Resultats de la cerca

A Bellveí, municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra), es troba aquest gran casalot documentat des del segle XI, amb l'edificació actual del segle XVI. Destaca per la seva façana oest amb porta inscrita "FETA A FER PER RAMON GADIEL" i balconeres amb barana de forja datada al 1700, així com per l'estructura cilíndrica antiga de cuba a la façana sud-est. Protegit com a BCIN, es conserva en bon estat però amb accés restringit.

A Alta-Riba, nucli d'Estaràs a la Segarra, es troben les restes del castell d'Alta-Riba, una fortificació del segle XI amb torre cilíndrica de defensa construïda amb carreus regulars sobre la roca. Actualment només es conserva part de la torre i estructures annexes més recents com cellers i cups, en estat de ruïna però accessible. Està protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

A l'Aranyó, municipi dels Plans de Sió (Segarra), s'alça aquest castell documentat des del segle XII amb torre prismàtica primitiva i ampliacions dels segles XVI i XVII. L'edifici presenta façanes massisses amb tres plantes, porta adovellada, finestres amb motllures i galeria d'arcs de mig punt, adaptat a defensa i habitatge. Protegit com a BCIN, es conserva en bon estat però amb accés restringit per ser propietat privada.

A les afores de Sisteró, nucli del municipi dels Plans de Sió a la Segarra, es troba aquesta petita capella romànica del segle XII amb nau única, absis recte i capelles laterals. Destaca per la porta d'accés amb arc de mig punt adovellat i la rosassa amb vitrall de la Mare de Déu, tot i que fou reformada el 1752. Es conserva en bon estat però l'accés és restringit.

L'Església de Sant Esteve es troba a Pelagalls, municipi dels Plans de Sió, a la Segarra. Es tracta d'un temple romànic del segle XII, protegit com a BCIN, que destaca per la seva portada amb tres arquivoltes decorades amb motius geomètrics, vegetals i zoomòrfics, i un timpà esculpit amb la Maiestas Domini.

La capella de Muller, situada a la Plaça de l'Església del municipi dels Plans de Sió a la Segarra, és un edifici romànic del segle XII d'una sola nau amb coberta a dues aigües. Destaca pel seu campanar d'espadanya de dos ulls i la porta principal amb arc rebaixat decorat amb una gran voluta, així com per la petita rosassa tancada amb creu de ferro forjat. Es troba en bon estat, restaurada, tot i que l'accés és restringit.

A l'Aranyó, nucli dels Plans de Sió (La Segarra), es troba aquesta petita església romànica del segle XII, de nau central i una lateral, amb absis recte i campanar d'espadanya. Destaca per la seva porta d'accés amb arc de mig punt adovellat i els contraforts posteriors que reforcen l'edifici. Es conserva en bon estat, però l'accés és restringit.

Altres noms: Església del castell

L'església de Montcortès de Segarra, al nucli de Montcortès del municipi dels Plans de Sió a la Segarra (Lleida), és un edifici religiós del segle XV situat davant del castell. Presenta una sola nau amb dues capelles laterals i destaca pel seu campanar d'espadanya de dos ulls. Es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A Massoteres, municipi de la Segarra, es conserven les restes d'aquesta ermita romànica del segle XI, actualment malmesa però estabilitzada parcialment. L'edifici, gairebé en ruïnes, manté la façana principal amb entrada rectangular de gran llinda de pedra, mentre que la resta de façanes i la coberta han desaparegut. Sense protecció oficial, és accessible lliurement i es troba dins un solar interior del poble, a 505 metres d'altitud.

A les afores de Guissona, a la Segarra, es troben les restes de l'ermita romànica de Sant Romà, datada al segle XI. Aquesta construcció de sola nau amb carreus de pedra regulars es troba en estat de ruïna molt avançada, amb la volta desapareguda i els murs greument danyats per la vegetació invasora. L'accés és lliure i es pot visitar des de diferents itineraris propers al municipi.

L'ermita de Sant Macari es troba a Guissona, municipi de la Segarra. Es tracta d'una construcció romànica del segle XI amb nau rectangular i absis, edificada amb grans filades de carreus irregulars. Malgrat una recent restauració, presenta un estat precari amb danys estructurals importants i accés restringit.

Ermita de petites dimensions situada a les afores de Guissona, a la Segarra (Lleida), datada del segle XIII i d'estil romànic. Presenta una sola nau coberta amb volta de canó apuntada i diverses construccions afegides posteriorment, inclosa una façana del 1725 amb porxades simètriques. Es troba en bon estat, però l'accés és restringit.

Al Canós, entitat de població dels Plans de Sió a la Segarra, es conserven les restes d'una torre medieval quadrada de tàpia, possiblement modificada en èpoques posteriors. L'edificació, protegida com a BCIN, es troba en estat malmès amb només les parets exteriors en peus, tot i que és lliurement accessible. La seva cronologia exacta és desconeguda, encara que s'intueix medieval per la presència d'una data de 1916 a la llinda de la porta.

Altres noms: Obra de Sant Llúcia - (Patrimoni.Gencat). Modestament, pensem més aviat en Santa Llúcia ( Pat.mapa).

A Guissona, a la comarca de la Segarra, es troba aquest palau gòtic tardà del segle XVI, construït pel bisbe Pere de Cardona com a residència episcopal però deixat inacabat des del 1514. L'edifici de planta quadrada amb pati central destaca per la seva decoració sumptuosa que barreja elements gòtics i renaixentistes, amb finestres d'arcs rebaixats, motllures pronunciades i capitells ricament decorats.

Altres noms: Torre Timor

A Sant Pere dels Arquells, nucli de La Ribera d'Ondara a la Segarra, es troba aquesta torre medieval del segle XIV, documentada des del segle XII com a castell sobre el qual es va edificar posteriorment una masia. L'edifici de planta rectangular presenta un estat molt malmès i està completament abandonat, tot i que és accessible lliurement.

Altres noms: Església del castell de Guimerà.

A Guimerà, municipi de l'Urgell (Lleida), es troba aquesta església parroquial de nau única amb elements romànics del segle XII i construcció gòtica iniciada al segle XIV, que va romandre inacabada fins al segle XVIII. Destaca per la seva portada gòtica amb columnes esculpides, l'absis hexagonal amb retaule d'alabastre policromat de Josep Maria Jujol, i les capelles laterals de cronologia diversa.

A les afores de Guimerà, a l'Urgell, es troben les restes del monestir cistercenc de Santa Maria de Vallsanta, fundat el 1235 com a filial de Vallbona. Aquest edifici del segle XIII, d'estil gòtic català, destaca pels seus refinats finestrals geminats i les capelles amb escuts nobiliaris, tot i que actualment es troba molt malmès. Sense protecció oficial, l'accés és lliure.

Altres noms: Castell d’Almenara) - Wikipedia

A l'Almenara Alta, terme d'Agramunt (Urgell), es troba aquesta torre rodona del segle XI, documentada el 1139, situada prop les ruïnes de l'església romànica de Sant Vicenç. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, l'edifici es conserva en bon estat i permet l'accés a la terrassa superior mitjançant escales, des d'on s'hi gaudeix de vistes esplèndides de la comarca.