Castell de Cardona / Bages

Rating: 1.0/1. From 2 votes.
Please wait...

F O T O S



OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Camí d’accés a la part superior de l’edificació, meitat antic castell, meitat recinte de la canònica de Sant Vicenç.

Canó del segle XIX ofert per l'agrupació de veterans soldats catalans a Melilla (1996).

Torre de la Minyona - Segle XI.

Pati del castell

Pati del castell - porta d'entrada al Parador Nacional

Claustre de la Canònica de Sant Vicenç de Cardona

Panoràmica de la població de Cardona, des de l'edificació.

Tot seguit, veurem una sèrie de fotografies d'alguns dels racons menys coneguts d'aquesta fortalesa,  on s'aprecien diferents vistes d'aquesta instal·lació militar: espitlleres, muralles, baluards, reductes, etc.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

castell-de-cardona-080920_514

castell-de-cardona-080920_520

castell-de-cardona-080920_522

castell-de-cardona-080920_524

castell-de-cardona-080920_527bis

castell-de-cardona-080920_539

Vistes del castell des d'un lloc proper a la Torre de Meer.

castell-de-cardona-080920_706bis

I T I N E R A R I 


Situació: A Cardona, localitat  i municipi del mateix nom, a la comarca del Bages (Barcelona).

Època:  Segle X - Generalitat de Catalunya. *

Ha estat una de les torres de telegrafia òptica militar - Línia de Manresa a Solsona.

Protecció: BCIN - Generalitat de Catalunya. * 

Estat: Les edificacions del Castell de Cardona i la Col·legiata de Sant Vicenç, enlairades dalt d'un turó que presideix Cardona, formen un conjunt arquitectònic molt notable. Visitable. Aparcament. Comparteix protagonisme amb aquestes dues edificacions el Parador de Cardona

Altres noms:

Accés - Visitat el 20/09/2008:

Senzill de localitzar. Donades les dimensions d'aquesta mola, és clarament visible abans d'arribar i des de qualsevol lloc de Cardona.

Localització: N 41 54 51 E 01 41 08 - Altitud: 548 m.

Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya *, ens complau extreure la següent informació: - (Març 2018): 

Descripció

El conjunt format pel castell i l'església col·legiata de Sant Vicenç de Cardona es troba enlairat dalt d'un turó sobre la vila, vorejat pel riu Cardener. 

El recinte sobirà -o superior- està format per les restes del castell medieval i la canònica-col·legiata de Sant Vicenç. A la cota més alta del castell trobem la torre mestra, anomenada de la Minyona. És una construcció cilíndrica, atalussada en la seva base, en origen arribava als 25 metres d'alçada. Al seu davant hi ha l'antic pati d'armes, amb una pou de cisterna. Al costat del pati de Sant Ramon -anomenat així per que s'hi obre la capella de Sant Ramon Nonat- arribem al pati ducal, antic pati d'armes principal. És una plaça rectangular amb un pou de cisterna al mig, al seu voltant s'obren diverses estances dels antics pavellons residencials de la família Cardona. 

El recinte jussà -o inferior- consisteix en l'anell de set baluards d'època moderna construïts per millorar les defenses del castell. Aquest segon recinte integra dos cinturons, els baluards pròpiament dits i el fossar que els rodeja. Fora dels recintes trobem les restes dels polvorins exteriors del segle XIX i el fort de la Bonete, una avançada que protegia el vessant més arrodonit de la muntanya.

Una part del palau residencial és ocupada pel Parador de Turisme, que obrí les portes el 1976.

Muralles

La muralla de Cardona té elements medievals (murs relativament alts, matacans i merlets). Amb l'utilització de l'artilleria s'obligà a fortificar els murs (que arribaren inclús als 4 m) i obrir camins per les canonades. Els baluards són torres que s'avancen en els murs formant angles elevats i fines arestes amb la llotgera d'espitlleres a la punta.

Torre de la Minyona

És l'únic testimoni conservat de la gran obra del romànic militar que fou el castell de Cardona. És la torre mestra del castell, molt transformada per modificacions i obres posteriors. Situada a ponent de la fortalesa és un edifici cilíndric de base atalussada, d'uns 15 m d'alçada i 10 m de diàmetre. L'aparell extern és força irregular amb blocs de pedra de mides diferents i poc treballats.

Residència comtal

El pati ducal centra les principals dependències del castell i de la col·legiata. Entre el pati i el claustre hi ha la "sala daurada"; a la planta baixa, al costat nord, hi havia la "sala dels entresòls", etc. en la construcció de les noves dependències s'ha tingut en compte la conservació del marc on està ubicat. S'han habilitat les sales de la casa ducal per a menjadors, restaurant, cuina, bar, habitacions, etc.

Pati ducal

Construcció civil-militar.

Pati d'armes del castell amb doble funció de pati militar i pati residencial. De planta irregular, el pati centra les antigues dependències, pròpiament residencials, i comunica amb el claustre i la residència monacal i l'església. Els gran elements que el sostenen són arcs apuntats i un gran arc de mig punt.

