Resultats de la cerca

L'església de Santa Cecília de Voltregà, a Osona, és una edificació barroca del segle XVIII molt reformada, amb una casa de pagès afegida a partir de 1950. Conserva arcuacions llombardes gravades i una porta principal de mig punt amb dovelles de pedra, tot i que ha sofert transformacions que la fan eclèctica. Es troba en bon estat, però l'accés és restringit.

A Gurb, municipi d'Osona, es troba aquesta masia de planta rectangular del segle XVII amb torre defensiva de quatre pisos decorada amb arquets cecs, mur amb merlets i torrelles, i capella adossada de Sant Pau dels Felius construïda el 1862. L'edifici, de propietat privada amb accés restringit, presenta bon estat de conservació i està construït amb pedra arrebossada i tàpia, conservant elements que denoten reformes dels segles XVII, XVIII i XX.

Altres noms: Pont de la vila o del diable – (Patrimoni.Gencat) / Pont romà (?).

A Gurb, municipi d'Osona, es troba aquest pont medieval de tres arcs desiguals construït a finals del segle XIV sobre la riera de Sorreig. Edificació de pedra amb baranes, també conegut com a Pont del Diable per la llegenda que l'envolta, es conserva en bon estat i és perfectament transitable. Malgrat la manca de protecció oficial, aquesta construcció representa un magnífic exemple de l'enginyeria medieval en un paratge poc alterat.

A Gurb, municipi d'Osona, es troba aquesta capella romànica del segle XII de nau única amb capçalera, entrada meridional i campanaret d'espadanya, que conserva volta de canó i restes de pintura interior. L'edifici, documentat des del 930 i cedit a Ripoll vers el 950, presenta la nau romànica ben conservada tot i que la capçalera fou modificada al segle XVIII. Es troba en bon estat, amb accés restringit.

Altres noms: Torre d’en Canal

A Gurb, municipi d'Osona, es trobava una masia catalana de planta rectangular amb una torre annexionada de quatre pisos, datada del segle XVII amb estil gòtic tardà. L'edifici destacava pel seu elegant portal dovellat i una finestra esculturada amb escut sostingut per àngels, decorada amb motllures de soguejats i rostres d'infants. La torre va ser enderrocada fa aproximadament mig any pel seu mal estat de conservació i actualment ha desaparegut.

L'església de Sant Andreu de Gurb, situada a la capital municipal de Gurb a Osona, és un temple romànic del segle XII que ha estat reformat successivament al llarg dels segles, presentant formes heterogènies vinculades a diferents èpoques constructives. Destaca per la seva planta de creu llatina, l'absis semicircular, la torre de defensa integrada als murs i la façana neoclàssica afegida al segle XIX.

A Gurb, municipi d'Osona, es troba aquesta capella romànica del segle XII annexionada al mas Santa Anna, amb nau única, petit creuer i presbiteri quadrat. Destaca pels seus sarcòfags gòtics de pedra amb relleus decoratius i inscripcions, així com per la pintura mural del calvari que es conserva al Museu Episcopal de Vic.

Altres noms: Sant Fruitós de les Quadres

L'ermita de Sant Fruitós de les Quadres es troba a Gurb, a la comarca d'Osona. Es tracta d'una petita església romànica d'una nau amb absis semicircular, els inicis de la qual daten del segle X, amb ampliacions posteriors dels segles XI-XII i modificacions fins al segle XIX.

Altres noms: Pont Medieval del Molí del Pont – (Ajuntament de Sant Martí d’Albars).

Pont medieval situat a Sant Martí d'Albars, al Lluçanès, que travessa la riera Gavarressa. Construcció de l'època medieval, és l'única d'aquesta època conservada al municipi i destaca per la seva notable longevitat. Es troba en bon estat, encara que actualment només és transitable per a vianants, i mereixeria protecció oficial.

A Sant Martí d'Albars, municipi del Lluçanès, es troba aquesta església barroca rural del segle XVIII que conserva una imatge de Santa Maria de tradició romànica procedent de la primitiva església de Sant Martí. L'edifici, de dimensions mitjanes, es manté en bon estat, tot i que l'accés no és lliure. La construcció actual data del XVIII, però el lloc té arrels medievals documentades des del segle IX.

A Santa Eulàlia de Puig-oriol, entitat de població de Lluçà (Lluçanès), es conserva una capella lateral romànica del segle X, única resta de l'antiga església documentada des del 905. L'edifici, de nau coberta amb volta de canó i aparell de grans carreus, es va refet el 1435 després dels terratrèmols de 1428 i actualment s'utilitza com a capella del cementiri. Es troba en bon estat però amb accés restringit.

L'església de Sant Cristòfol de Borrasses es troba a Santa Eulàlia de Puigoriol, entitat de Lluçà, al Lluçanès. Edifici de planta rectangular del segle XVIII, conserva elements de l'antiga església romànica documentada des del 1062, amb porta d'arc de mig punt adovellada datada de 1636 i campanar d'espadanya. Es troba en bon estat, sense protecció oficial, amb accés restringit.

A Prats de Lluçanès, comarca del Lluçanès, es troba l'església romànica de Sant Andreu de Llanars, edifici del segle XI amb referències des de l'any 997. Destaca pel seu campanar de planta quadrada amb finestres geminades i per la finestreta en forma de creu a la banda de ponent. L'edifici es troba en bon estat després de les restauracions de 1982 i 1991, però l'accés és restringit.

Capella situada a les afores de Prats de Lluçanès, al Lluçanès, amb orígens en la primera meitat del segle XII. L'edifici primitiu fou reconstruït el 1777 pel rector Antoni Vinyes i completat a principis del segle XIX, amb la primera missa el 1804. Es troba en bon estat, amb accés restringit, i ofereix vistes magnífiques del poble des dels seus 744 metres d'altitud.

Santa Margarida de Vilaltella és una capella romànica del segle XIII situada a Perafita, al Lluçanès, a 829 metres d'altitud. L'edifici de nau única amb absis semicircular presenta dues fases constructives clarament identificables: la primera romànica de pedra regular i la segona del segle XVIII amb modificacions posteriors. Actualment es conserva en bon estat gràcies a les restauracions recents, tot i que l'accés és restringit.

L'església de Sant Salvador es troba a Sant Boi de Lluçanès, municipi d'Osona, situada dalt d'un turó a 950 metres d'altitud. Es tracta d'un temple romànic del segle XII amb una sola nau, volta apuntada i absis decorat amb finestres d'arcs en degradació, cornisa en dents de serra i bandes llombardes. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que l'accés no és lliure.

A Perafita, municipi del Lluçanès, es troba l'ermita de la Mare de Déu del Remei, una capella del segle XVII situada dalt d'un turó d'accés restringit. L'edifici presenta una sola nau amb volta d'aresta, porta d'arc rebaixat i teulat a doble vessant, amb decoracions de motllures i rosassa. Es conserva en bon estat, completament enguixat tant a l'interior com a l'exterior.

L'església de Sant Pere es troba a Perafita, municipi del Lluçanès. Edifici de grans dimensions refet al segle XVIII amb estil barroc, conserva un excepcional timpà romànic del segle XII amb la Maiestas Domini i els símbols dels evangelistes, obra relacionada amb els centres de Ripoll i Vic. Protegida com a BCIL, es troba en bon estat amb accés restringit.