assumpció de Maria pel Papa Pius XII i Sant Jordi.

De l'antic claustre gòtic només es conserven dues ales que donen a la plaça de Santa Maria. Aquestes, són formades per dos pisos de galeries separats per un espai emmarcat per dues cornises on es varen obrir uns petits rosetons.

El primer nivell es format per arcs apuntats sostinguts per capitells figurats i estilitzades columnes que, agrupades en feixos de quatre, reposen sobre un sòcol interromput únicament per a permetre l'accés a l'interior de la galeria en dos llocs, prop de l'angle que formen les dues ales. Els capitells representen temes de la vida profana així com els escuts de Montserrat i el de l'abat constructor.

El segon pis es format per unes galeries d'arcs de mig punt rebaixats sostinguts per fines columnes.

A l'interior de la basílica de Montserrat es troben diferents elements escultòrics com el sepulcre de Bernat de Vilamarí. És un monument funerari de marbre que presenta, en el cos central, el vas funerari amb al coberta decorada amb la figura jacent del difunt reclinat sobre un coixí.

L'acull un arc de mig punt amb un baix relleu representant la Mare de Déu amb l'Infant i dos àngels a banda i banda. Sota el sepulcre i separades per columnes hi ha representades tres figures femenines.

Dos grans i massissos pilars flanquegen aquest cos central i en ells hi ha dos parells de nínxols a cadascun que acullen sengles figures femenines (santes amb els seus atributs). Tot el conjunt és coronat per la figura de Déu flanquejat per dos angelets.

Tots els elements decoratius i arquitectònics són propis de l'escultura del s. XVI renaixentista.

El sepulcre de Don Joan d'Aragó és un conjunt funerari fet amb marbre napolità que representa la figura del difunt al centre de la composició, agenollat i amb les mans juntes i amb les seves armes de cavaller col·locat sobre el seu propi sepulcre.

Aquest és sostingut per dos atlants que alhora aguanten l'escut familiar. Tot el conjunt és emmarcat per un arc de mig punt que genera una curta volta de canó sostinguda per dues columnes salomòniques amb capitells corintis i dos pilars amb ornamentació vegetal els quals reposen sobre un sòcol decorat amb una garlanda seguida i uns àngels.

Entre els capitells i l'arrencada de l'arc hi ha un fris amb cornises plenes de decoració vegetal. L'arc genera la volta decorada amb plafons que imiten la marqueteria i acull el tema de l'Epifania.

Situada al interior del Monestir es troba, des de finals del segle XI o començaments del segle XII, la Mare de Déu de Montserrat.

És una escultura en estil romànic que mostra la Verge que sosté el nen Jesús a la falda; tots dos van coronats. La mà dreta de la Mare de Déu porta la bola i amb l'esquerra aguanta el fill, aquest beneeix amb la dreta i amb l'altre sosté la pinya.

L'imatge fa 95 centímetres d'alt per 35 centímetres d'ample. Està fet en fusta policromada.

"La Moreneta" és una de les verges negres més conegudes i venerades.

Notícies històriques

Segons la llegenda l'any 880 va ser trobada la imatge de la Mare de Déu de Montserrat en una cova.

L'any 1025, l'Abat Oliba va fundar el Monestir de Montserrat, que va ser regit inicialment pels abats de Ripoll.

L'any 1409 el monestir aconsegueix la independència de Ripoll i va passar a dependre directament de la Santa Seu.

El claustre de Santa maria de Montserrat és obra del segle XV i més concretament de l'any 1476 quan l'abat comendatari Giuliano della Rovere, abat que més tard fou Papa amb el nom de Juli II, encomanà l'obra.

L'any 1493 passà a dependre de la Congregació Castellana de Sant Benito la Real de Valladolid.

La Congregació de Valladolid va ser la senyora del monestir fins el 1811-1812 que l'exèrcit de Napoleó va destruir Montserrat.

L'any 1835, durant la desamortització, el monestir va perdre totes les seves propietats i quedà a cura d'un sol monjo.

Al 1844 els monjos van tornar a Montserrat i es va iniciar la reconstrucció dels edificis.

Va ser l'arquitecte Puig i Cadafalch qui, a partir de 1923, va dirigir les obres de restauració i reconstrucció i va donar al monestir la fisonomia actual.

La primera notícia històrica que es té de l'existència de la talla de la Verge de Montserrat és de l'any 1327 quan surt esmentada en el "Llibre Vermell" de l'abadia.

Al segle XVI, la talla passà de la capella antiga a la basílica.

L'any 1691, va salvar-se del foc que cremava l'altar major i també fou protegida i amagada durant l'invasió del francès l'any 1809.

Al llarg del segle XIX, la imatge va viure desplaçaments lluny del monestir seguint les vicissituds polítiques d'aquest segle.

Un dels sepulcres que es conserven pertany a Bernat de Vilamarí, comte de Capaccio i almirall i lloctinent de Ferrant el Catòlic al regne de Nàpols, casat amb Isabel de Cardona i mort a l'edat de 54 anys fou enterrat juntament amb la seva filla Isabel l'any 1516.

Isabel era filla del seu segon matrimoni, amb Elisabet de Cardona-Anglesola i de Requesens (germana del virrei de Sicília i Nàpols, per qui fou virrei interí de Nàpols el 1513).

L'altre pertany a Don Joan d'Aragó, príncep de la casal reial de Catalunya, nebot de Ferran el catòlic, comte de Ribagorça, primer Duc de Luna, Senyor d'Amposta, Virrei de Catalunya i de Nàpols, ciutat on ell mateix havia encarregat el seu sepulcre el 1508.

Mort el 5 de juliol de 1528, és enterrat al Monestir de Montserrat, amb l'abat del qual Pedro de Burgos hi tenia relacions cordials car l'any 1514 l'abat li adreça en forma de carta la "Historia y milagros de la Virgen de Montserrat". "


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Bages : Veure en un mapa més gran.