Resultats de la cerca

Altres noms: Monestir del Collet

A Calonge, municipi del Baix Empordà, es troba aquesta ermita romànica del segle XII, resta d'un antic monestir benedictí ubicat en un turó del pla local. L'edifici consta d'església, claustre i convent, amb la capçalera com a part més antiga i decoracions gòtiques posteriors, protegit com a bé cultural d'interès local. Actualment té accés restringit dins d'un espai enjardinat municipal en procés de restauració i adequació com a parc cultural.

L'església de Sant Martí de Calonge, al Baix Empordà, és un edifici de nau única amb vuit capelles laterals, originàriament romànic del segle XII però remodelat en estil barroc entre 1734 i 1767. Destaca per la seva elegant portalada a la façana de llevant, la torre-campanar de planta quadrada i els frescos amb imatges de sants a les capelles. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A Calonge, municipi del Baix Empordà, es troba aquest carrer medieval del segle XIII, declarat bé cultural d'interès local. Es tracta d'una via estreta i coberta amb voltes sostingudes per cinc arcades de pedra picada, que originalment era l'únic accés meridional a la vila. L'edifici es conserva en bon estat, transitable a peu, amb els murs i voltes de pedra vista.

Altres noms: Sant Fruitós de les Quadres

L'ermita de Sant Fruitós de les Quadres es troba a Gurb, a la comarca d'Osona. Es tracta d'una petita església romànica d'una nau amb absis semicircular, els inicis de la qual daten del segle X, amb ampliacions posteriors dels segles XI-XII i modificacions fins al segle XIX.

Altres noms: Ermita de la Mare de Déu de Paret-Delgada

A la Selva del Camp, al Baix Camp, es troba aquest santuari gòtic del segle XIII dedicat a la Mare de Déu de Paretdelgada, format per l'església de nau rectangular amb capçalera plana i creueria quatripartita, més dependències annexes. Destaca per les seves restes de pintura decorativa al sostre i la porta d'arc rodó amb dovelles, així com per les ampliacions barroques posteriors.

A la Selva del Camp, municipi del Baix Camp, es troba aquesta església o capella gòtica tardana del segle XIV, situada al nord de la població. L'edifici de nau rectangular presenta un campanar d'espadanya i una porta d'arc rodó, però actualment està abandonat amb l'interior en ruïnes i la façana deteriorada. Protegida com a BCIL, té accés restringit i conserva carreus de construccions anteriors.

Petita església del segle XIV situada a la Selva del Camp, al Baix Camp, construïda com a capella de l'hospital amb nau coberta de fusta i capçalera amb creueria quatripartita d'estil tardà. Presenta porta d'arc de mig punt i campanar d'espadanya, obra de paredat amb reforços de carreu. Protegida com a BCIL, actualment desafectada i amb accés restringit, funciona com a dependència municipal per a activitats culturals.

A la Selva del Camp, municipi del Baix Camp, es troba aquest aqüeducte de pedra del segle XVI, construït a mitjan centúria per portar aigua al castell i al poble. L'estructura presenta dos arcs, un rebaixat i l'altre carpanell, amb dovelles de carreu i paredat en verd, i conserva una làpida amb inscripció en números romans. Protegit com a bé cultural d'interès local, es manté en bon estat.

Altres noms: Pont dels moros - (Denominació popular) / El Pont Major i el Panal

A la Selva del Camp, al Baix Camp, es troba aquest aqüeducte medieval del segle XIV que salva la Riera amb una sola arcada de paredat i carreus lleugerament apuntada. Obra de gran valor històric, fou reparada al segle XVI i conserva una pedra gravada amb la data 1567. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Local, es manté en bon estat.

A Sant Feliu de Buixalleu, a la Selva, es troba aquest petit santuari de planta rectangular amb teulada a doble vessant i campanar d'espadanya. L'edifici presenta obertures en arc amb dovelles de pedra i està protegit com a BCIL. Es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Sant Segimon del Bosc es troba a Sant Feliu de Buixalleu, a la Selva. Es tracta d'una església d'una sola nau amb absis semicircular, originàriament romànica del segle X, que conserva el seu traçat sota la construcció actual del segle XVI. Protegida com a BCIL, es troba en bon estat de conservació, tot i que l'accés és restringit.

L'església de Sant Pere es troba a Perafita, municipi del Lluçanès. Edifici de grans dimensions refet al segle XVIII amb estil barroc, conserva un excepcional timpà romànic del segle XII amb la Maiestas Domini i els símbols dels evangelistes, obra relacionada amb els centres de Ripoll i Vic. Protegida com a BCIL, es troba en bon estat amb accés restringit.

A Vic, capital d'Osona, es troba aquesta església romànica del segle XII d'una sola nau amb absis semicircular, documentada des de 1210. Protegida com a BCIL, presenta elements originals com finestres d'esqueixada i volta d'ogiva, amb afegits gòtics del segle XV. Actualment integrada dins una fusteria, es troba en estat de conservació molt precari malgrat la seva inclusió al catàleg de patrimoni municipal.

Altres noms: Església de Sant Joan de Sentfores

A Vic, municipi i capital de la comarca d'Osona, es troba aquesta església de nau única amb origins al segle XI, tot i que fou renovada vers el 1697 i no conserva elements romànics originals. Destaca pel seu campanar de torre adossat al mur nord, la volta quatripartita decorada i un sarcòfag esculpit amb baix relleus als peus del portal. Protegida com a BCIL, es manté en bon estat de conservació.

L'Ermita de Sant Francesc es troba a Vic, capital d'Osona, al carrer de l'Ermita de Sant Francesc. Es tracta d'una capella romànica del segle XIII amb nau única, absis semicircular i campanar de torre quadrada decorat amb arquets cecs i faixes llombardes. L'edifici, documentat des de 1244, fou devastat el 1936 i restaurat el 1946, i està protegit com a Bé Cultural d'Interès Local en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Capella medieval situada al veïnat d'Olivars, a Sant Julià de Ramis (Gironès), datada del segle XI i d'estil romànic. Es tracta d'una construcció de nau única amb absis semicircular actualment malmesa, amb la volta enfonsada i protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. L'accés és restringit per trobar-se dins propietat privada, tot i que es pot observar parcialment des del cercat que envolta el terreny.

Altres noms: Església dels Sants Metges, Santuari de Sant Cosme i Sant Damià. Sepulcre d'en Carlemany

L'església dels Sants Metges de Sant Julià de Ramis, al Gironès, és un temple romànic del segle XI de tres naus amb coberta de volta de canó i tres absis. Destaca pel seu campanar renaixentista de 1610 i per conservar un sepulcre medieval anomenat "d'en Carlemany". Protegida com a BCIL, es troba en bon estat i permet l'accés al campanar amb vistes extenses de la zona.

Capella romànica del segle XII situada a Sant Julià de Ramis, al Gironès, amb una sola nau de volta de canó lleugerament apuntada i absis semicircular. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, es troba en bon estat però amb accés restringit per tanca de filferro. L'edifici conserva elements originals com l'arc triomfal i finestres de biaix, tot i que presenta deformacions posteriors i la coberta plena de vegetació.