Restes de la Canònica de Santa Maria d’Ullà – Ullà / Baix Empordà

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


Com es pot apreciar a les següents fotografies, és ben difícil identificar les pedres supervivents, enmig de les herbes que les tapen.

 

 

 

 

I T I N E R A R I 


Situació: A les afores d'Ullà, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Baix Empordà (Girona).

Època: Medieval - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat:  Menys que ruïnes, restes pràcticament irrellevants, avui en dia tapades per un munt d'herbes. La seva localització, sense dades concretes, és pràcticament impossible.

L'espoli de les pedres d'aquesta vella edificació, com es pot comprovar, ha estat rellevant, donades les minses restes supervivents. 

Altres noms:

Accés – Visitada el 04/01/2017:

D'entrada cal dir que no disposàvem de cap dada de situació concreta. Érem conscients de les dificultats que trobaríem.

Una vegada en “situació” hem demanat informació a varies persones que hem anat trobant, casualment, totes joves, sense cap resultat.

Afortunadament, com en altres ocasions, avui també, hem trobat el nostre “angelet” del dia.

Hem topat amb el Sr. Josep Berenguer, un home gran, però ben trempat, que a més de donar-nos informació, conscient de la dificultat que comporta la localització d'aquestes minses restes, ha donat mitja volta al seu cotxe i ens ha acompanyat per portar-nos fins el lloc exacte on es troben, ben amagades, aquestes pedres.

Després, hem tingut el plaer de fer petar la xerrada una estoneta, on hem comentat entre altres coses, que, malauradament, el caudal d'informació que atresora la gent gran, es perdrà  quan aquestes generacions s'acabin.

Des d'aquesta pàgina, si se'n assabenta, el saludem de nou molt cordialment .

I ara, posem-nos en marxa:


(0) - El punt d'inici d'avui, ha estat quasi a les afores d'Ullà, en un lloc, (42 02 59.6 03 06 16.1) en un extrem del carrer Major, confluència amb la carretera C-31, a tocar del PK nº 352 d'aquest vial.

En aquest punt hi ha una rotonda, una de les sortides de la qual, està indicada per anar al Camí Fondo, cap a on ens dirigirem.

Entrem a un camí de terra, perfectament transitable. De seguida trobem una desviació a mà esquerra, per la que continuem.

A penes uns cent-cinquanta metres més endavant, arribem al lloc que volíem. No hi ha cap indicació. Hem aparcat al voral del camí.

Ara la qüestió, és identificar uns arbres, al costat del camí, la fotografia dels quals us oferim tot seguit. Al voral que apareix a l'esquerra de la fotografia, a tocar del camí, és on hi ha, amagades, les pedres que busquem.

Com a referència, des d'aquest mateix lloc, es veu així, a la llunyania, el Castell de Montgrí.


(1) - Localització:  N 42 02 53.8 E 03 06 11.6 i/o també 42.04829 03.10321 en una altra notació, lògicament, amb idèntics resultats. 

Altitud : 8 m.  

Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació - (Gener 2017):

“ Descripció

Vestigis d'un conjunt d'edificació religiosa.

Fragment d'un mur, única resta arquitectònica avui visible a l'indret on s'aixecà la primitiva Canònica de Santa Maria d'Ullà, a uns 300m. al SW del nucli de la població, a l'altre costat de la carretera, en el camí dit "Camí de l'Església Vella".

El mur, que limita d'"Hort del Capellà", es conserva en uns 20m. de llargada i té només uns 0,70m. d'alçada.

És fet amb pedres desbastades, barrejades amb carreus, travat amb morter; en un tram hi predominen els carreus escairats de calcària, que s'hi afilaren.

Aquesta paret, al llarg del camí, temps enrere era molt més alta.

És difícil esbrinar si el sector de carreuada és antic, o bé es tracta d'un mur tardà construït amb materials procedents de les restes de la Canònica, que han de trobar-se, soterrades, al camp de conreu, encara propietat de la parròquia.

Notícies històriques

El priorat canonical de Santa Maria d'Ullà fou fundat en aquest lloc pel prevere Pere Vidal l'any 1121.

 El 1178 el monestir fou saquejat per pirates sarrains de Mallorca.

El 1182 fou consagrada una nova església. Sobretot a partir del segle XIV patí els efectes de les inundacions, per la proximitat dels cues del Ter.

L'any 1592 el priorat fou secularitzat i es convertí en col·legiata.

 A finals del segle XVIII s'inicià la construcció d'una nova església al nucli del poble d'Ullà, al costat de l'antiga parroquial de Sant Andreu, que fou beneïda el 1804, any que s'hi traslladà la comunitat.

 La col·legiata s'extingí el 1842 i la seva església de Santa Maria es convertí en parroquial.

A l'indret de la Canònica medieval és visible només el mur descrit. El P.J.Villanueva, a mitjan segle XIX, hi veié encara les ruïnes de dos temples romànics, el més primitiu soterrat i al cim el consagrat el 1182, molt més gran.

El 1804 fou traslladada a la nova església canonical del poble la imatge de la Verge de la Fossa, romànica del segle XII (fitxa pròpia) i dues làpides sepulcrals gòtiques de la casa de Torroella o Montgrí i dels Senesterra de Santaeugènia.

Al Museu d'Art de Girona hi ha dos capitells romànica procedents d'Ullà.

L'excavació arqueològica de l'Hort del Capellà, si mai es realitzés, segurament descobriria importants restes del cenobi medieval.”


La introducció seqüencial de les coordenades anteriors, en un mapa de Google, comporta l'emissió automàtica del següent

M A P A del itinerari

Tot i que el disseny del recorregut correspon a un recorregut a peu, el camí és perfectament transitable en cotxe.


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: