Resultats de la cerca

L'Ermita de Santa Margarida de Vallors es troba a Sant Hilari Sacalm, municipi de la Selva (Girona), i és una església romànica del segle XII, renovada i consagrada el 1193. L'edifici de nau rectangular destaca per la seva torre-campanar vidriada i la porta d'entrada en arc de llinda d'estil barroc, amb un ull de bou a la façana principal. Actualment es troba en bon estat, però l'accés és restringit.

Altres noms: Ermita de la Mare de Déu del Padró – Santuari de la Mare de Déu del Pedró

A Sant Hilari Sacalm, municipi de la Selva, es troba aquesta ermita del segle XIII dedicada a la Mare de Déu del Padró, edifici religiós de nau rectangular amb campanar d'espadanya que destaca pels contraforts de pedra granítica a la façana sud. L'estructura actual resulta d'reformes posteriors (1520 i 1619) i està en bon estat, tot i que l'accés és restringit i es localitza a 914 metres d'altitud sense protecció oficial registrada.

Altres noms: Montsolís Vell

Antiga església parroquial romànica del segle XII situada a Sant Hilari Sacalm, a la Selva, dins una propietat privada amb accés restringit. L'edifici de nau única presenta una porta amb arc de mig punt i un campanar d'espadanya, i fou restaurat el 1970. Actualment presenta bon estat de conservació, tot i que no és accessible lliurement.

L'església de Sant Hilari de Poiters es troba al nucli urbà de Sant Hilari de Sacalm, a la Selva, i és un edifici romànic del segle XII amb tres naus i capelles laterals. Destaca per la seva façana decorada amb esgrafiats de scenes religioses, el campanar octogonal coronat el 1922 segons projecte de Josep Maria Pericas, i l'interior que conserva restes del temple romànic original.

Església de Sils, al municipi de Sils a la Selva, d'origen medieval però reconstruïda al segle XVIII en estil barroc-neoclàssic, conservant una capella gòtica i una làpida del 1333. Destaca per la seva façana amb coronament ondulant, la portalada neoclàssica de 1802 i el campanar remodelat per Rafael Masó el 1907 amb un rellotge decorat. L'edifici es troba en bon estat, amb accés restringit.

Altres noms: Pont de Vallcarnera

A Vallcanera, entitat de població de Sils a la Selva, es conserven les mínimes restes d'un pont medieval romànic del segle XIII que travessava la riera de Vallcanera pel Camí Reial. De doble vessant i un sol ull d'arc de mig punt, actualment només en queda la base de l'estrep de llevant, malmesa per una rierada l'any 1971 i gairebé desapareguda sota la vegetació. No té protecció oficial i es troba en estat de ruïna.

A Vallcanera, entitat de població de Sils a la comarca de la Selva, es troba l'església de Santa Eulàlia, documentada des del segle X amb l'edificació actual del segle XVIII d'estil barroc, que conserva restes romàniques com els àbsis. Destaca pel seu campanar de planta quadrada amb merlets dentats i la façana rematada amb cornisa ondulada i creu de ferro forjat. L'edifici es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Altres noms: El Mas Alrà també és conegut com Mas Oliver – Ca n'Oliver. La capella, també és coneguda com la Capella de la Mare de Déu dels Dolors

La Capella del Mas Alrà, situada al veïnat de Santa Margarida a Vilobí d'Onyar (Selva), és una capella exempta dedicada a la Mare de Déu dels Dolors construïda l'any 1609. Presenta planta rectangular d'una sola nau amb volta de canó, façana amb portal monolític i campanar d'espadanya, destacant l'ús de pedra volcànica de la Crosa. De propietat privada amb accés restringit, es conserva en bon estat.

L'església de Sant Joan Despí, al Baix Llobregat, és un temple romànic del segle XI amb planta de creu llatina i tres absis, reconstruït nombroses vegades fins a la seva reconstrucció del 1936 sota direcció de Josep Maria Jujol. L'edifici presenta bon estat, accés restringit, i destaca pels treballs de guix i forja de Jujol, així com per la urbanització de la plaça lateral. No té protecció oficial registrada.

