Monestir de Santa Maria del Mar – Calonge / Baix Empordà

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


 Monestir de Santa Maria del Mar – Calonge

I T I N E R A R I 


Situació: A Calonge, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Baix Empordà (Girona).

Època: Segle XII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).

“ Santa Maria del Collet també coneguda com a Santa Maria del Mar és actualment una ermita,  resta del que era un petit monestir de monges benedictines a un turó al pla de Calonge”Wikipedia.


Protecció:  BCIL - (Patrimoni.Gencat).

Estat:  Ho desconeixem. Quan hem arribat al lloc, ens hem trobat que aquesta edificació és dins d'un espai enjardinat, tancat al públic.

  • En una pàgina web del Punt Avui, i referent a aquesta edificació, hem trobat una noticia datada a 10 d’agost de 2014, on diu que “Actualment la finca és propietat municipal.”

“ L'Ajuntament inverteix més de 240.000 € al Collet de Sant Antoni.

Convertir el Collet en el gran parc cultural i d'oci de Sant Antoni, aquest és l'objectiu amb què l'Ajuntament afronta aquest any la millora de bona part d'aquest espai, format per un gran parc coronat pel monestir de Santa Maria, i on darrerament s'han realitzat excavacions arqueològiques que han posat al descobert una important vil·la romana.

Les obres de la primera fase per fer valer aquest espai públic ja han començat, i permetran millorar els accessos i la circulació dins del parc, consolidar l'edifici del monestir i millorar els serveis com l'enllumenat, amb l'objectiu de fomentar el lloc i facilitar-ne la visita.”

Per les persones interessades en el tema, els invitem a continuar llegint l'extens text que ofereix aquesta pàgina.


  • Haurem d'esperar a que s'acabin les obres d'arranjament i es posi a l'abast del públic, la visita a aquest espai.

  • De forma precària a través de les barres de ferro de la tanca, hem pogut fer les poques fotografies que il·lustren aquest reportatge.

  • A efectes de classificació d'aquesta edificació a les nostres pàgines, ho hem fet amb l'etiqueta de “Monestirs”.

Altres noms: Monestir del Collet - (Patrimoni.Gencat).

Accés – Visitada el 01/11/2016:

La trobarem al carrer del Monestir.

Localització: N 41 51 01.2 E 03 06 42.8 – Altitud: 21 m.

Altres:

  • De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació - (Novembre 2016):

“ Descripció

Consta de tres parts: església , claustre i convent.

 El temple, orientat a O, és d'una nau amb absis semicircular. La capçalera és la part més antiga (s.XII-XIII), té el parament de carreus escairats, una finestra de doble esqueixada, rectangular a l'exterior i d'arc de mig punt a l'interior, i la volta conserva restes de pintures.

Un arc triomfal apuntat la separa de la nau de tres trams, també apuntada. El mur N és de carreus i el meridional i el frontis combinen carreus amb pedres sense treballar, a la façana trobem la porta d'arc rebaixat i a la dreta una ossera gòtica amb inscripció borrosa i escuts.

També hi ha un ull de bou i campanar de cadireta.

Al costat de mig dia hi ha antigues dependencies, avui convertides en residència, que conserven pocs rastres del monestir i alguns més de la masia.

 A la part central el claustre que mostra al costat de llevant algunes arcades d'arc rebaixat

Notícies històriques

En el mateix lloc on hi havia una important vila romana i una estació visigòtica, en el s. XII s'hi fundà un monestir de monges benedictines amb el nom de Sta. Maria del Collet, que en el s.XIX s'anomenaria Ste. De Marie de Mari de Colonico.

A l'interior hi ha una làpida (1338) amb inscripció de caràcters gòtics. La tenim documentada l'any 1441 quan el bisbe de Girona, Bernat de Pau, fa constar que hi falten ornaments litúrgics i hi són necessàries reparacions.

Més tard s'uní amb el monestir de St. Daniel de Girona.

Acabà essent casa de pagès fins que , en el nostre segle, fou restaurat i habilitat com a casa residencial. L'ultima restauració la féu l'anterior propietari, Francesc Pujol.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:



Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: