Església parroquial de Sant Joan Baptista – Sant Joan Despí / Baix Llobregat

Valoració: 2 vots.
espereu…

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Sant Joan Despí, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Baix Llobregat (Barcelona).

Època: Segle XI - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bo. No és accessible lliurament. Aparcament als carrers dels voltants.

Altres noms:

Accés – Visitada el 03/02/2017:

La trobarem a la Plaça de l’església.

Localització: N 41 22 02.3 E 02 03 20.7 - Altitud: 14 m.

Més dades:

  • De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació - (Febrer 2017):

“ Descripció

Església datada del segle XI. 

Presenta planta de creu llatina i tres absis.

No té decoració externa.

Se li han realitzat restauracions continuades fins el segle XX.

Té una plaça al davant i s'hi accedeix mitjançant una escalinata semicircular feta amb esglaons de poca alçada.

A la façana es poden distingir les diferents èpoques.

Els treballs de guix del púlpit i de forja en les reixes són obra de Josep Mª Jujol.

També ho és la urbanització de la plaça lateral (on fins fa pocs anys hi havia les restes d'en Maluquer).

Làpida escrita amb caràcters gòtics.

Hi ha nou línies de text en lletres capitals separades per línies fines com la que forma el rectangle que delimita la inscripció.

La làpida és partida en tes trossos i s'hi veuen alguns cops, per la qual cosa s'han perdut moltes lletres.

Notícies històriques

Les dues talles romàniques originàries de l'església són, des de la guerra civil, desaparegudes.

Inicialment romànica, s'engrandí al segle XVI.

L'any 1781 s'instal·là el campanar.

Fou enderrocada i tornada a reconstruir nombroses vegades.

A finals de segle XIX se li dóna una façana neoclàssica.

Enderrocada l'any 1936, la seva reconstrucció fou encarregada a l'arquitecte Josep Mª Ayxelà i Tarrats i la direcció artística a Josep Mª Jujol.

La làpida, datada el 1259, ens parla de l'ingrés a l'ordre del presbiterat de Pere Romaní.

Actualment es troba al terra de la rectoria, sota el porxo obert però originàriament es trobava a la façana de la parròquia. “



Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Turisme / Cultura


Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Més coses ... 


Sant Joan Despí té un ric i interessant patrimoni modernista. Us oferim a continuació, una mostra d'algunes edificacions:


Centre Jujol - Can Negre

Coordenades: N 41 22 02.8 E 02 03 28.0 



  • De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació - (Febrer 2017):

“Descripció

El 1915, la família Negre encarregà a Josep M. Jujol i Gibert la que havia de ser la més important i significativa transformació de la casa.

La masia que Jujol havia de transformar era l'habitatge d'una família benestant d'arrels rurals, amb llunyanes relacions amb el seu entorn agrari, però que a nivell conceptual més que físic, pretenia seguir lligada amb els seus orígens.

Si bé és cert que els centres bàsics de l'actuació de Jujol foren la façana principal, l'escala interior i la capella, val a dir que la seva intervenció no es reduí tan sols a l'àmbit del mas sinó que també trascendí als jardins que l'envoltaven, per bé que actualment alguns elements ja no existeixen.

(la teulada de maons de forma ondulada en la seva coronació, la campana que apareixia al costat oest, etc) i altres han estat absorbits per l'ordenació i transformació posterior del gran jardí en una plaça única que envolta la casa, passant a formar part d'un recinte encerclat de nova creació que l'envolta com ara el banc de trencadís, o bé una glorieta formada per uns arcs reforçats de formes orgàniques que resta integrat en l'àmbit de l'actual plaça de Catalunya.

El contratista que dugué a terme les obres fou Pere Xaus.

L'execució de l'obra és dilatada en el temps, durant dècades, la qual cosa comportà canvis i correccions, motiu pel qual la temporalitat en l'obra queda patent en la materialitat del procés d'execució.

Com tantes altres obres encarregades a Jujol, aquesta no va poder concloure's degut a les dificultats econòmiques dels promotors. 

La casa Negre sofrí l'any 1936 els efectes destructius de la guerra, i les imatges de Santa Eugènia i de Sant Pere que presidien la capella foren destruïdes juntament amb altres parts de l'edifici.

Posteriorment el procés d'abandó actuà de forma inexorable.

L'habitatge dels masovers, ubicat al costat oest junt a la riera d'en Negre, va desaparèixer.

Els vidres gravats a l'àcid de la tribuna principal i que representava la Mare de Déu del Roser, van seguir la mateixa sort.

Des de l'any 1966 la casa Negre passa a ser propietat de l'ajuntament de Sant Joan Despí, per cessió dels fills de Pere Negre i Jover.

Aquesta tutela no significa un canvi immediat en la seva protecció.

No és fins a finals dels anys 70 que sorgeix un interès per recuperar la casa Negre.

L'any 1979 commemorant el centenari de Jujol s'assenten les bases per a rehabilitar la masia.

L'any 1982 els arquitectes Gabriel Robert, Antoni Navarro i Xavier Güell redacten un projecte de restauració i es duen a terme les obres de consolidació de l'estructura de l'edifici.

L'ampliació de les golfes i l'adequació de la planta baixa per a sala d'exposicions i sala d'actes.

Les tres façanes també foren objecte d'una acurada restauració.

Durant l'any 91 i 92 l'arquitecte Francesc Xavier Asarta restaura de nou les façanes, les plantes, pis i golfes, incloent-hi totes les pintures de l'escala i la capella, així com d'altres de menys rellevancia.

Aquesta darrera intervenció inclou un ascensor que uneix les plantes.

Tota la casa guarda una perfecta unitat estilística.

L'element central que aglutina l'atenció de l'observador és sens dubte la tribuna.

Aquesta tribuna que queda a sobre d'una nova porta centrada a l'edifici, tant en la seva forma exterior com en la solució interior, amb dues banquetes a ambdós costats, recorda una carrossa coberta amb una cúpula i rematada per l'escultura d'un ocell alimentant les seves cries que encara romanen al niu.

Simètricament col·locades, unes petites tribunes arrodonides donen llum a les habitacions principals i, entre elles, un esgrafiat de senzilles línies i gran vistositat combina els dos únics colors de la façana: un ocre vermellós i el blanc trencat.

Notícies històriques

Pere Negre i Jover, advocat de Barcelona, però fill de Sant Joan Despí, on tenia importants propietats, fou un dels pocs intel·lectuals entusiastes de l'obra i del decorativisme exuberant i revolucionari de Jujol

El 1914, a instàncies del propietari, Jujol, donat més per al dibuix i per al detall que qualsevol dels altres arquitectes modernistes, li presentà un projecte de reforma de la seva casa, que s'estengué des del 1915 fins al 1926

Les obres consistiren bàsicament en la restauració de les façanes i la decoració de l'interior de la casa, on Jujol emprà tot el seu carregament pictòric i omplí sostres i parets de decoració vegetal.

La façana principal esdevingué un retaule dedicat a la Mare de Déu, la imatge de la qual fou gravada en el vidre central de la tribuna, mentre que al nivell de les golfes hom pot llegir "Ave Gratia Plena Dominus Tecum".

Jujol construí també una paret per tal de tancar la finca, en la qual utilitzà solament maons formant envans rematats per pilars i coronats amb una petita línia sinuosa de maons.

L'any 1920 es realitzà l'oratori, cobert per una cúpula ovalada sobre petxines, que no va ser acabat fins al 1926.

També havia projectat Jujol una ampliació de la casa per la banda del darrera amb una escala de cargol que sortís més amunt dels teulats i que culminés en un mirador rodó, amb vidriera, cobert amb un penell amb el símbol de la Redempció

En aquesta casa es conserven restes de lletres modernistes de Jujol que fou el millor dibuixant de lletres de tot el modernisme i que fou el col.laborador de Gaudí en els aspectes més pictòrics i escultòrics de la seva obra, com l'apalacat de ceràmica de la casa Batlló, els plafons del banc del Parc Güell, la pintura inferior i baranes dels balcons de la Pedrera, entre d'altres.

Recentment, la casa Negre ha estat objecte d'una restauració per part de la Generalitat de Catalunya.

MEMÒRIA HISTÒRICA

La masia Negre, en els seus orígens, era una típica casa pairal catalana envoltada per les terres de conreu que explotava.

 A la façana principal encara avui s'hi conserva una llinda amb la següent inscripció que situa la masia a les darreries del segle XVII: "1680 Josep Negre".

L'edifici ha sofert al llarg de la seva història diverses obres i modificacions per tal d'adaptar-se als requeriments personals dels seus habitants, així com a les exigències del seu paper de centre de control i explotació agrícola.

 L'estructura de l'edifici és encara l'originària.

Composta a base de gruixuts murs de maçoneria que subdivideixen la planta, carent, com és habitual en aquest tipus de construcció, d'una regularitat clara o d'eixos de simetria ben definits.

 Les darreres intervencions corresponen ja al segle XX, quan l'arquitecte Jaume Gustà i Bondia (1853-1939) en els primers anys del segle, va ampliar la casa pel seu costat esquerre, on hi va edificar la galeria de la primera planta, situada sobre el cup de vi i el celler. “


Torre de la Creu o Torre dels Ous

Coordenades: N 41 22 05.2 E 02 03 37.4 

Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació - (Febrer 2017):

“ Descripció

Torre composada per dos plantes circulars interconexionades, més una altre adossada a la part posterior.

 En les seccions de connexió de les tres plantes hi neixen la torre principal més alta i les altres quatre cúpules semiesfèriques.

Agrupa simètricament dos habitatges dividits per una escala helicoïdal que arriba fins el mirador i a la dita torre principal.

 Destaquen els treballs de ferro per tota la casa i els de reixa de la tanca de la casa.

L'any 1966 es remodelà i es convertí només en un habitatge, tot respectant la puresa original de la mà de l'arquitecte Lluís Bonet Garí.

Les ceràmiques de les cúpules són d'obra de la filla de Jujol, Tecla.

Notícies històriques

Primera obra de Jujol a Sant Joan Despí.

Terrenys cedits per la seva tia Josefa Romeu, Vda. de Gibert, a fi de que hi construís al seu gust.

 Després de la guerra civil (1936-1939) fou habitada per vàries famílies, més tard la família Parellada la comprà i la va vendre més tard a la Diputació de Barcelona, a fi d'instal·lar-hi un centre psiquiàtric de dia (1981). 

Promotor de l'obra, Josefa Romeu, Vda. de Gibert. 

La casa fou inaugurada l'any 1916.”


Parc de Torreblanca

Les següents coordenades corresponen a una de les entrades al pàrquing públic del parc: N 41 22 39.6 E 02 03 31.8

Horaris i característiques generals 

Important: El tancament del parc s'avisa mitjançant toc de sirena.


Altres: De la pàgina web del Consell Comarcal del Baix Llobregat, ens complau extreure la següent informació - (Febrer 2017):

Entre els termes municipals de Sant Joan Despí i Sant Just Desvern i a tocar de Sant Feliu de Llobregat, Torreblanca ha estat des de sempre un lloc privilegiat de trobada dels tres municipis, dels quals n’ha esdevingut el parc central.

Al cor del parc, el magnífic jardí romàntic de finals del segle XIX ens introdueix en un món ple d'encant i misteri.

 El seu disseny fantasiós parteix de la idea d'imitar les formes i els elements propis de la natura, amb grutes, illes, coves, llacs i salts d'aigua, envoltats d'una vegetació exuberant i diversa, en lliure creixement, que converteix aquest espai en la part, sens dubte, més impactant del parc.

 Al seu entorn, el parc modern segueix la traça dels antics camps de conreu de la finca amb una estructura de grans trapezis que envolten els vells jardins.

Parc d'interès històric-arquitectònic, espai catalogat com d’especial interès amb vegetació singular que cal tenir cura i protegir, jardí històric, escultura, llac, estany, vista panoràmica, fonts d'aigua potable, jocs infantils, jocs gimnàstics, cistelles de bàsquet,  aparcament, cafeteria, WC. a estructura de grans trapezis que envolten els vells jardins.”