Altres noms: Casa de Peyrí - (Patrimoni.Gencat). També apareix com a Peirí.

A Vilanova d'Escornalbou, al Baix Camp, es troba aquesta gran casa pairal del segle XVI, també coneguda com a Casa de Peyrí o "Reiet del Camp". L'edifici presenta una porta d'arc amb dovelles a saltacavall decorada amb l'escut de la família Peyrí, i està adossat a una torre de defensa de planta quadrada amb matacà. Sense protecció oficial, es conserva en bon estat però amb accés restringit.

A Botarell, municipi del Baix Camp, es conserven les restes d'una torre de defensa circular del segle XVI, construïda com a resposta a les incursions dels pirates berberiscs. La torre, de maçoneria i morter de calç amb uns dos metres d'alçada, es troba en una placeta enjardinada a les afores del poble, amb accés lliure. Malgrat la seva situació a l'intempèrie, les restes són visibles i ben conservades en el seu entorn immediat.

A Monnars, entitat de Tarragona (Tarragonès), es troba aquesta casa fortificada del segle XIV amb torre defensiva rectangular adossada. Destaca pel seu portal adovellat, balcó gòtic, matacà de pedra i pintures gòtiques a l'interior, tot i que va ser reformada cap a 1600. L'edifici es conserva en bon estat, però l'accés és restringit.

Altres noms: Plaça Coberta

A Ullastret, municipi del Baix Empordà, es troba aquesta llotja gòtica del segle XIV, coneguda també com a Plaça Coberta. L'edifici destaca pels seus dos grans arcs apuntats de dovelles ben tallades que sostenen una teulada de doble vessants, amb una petita portada de punt rodó que comunica amb el carrer Major. Es troba en bon estat, és d'accés lliure i està situada al carrer dels Bous, davant les muralles de la població.

A Ullastret, municipi del Baix Empordà, es troba l'església romànica de Sant Esteve, temple del segle XI de planta basilical amb tres naus i tres absis, destacat per la seva decoració llombarda i l'aparell de carreus característic de l'època. L'edifici conserva bona part de la seva estructura original, tot i que ha sofert reformes tardanes que han afectat alguns elements romànics.

A les afores d'Ullà, al Baix Empordà, es troben les restes de la Canònica de Santa Maria d'Ullà, un edifici religiós medieval fundat el 1121. Actualment només subsisteix un fragment de mur de vint metres de llargada amb pedres desbastades i carreus, en estat de ruïna avançada i cobert de vegetació. L'edifici no té protecció oficial i les seves restes, semisoterrades al camp, són pràcticament irrellevants.

A Ullà, municipi del Baix Empordà, es troba aquesta església romànica del segle X, de planta rectangular amb volta de canó a ponent i volta apuntada a llevant, que conserva elements constructius primitius amb pedres desbastades. Declarada de bon estat després de la restauració de 1980, actualment funciona com a sala d'exposicions i actes culturals, amb accés restringit per ser propietat municipal.

Altres noms: Al mapa de Google apareix identificada com a Església de Santa Magdalena (?).

A Ullà, municipi del Baix Empordà, es troba aquesta església parroquial de planta de creu llatina construïda a finals del segle XVIII, que substituí l'antiga canònica medieval de Santa Maria. L'edifici destaca per la seva façana amb portada d'arc rebaixat, rosetó i pinacles, així com pel campanar de planta quadrada inacabat. Es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A Pedrinyà, nucli de La Pera (Baix Empordà), es troba aquesta capella rural romànica del segle XI, característica església de tipus llombard amb nau i absis semicircular. Destaca per les seves pintures murals del Pantocràtor i escenes evangèliques, actualment al Museu d'Art de Girona, obra del "Mestre de Pedrinyà". L'edifici, en bon estat però d'accés restringit, conserva la volta de canó original i presenta campanar d'espadanya.