Resultats de la cerca

La Capella de Sant Valentí es troba a Aguilar de Segarra, al Bages, i és un petit temple gòtic de planta rectangular construït a finals del segle XIII o inicis del XIV. L'edifici conserva reminiscències romàniques i va ser remodelat el 1630, quan s'afegí la porta d'entrada, i restaurat el 1978 pel bisbe de Vic. Presenta bon estat, però l'accés és restringit.

L'església de Sant Miquel es troba a Aguilar de Segarra, municipi del Bages. Es tracta d'un petit temple romànic del segle XI de planta rectangular sense absis, amb porta als peus i campanar d'espadanya, destacant els dos grans contraforts del mur de migdia. Documentada des del 1626, va exercir funcions de parròquia entre 1936 i 1949; actualment presenta bon estat però l'accés és restringit.

L'església de Santa Maria de Monistrol es troba a Monistrolet, entitat de Rajadell, al Bages, a 310 metres d'altitud. Es tracta d'una construcció rural del segle XIX que va destruir els elements anteriors de l'edifici romànic del segle XI, documentat des de l'any 1023. L'edifici presenta bon estat, però l'accés és restringit.

A Cardona, al Bages, es troba la Capella de Santa Eulàlia, antiga capella de l'Hospital Medieval de Cardona del segle XIV. L'edifici destaca pels arcs ogivals del passadís que comunicava el carrer del Mercat amb la capella, actualment sota les cases i en estat de conservació precari. Malgrat la manca de protecció oficial documentada, conserva elements arquitectònics medievals com els carreus de la part baixa de l'antic hospital.

L'església de Sant Miquel es troba a Cardona, municipi del Bages. Es tracta d'una construcció religiosa gòtica del segle XIV que substituí l'anterior romànica, consagrada el 1398. Destaca per la seva nau única de 50 metres amb capelles laterals, cripta amb vuit espais, i elements notables com la pica baptismal de 1489 amb l'escut dels Cardona i la Mare de Déu del Patrocini de fusta policromada. L'accés és restringit i es conserva en bon estat.

A Bergús, barri de Cardona (Bages), es troba aquesta masia medieval de grans proporcions amb una esvelta torre medieval a tramuntana que testimonia la seva origen medieval, ampliada durant els segles XVII-XVIII. L'edifici, de propietat privada amb accés restringit, es conserva en bon estat i forma part del mas La Garriga, situat al costat de l'església de Sant Joan de Bergús.

A Bergús, barri de Cardona (Bages), es troba aquesta església romànica del segle XII amb vestigis medievals com trossos de volta de canó i arcuacions als murs. L'edifici fou ampliat considerablement al segle XVIII amb una façana neoclàssica, òcul i frontó triangular. Es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit, i està acompanyada pel mas La Garriga amb una torre medieval.

A les afores de Cardona, municipi del Bages, es troba aquest pont medieval d'un sol arc apuntat construït íntegrament en pedra sobre la rasa del Remei. L'estructura combina un antic pont amb un aqüeducte, ampliant així la seva amplada. Actualment sense protecció oficial, el pont continua en ús pel trànsit rodat i es manté en estat funcional.

A Cardona, municipi del Bages, es troba aquest pont medieval del segle XV construït sobre el riu Cardener per facilitar les comunicacions entre diferents camins reals. L'estructura original de set arcs sostinguts per robustos pilars ha estat renovada, conservant les bases dels pilars medievals, i mesura aproximadament 80 metres de llargada.

Altres noms: Pont Trencat

A Cardona, vila del Bages, es troba el Pont Trencat, una construcció gòtica del segle XV situada sobre el riu Cardener. L'edifici destaca pels seus dos arcs de factura regular amb tallamars, que reposen sobre roques del llit de riu formant un angle obtús, i ha estat declarat part del Camí de Santiago. Protegit com a BCIN, es conserva en estat fragmentari.

A Cardona, al Bages, la Col·legiata de Sant Vicenç és un dels monuments romànics més importants de Catalunya, consagrat el 1040. Aquest edifici de planta de creu llatina amb tres naus i absis semicirculars destaca per la seva decoració amb arcuacions llombardes i un notable cimbori octogonal. Protegit com a BCIN, es troba en bon estat de conservació dins del conjunt arquitectònic del castell cardonenc.

A la Coromina, entitat de població de Cardona (Bages), es troba aquest pont medieval de sis arcs sobre el riu Cardener, dels quals en resten dues parelles. Construït amb pedra i maó, és un exemplar típic dels ponts romans catalans de rasant horitzontal. Protegit com a BCIN, es conserva en bon estat i és accessible lliurement a peu.

A la Coromina, entitat de població de Cardona (Bages), es troba aquesta església parroquial gòtica del segle XIV, dedicada a Sant Ramon. L'edifici de nau única amb ampliacions posteriors presenta capelles al presbiteri i campanar adossat, tot i que ha sofert diverses modificacions que n'han alterat l'estructura primitiva. Es conserva en bon estat, però l'accés és restringit.

Altres noms: Església de Sant Amanç de Rajadell - (Patrimoni.Gencat) / Església de Sant Amanç de Viladés – (Wikipedia).

L'església de Sant Amanç de Rajadell, al Bages, és un temple romànic del segle XII amb una sola nau de dimensions reduïdes i absis amb finestra monolítica, ubicat dins el mas de Can Viladés. Malgrat una sagristia afegida al segle XVII que va alterar la construcció original, conserva bon estat. L'accés és restringit ja que es tracta d'una construcció privada habitualment utilitzada com a magatzem.

Altres noms: Església de Santa Llúcia del Mas del Forn

Església romànica del segle XIII situada a les afores de Rajadell, al Bages, annexa al Mas Forn. L'edifici presenta dos cossos de diferents períodes: el presbiteri romànic original i una nau remodelada al segle XIV, separats per una arcada de carreus ben treballats. Es conserva en bon estat exterior, tot i que l'accés és restringit i es troba protegida dins el patrimoni cultural.

A Rajadell, municipi del Bages, es troben les ruïnes de l'església romànica de Sant Simeó, datada al segle XII. D'aquest edifici senzill de nau única només es conserven fragments dels murs, amb carreus petits i irregulars que suggereixen una construcció modesta. Documentada des de 1154, fou abandonada probablement al segle XIV pels efectes de la Pesta Negra, sense protecció oficial actualment, amb accés lliure a les seves restes.

A Rajadell, municipi del Bages, es troba aquesta capella del segle XVII edificada per la família Massana el 1632 a partir d'una capella romànica anterior totalment modificada. L'edifici de planta rectangular destaca pels plafons de ceràmica laterals i frontal de l'altar, així com pel petit campanar d'espadanya. Es conserva en bon estat, però l'accés és restringit.

L'església parroquial de Rajadell, al Bages, és un edifici romànic del segle XII amb nau única i presbiteri absis, modificat entre els segles XIII i XVII amb la construcció de capelles laterals, campanar quadrat i cor. Destaca per la seva volta apuntada de tradició gòtica, les capelles de creueria quatripartita i el campanar documentat el 1678.