Capella de Sant Ramon

Situada just a l'entrada del recinte casteller, la capella original fou malmesa durant les repetides guerres i assalts que va viure el castell. Fou restaurada primerament pel rector de Cardona, Mossèn Ramon Vancell, i modernament per l'arquitecte Camil Pallàs gràcies a moltes aportacions populars. Malgrat conservar part de l'esquema primitiu, la reconstrucció ha variat força la seva forma original: un gran arc de mig punt tancat amb vidre dóna llum a la capella, situada al pis superior, i a l'oficina.

Al seu interior es conserva el retaule renaixentista de Sant Ramon, així com el frontal d'altar de 1682.

Claustre de la col·legiata de Sant Vicenç de Cardona

Situat davant la façana de l'església, centrava les dependències de la canònica i les del palau-castell dels Cardona. Es conserva fragmentat, només les arcades que tanquen el pati rectangular: tres arcades d'arc apuntat al costat de migdia i de tramuntana i tres arcades d'arc apuntat al costat de migdia i de tramuntana i tres arcades d'arc de mig punt als dos costats restants. Els capitells, molt desgastats, repetien temàtica floral i ornamental pròpia del gòtic.

Sobre el claustre hi havia un passadís que comunicava les dependències nobiliàries amb l'església. Al costat de migdia era cobert per la residència abacial que en temps de guerra fou vivenda del governador de la plaça. Els canonges tenien les dependències annexes a la sala de l'abat. 


Notícies històriques

Castell termenat i palau residencial dels ducs de cardona. Documentat el 981. Els Cardona eren coneguts a l'edat mitjana com els senyors de la Sal, base econòmica del seu poder. A partir del segle XVI, la família ducal dels Cardona, deixaren d'havitar el castell, ja que preferien les seves residències de Barcelona o Arbeca i la residència de caça de la Floresta, a les Garrigues. La familia ducal Folch-Cardona fou l'única branca nobiliària catalana que obtingué el títol de Grandeza de Espanya. El segle XVII un privilegi reial també els hi concedí el títol de Molt Il·lustre.

Els baluards foren iniciats a final del segle XVII per ordre de la Generalitat, després de la Guerra de Successió, les edificacions quedaren en molt mal estat i foren arranjades durant tot el segle XVIII fins a principis del segle XIX.

A finals del segle XVIII el conjunt es convertí en caserna, moment en el qual els religiosos marxaren a la vila i l'església es compartimentà per encabir la tropa. La guarnició no abandonà el castell fins l'any 1903.

En les guerres del segle XVII es palesà la necessitat d'adaptar la fortificació del castell de Cardona al desenvolupament de l'artilleria i el Duc de Medina Sidonia, lloctinent de Catalunya, ordenà la construcció d¡una nova muralla amb grans baluards; iniciada el 1693 sota la direcció de l'enginyer militar Pere Borràs, les bores continuaren al s. XVIII i sobretot quan el general Antoni de Villarroel era governador del Castell(1697). Les muralles contenien casamates pels canons i espitlleres pels trabucs i escopetes. Convertit el castell en Caserna el 1794 hom reconstruí les parts malmeses en la G. De Successió i s'inicià una nova fortificació que durà fins a començaments del s. XIX. Les guerres civils d'aquest segle i les necessitats militars causaren grans destrosses al conjunt religiós.

Des de l'any 1994 s'han realitzat diverses intervencions arqueològiques en el castell, l'església i el seu entorn que han permès millorar el coneixement sobre el conjunt. Així mateix, s'han portat a terme obres de restauració y consolidació en diferents parts del castell.

Torre Minyona:

Cal pensar que l'obra de la Torre de la Minyona és de finals del segle XI o principis del XII, per tant, del període de màxim creixement del castell.

Residència comtal:

El cos del palau ducal de Cardona és obra del segle XIV. Les seves obres destruïren les construccions romàniques primeres. El conjunt es convertí en caserna militar i, degut a les moltes guerres dels segles XVIII i XIX i la Guerra Civil, el castell i les dependències es van malmetre. Durant el segle XIX l'església s'utilitzava de dormitori de la tropa. Restaurat i convertit en Parador Nacional, el conjunt es conserva bé.

Capella de Sant Ramon:

La tradició assegura que l'any 1240 morí al castell de Cardona Sant Ramon Nonat. Aquesta arrelada tradició va fer que la duquessa Caterina d'Aragó i Folc de Cardona manés edificar aquesta capella i el seu retaule. Fou beneïda pel bisbe de Solsona Lluís Ponç el 30 de juny de 1683. Malmesa en el setge de 1711, fou refeta i novament beneïda el 1772. Ha estat restaurada de la destrucció de la Guerra Civil de 1936 pel Servei de Restauració de la Diputació de Barcelona i per aportacions populars.

Claustre de la col·legiata de Sant Vicenç de Cardona:

A finals del segle X ja comença la vida monacal a Cardona, i la vida religiosa ja és centrada a l'església del castell, Sant Vicenç. Cal pensar que la primera comunitat de l'església va viure dedicada a la cura d'ànimes, fins que al segle XI la comunitat començà a reeixir ampliant el seu patrimoni. La comunitat era formada per una abat i dotze canonges i diversos sacerdots beneficiats. La canònica fou secularitzada l'any 1592, quedant convertida en col·legiata secular regida per un abat. Al segle XVIII la comunitat es traslladà a la vila de Cardona, on subsistí fins el 1851, al convertir-se les dependències monacals en caserna. 


* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya


Edificacions properes:

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Bages: Veure en un mapa més gran.