Canònica de Sant Vicenç de Cardona – Cardona / Bages

No votes yet.
Please wait...

F O T O S




Cartells Informatius que hi ha a l'atri de la Canònica


I T I N E R A R I 


Situació: A Cardona, vila i cap del municipi del mateix nom, a la comarca del Bages (Barcelona).

Època: Segle XI  - Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Les edificacions del castell de Cardona i la Col·legiata de Sant Vicenç, enlairades dalt d'un turó que presideix la vila de Cardona, formen un conjunt arquitectònic molt notable. Visitable. Aparcament. Comparteix protagonisme amb aquestes dues edificacions el Parador de Cardona

Altres noms:

Accés - Visitada el  28/03/2014:

Com en altres ocasions, quan no arribem tard, hi anem en dilluns, que no és visitable. En aquesta ocasió, està en obres ...

Nova visita - 14/06/2014: Aquesta vegada, si, però ... es veu que també arribem tard. Tot i aixó ens incorporem al grup i al final ens "despatxen" sense que puguem acabar de veure l'església, doncs hi ha un concert de música ...

Localització: N 41 54 51.7 E 01 41 10.6 – Altitud: 568 m.

Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Març 2014):

“ Descripció

El conjunt format pel castell i l'església col·legiata de Sant Vicenç de Cardona es troba enlairat dalt d'un turó (589 m alt) vorejat pel riu Cardener, sobre la vila.

 L'església, consagrada el 1040, és un dels monuments romànics més importants de tot Catalunya.

 És un edifici de planta de creu llatina, de tres naus i tres absis semicirculars, amb un transsepte que sobresurt molt poc de les naus laterals, les quals fan una funció de contrafort. Al mig del creuer s'alça, sobre petxines, un cimbori de planta octogonal.

L'església té 47 m de llarg per 17'40 m d'ample al transsepte. La nau central fa 19'60 m d'alt per 6'10 d'ample, mentre que les laterals, més estretes, fan 10'80 m d'alt per 4'80 d'ample.

 La nau central és coberta amb volta de canó sobre arcs torals, que descansen sobre pilars cruciformes, i les laterals amb volta d'aresta. L'absis central, més baix que la nau, té inscrits set nínxols allargassats en el seu mur. L'exterior és decorat amb arcuacions i lesenes llombardes, i per un fris de finestres cegues al capdamunt de l'absis central.

 La façana de ponent és senzilla, amb una rosassa i un atri adossat, cobert també amb volta d'aresta. Sota el presbiteri hi ha una cripta de 10 x 9 m, formada per tres naus de poca alçada, dividides per sis columnes amb capitells de tronc de piràmide, cobertes amb volta d'aresta.

A l'interior, a banda i banda del creuer, a més de conservar-s'hi unes reixes de ferro forjat romàniques, hi ha dos sarcòfags remarcables: Mausoleu del duc Ferran de Cardona i de la seva muller Francesca Manríquez de Lara. Conjunt funerari de gran valor artístic. Construït en ple renaixement, obrat poc després de la mort del duc l'any 1453, és fet en alabastre i presenta una estructura de frontal plateresc, A la zona inferior, dues figures d'àngels que sostenen la llegenda, flanquejats pels sants Sebastià i Jeroni a banda. La coberta presenta les figures jacents del matrimoni. El duc amb la ma dreta sobre el pit i l'altra sostenint-se el cap. La duquessa, vestida ricament, presenta un rosari a la mà.

 El mausoleu de Joan Ramon Folc I fet en 1668 és totalment fet en alabastre i malgrat les mutilacions que patí durant l'ocupació militar del castell, conserva gran part de la seva estructura. La tomba pròpiament dita és rectangular amb un suport a manera de gran capitell clàssic. Els elements decoratius responen al repertori floral i animalístic propi del renaixement tardà. La laude inferior de la caixa té una llarga inscripció que sintetitza els títols i les gestes del finat.

Davant l'església hi ha un petit claustre gòtic del segle XV, recentment restaurat, que dóna pas a unes amples dependències que formaven part de l'abadia canonical i que ara allotgen un parador de turisme.

Notícies històriques

El castell de Cardona és documentat des del 798, i la seva església un segle més tard, el 981, any en què ja hi vivia una comunitat de clergues.

 Les usurpacions de béns dutes a terme pels vescomtes d'Osona - Cardona, senyors del lloc, desbarataren la primitiva comunitat religiosa, que fou reorganitzada el 1019 pel vescomte Bermon, que inicià la construcció de l'actual basílica, consagrada el 1040.

 El 1029 ja hi havia una comunitat aquisgranesa, que prosperà notablement en els segles següents amb les donacions fetes pel mateix Bermon i els seus successors. Vers el 1090 hi fou introduïda la reforma augustiniana. La canònica, integrada per un abat, dotze canonges i diversos beneficiats, fou convertida el 1592 en col·legiata secularitzada, fins que al segle XVIII, en què el castell fou convertit en caserna (1794), la comunitat es traslladà a l'església de la vila, on subsistí fins al 1851.

 Les obres de fortificació de la caserna, a finals del segle XVIII i principis del XIX, causaren grans destrosses al conjunt religiós. L'església fou compartimentada en pisos, i es van malmetre els marbres i alabastres, els altars i els mausoleus.

El 1945 els militars abandonaren el castell, i el 1952 s'inicià l'acurada restauració de l'església.

El palau comtal i les dependències canonicals han estat convertits en parador de turisme, inaugurat el 1976.

El duc Ferran de Cardona , mort el 13 de novembre del 1543 fou l'últim membre masculí d'aquesta família. El títol l'heretà la seva filla Joana Folc que passà a ser la tercera duquessa de Cardona.

 Hi ha notícies de l'enterrament de vint-i-tres membres de la família Cardona a l'església de Sant Vicenç. D'un d'aquests, Ramon Folc I, conqueridor de Nàpols el 1442 i després de Mallorca, se'n conserva el sarcòfag - mausoleu encarregat pel seu besnét, el duc Lluís Ramon.”

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Bages : Veure en un mapa més gran.


Altres


Algunes vistes de l'interior del Castell de Cardona