Església de Sant Andreu – Ullà / Baix Empordà

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Ullà, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Baix Empordà (Girona).

Època: Segle X – Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bo. Propietat de l’Ajuntament d’Ullà. No és accessible lliurament. Restaurada l’any 1980, “ ... ara destinada a sala d'exposicions i actes culturals.”

Si bé l'exterior es d'aspecte modern, en una fotografia d'una pàgina web de la Generalitat, presenta una imatge més apreciable.
Altres noms:

Accés – Visitada el 04/01/2017:

Tot i que la seva presència és força discreta, és fàcil de localitzar: darrera de l'Església de Santa Maria d'Ullà.

A la vora hi ha l’Ajuntament d’Ullà.

Localització: N 42 03 06.6 E 03 06 31.0 – Altitud: 23 m.

Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació - (Gener 2017):

“ Descripció

Església de planta rectangular, sense capçalera destacada, avui en funció civil.

Té un sector, a ponent, cobert amb volta de canó, mentre la part restant, a llevant, presenta volta apuntada; no hi ha cap arc de sosteniment.

 La porta és a migdia, amb llinda; al mur occidental hi ha una obertura del tipus de sagetera.

 A l'extrem E. Del mur meridional s'hi adossa un cos perpendicular, que fou sagristia, en part cobert amb volta.

Les estructures i paraments semblen demostrar que la part més primitiva és la de ponent: la base dels murs és de grans pedres, només desbastades; l'aparell canvia a la part superior on és de carreus, no molt ben escairats, que formen filades seguides. El sector oriental es diferencia per l'aparell de pedres petites, sense treballar, disposades descuradament. Aquest tram, d'època més tardana, degué substituir la primitiva capçalera. S'hi observen, reutilitzats, carreus i fragments de terrissa i paviments d'època romana.

Notícies històriques

L'església parroquial de Sant Andreu, fou confirmada com a possessió del priorat agustinià de Santa Maria, del mateix lloc d'Ullà, l'any 1182, a l'acta de consagració de la segona església del cenobi.

L'any 1804 fou beneïda la nova església del dit priorat -que abandonà el primer emplaçament de la plana a causa de les inundacions- bastida a pocs metres i a ponent de la parroquial de Sant Andreu.

 Amb la desaparició de la comunitat canonical, la gran església prioral de Santa Maria esdevingué la nova parròquia d'Ullà i, a la seva vora, el petit temple de Sant Andreu quedà oblidat i sense culte i passà -segurament el 1835- a ser propietat municipal. Durant molt temps havia servit d'oficines municipals; havia estat molt alterat, cobert d'arrebossats i compartimentat; era impossible observar-ne moltes de les estructures originals.

 L'any 1980, s'hi realitzaren obres de restauració que han significat la total recuperació de l'edifici, ara destinat a sala d'exposicions i actes culturals.

En diferents obres s'afirma, erròniament, que l'església de Santa Maria, bastida pels canonges als s.XVIII-XIX (actual parròquia) es construí al mateix lloc que la de Sant Andreu, donant aquesta per desapareguda. “


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: