Resultats de la cerca

Altres noms: Santa Maria de Ginebret - (Patrimoni.Gencat) / Mare de Déu de Pinós (Institut Cartogràfic de Catalunya).

L'església de Santa Maria de Pinós es troba a Santa Maria de Merlès, al Berguedà, i és un temple romànic del segle XI amb una sola nau rectangular i absis semicircular decorat amb ornamentació llombarda característica. L'edifici presenta bon estat, però l'accés és restringit i la porta original està tapiada. No consta protecció oficial, tot i que conserva elements arquitectònics d'interès medieval.

A Sant Pau de Pinós, entitat de Santa Maria de Merlès (Berguedà), es troba aquesta església romànica dels segles XI, que conserva elements originals com l'absis semicircular amb finestra adovellada i aparell de carreus ben treballats, malgrat les transformacions posteriors, especialment del segle XVII. L'edifici està en bon estat però té accés restringit, ja que es troba envoltat de construccions modernes que en desfiguren l'estructura.

L'església de la Trinitat de la Tor es troba a Santa Maria de Merlès, al Berguedà, i és una construcció romànica del segle XIII d'una sola nau amb absis semicircular. L'edifici, tot i que manca de sostre, presenta bon estat i destaca per la seva senzillesa austera, amb només una motllura ornamental a l'exterior de l'absis. Sense protecció oficial, és accessible lliurement i es vincula històricament al casal medieval de la Tor de Merlès.

Sant Martí de Merlès, a Santa Maria de Merlès (Berguedà), és una església romànica del segle XII d'una sola nau amb campanar de planta rectangular. Documentada des de l'any 988, va sofrir reformes importants al segle XVII que modificaren l'estructura primitiva, afegint-hi capelles, sagristia i casa rectoral. Es troba en bon estat però amb accés restringit, sense protecció oficial registrada.

Altres noms: En un lloc o altre, hem vist que l'anomenaven Pont de Sant Martí.

El Pont de Santa Maria es troba a les afores de Santa Maria de Merlès, al Berguedà, i és una construcció de pedra del segle XVIII que uneix les parròquies de Santa Maria i Sant Martí. Presenta tres arcs amb baranes d'esquena d'ase, sent el central més alt i ample que els laterals, i es troba en bon estat. No disposa de protecció oficial segons el registre de patrimoni.

A Santa Maria de Merlès, municipi del Berguedà, s'alça aquesta església parroquial barroca del segle XVIII, caracteritzada per la seva austeritat i la nau central amb capelles laterals sense absis. Destaca el campanar de planta quadrada adossat al mur de ponent i la façana principal amb porta d'arc de mig punt, òcul i rellotge de sol. Es troba en bon estat, sense protecció oficial, amb accés restringit.

A Santa Maria de Merlès, municipi del Berguedà, es troba aquesta masia documentada des de la baixa edat mitjana, però reconstruïda al segle XVII amb estil tradicional català. L'edifici destaca per la seva planta rectangular flanquejada per una massissa torre medieval, envoltada per un mur de tancament, amb portes adovellades i finestres de llindes massisses.

Altres noms: Capella del Roser de la Cortada

La Capella de Santa Magdalena es troba a Santa Maria de Merlès, al Berguedà. Es tracta d'una edificació del segle XVI de planta quadrada coberta a quatre vessants, construïda amb carreus de pedra ben treballada. Destaca per la porta allindada amb motllura decorada amb monstres estilitzats i una cornisa divisòria a la façana. No té protecció oficial i es conserva en bon estat, tot que l'entorn està descuidat.

Altres noms: Pont Gòtic

A Gironella, municipi del Berguedà, es conserva aquest pont gòtic del segle XIV, parcialment preservat pels efectes de les riuades. L'estructura original aprofitava una roca central del riu Llobregat i presentava arcs de pedra sense escairar; actualment està ben conservat i és accessible a peu. Sense protecció oficial, representa un important accés històric al nucli urbà medieval.

Església gòtica del segle XIII situada a la Plaça de la Vila de Gironella, al Berguedà. Edifici de nau única amb absis poligonal i campanar massís rectangular, restaurat entre 1984 i 1985 després de diversos usos industrials i culturals. Es conserva en bon estat, però l'accés és restringit.

L'església de Sant Andreu de la Serreta es troba a Capolat, al Berguedà, i és un edifici romànic del segle XI de petites dimensions amb una sola nau coberta amb volta de canó i absis. Destaca pel seu campanar d'espadanya de dos ulls i l'aparell rudimentari de la construcció, així com per una sagristia afegida al segle XVIII. Es conserva en bon estat, tot i que l'accés no és lliure.

A Berga, capital del Berguedà, es troba aquest santuari barroc construït a partir de 1725 sobre un primer edifici del 1386. L'església de nau central amb capelles laterals destaca per la seva austeritat exterior i les nombroses obertures que il·luminen l'interior, situat a 1.162 metres d'altitud amb vistes esplèndides de la vall. Sense protecció oficial, es manté en bon estat i és sempre accessible als visitants.

A les afores de Berga, capital del Berguedà, es troba aquest pont medieval de construcció popular d'un sol arc de pedra que travessa el riu Metge. Situat en un antic camí ral de ferradura, està protegit com a Bé Cultural d'Interès Local i es conserva en bon estat, encara utilitzat per creuar el riu malgrat la vegetació que l'envolta.

Capella situada al carrer de la Pietat de Berga, capital del Berguedà. Edifici religiós romànic del segle XII d'una sola nau amb volta de canó, amb exterior austere de carreus ben escairats i petita espadanya als peus. L'interior presenta decoració neoclàssica posterior, mentre que l'exterior conserva elements preromànics. Protegit com a BCIL, es troba en bon estat però amb accés restringit.

Altres noms: Església de Sant Joan

L'església de Sant Joan es troba a Berga, capital del Berguedà. Es tracta d'un edifici romànic del segle XII que presenta diverses fases constructives, destacant un capitell zoomòrfic amb un ocell esculpit descobert en excavacions de 1973. L'accés és restringit i l'edifici es conserva, havent estat utilitzat per hospitalers, cistercenques, mercedaris i com a parròquia al llarg dels segles.

Sant Bartomeu de la Valldan és l'església parroquial situada a la Valldan, entitat de població de Berga, a la comarca del Berguedà. Edifici romànic del segle XII de nau única amb volta apuntada, paraments de carreus ben escairats i porta d'accés amb arc adovellat, destacant la torre campanar quadrada als peus. Protegit com a BCIL, presenta bon estat exterior, encara que l'absis ha quedat absorbit per construccions modernes.

A Berga, municipi de la comarca del Berguedà, es conserven les escasses restes de les muralles medievals del segle XIV, construïdes com a defensa definitiva de la ciutat. Actualment malmeses i envoltades de males herbes, es troben al carrer Buxadè, prop de la plaça de Santa Magdalena. Malgrat la seva degradació, constitueixen un testimoni de l'evolució urbana de Berga durant l'edat mitjana.

Altres noms: Església de Sant Llorenç, prop Bagà

A Guardiola de Berguedà, al Berguedà, es troba aquest monestir romànic dels inicis del segle XI, successor d'una primera església del X. L'edifici destaca per la seva planta basilical amb volta de canó i les singulars capelles absidials del mur de ponent, elements poc usuals en l'arquitectura romànica catalana, així com per les finestres decorades amb motius en baix relleu. Restaurat entre 1982 i 2008, es conserva en bon estat i és visitable.