Les

A Barberà del Vallès, al Vallès Occidental, es troba la Torre d'en Gorgs, masia fortificada del segle XIII amb elements romànics que constitueix l'edifici més antic del municipi. Situada dins d'un clos al carrer de la Torre d'en Gorgs, ha estat restaurada i actualment acull el Centre de Promoció Econòmica, Social i Cultural, mantenint un bon estat de conservació.

Església de Sant Iscle situada a Cerdanyola del Vallès, al Vallès Occidental, datada del segle XI amb estil romànic. Es tracta d'una construcció de nau única amb absis semicircular, paraments llisos i campanar d'espadanya, que pertany al primer període romànic. L'accés és restringit per trobar-se dins d'una finca privada, tot i que és visitable, i actualment funciona com a capella d'una residència de monges.

L'ermita de Santa Maria es troba a Cerdanyola del Vallès, al Vallès Occidental, i és una petita construcció de planta de creu llatina dels segles XIV-Barroc amb elements característics com frontons corbs, arcs apuntats i decoracions vegetals a l'interior. Actualment presenta bon aspecte exterior, però té accés restringit per ser propietat privada envoltada de closos. No disposa de protecció oficial registrada.

A les afores de Cerdanyola del Vallès, al Vallès Occidental, es conserven les restes d'un aqüeducte medieval format per arcades de maó de punt rodó, dels segles XVI-XVII, que servia per canalitzar aigua. L'obra d'enginyeria presenta arcs d'uns 90 cm d'ample i alçada variable entre 2 i 4 metres, amb dos trams paral·lels al riu Major. Malgrat la seva antiguitat, es manté en estat admirable, tot i que no té protecció oficial.

L'ermita de Sant Medir es troba a Sant Cugat del Vallès, al Vallès Occidental, dins del Parc Natural de la Serra de Collserola. Es tracta d'una capella romànica del segle XI de planta rectangular amb volta de canó, porta de punt rodó adovellada i campanar de doble espadanya, que manté la seva estructura primitiva.

A Sant Cugat del Vallès, al Vallès Occidental, es troba el pont de Can Vernet, part d'un antic aqüeducte gòtic del segle XIV protegit com a BCIN. Aquesta obra medieval de quatre arcs de pedra va servir per portar aigua al monestir i la vila fins al 1922, i després de la restauració de 1998 funciona com a passera de vianants. Actualment és transitable i en bon estat de conservació.

L'ermita de Sant Cugat del Vallès, situada a la confluència de l'avinguda de Rius i Taulet amb la de Can Graells, és una petita construcció religiosa del segle XV d'una sola nau amb coberta a dues vessants. Destaca per la seva porta amb carreus i llinda d'una peça. Es troba en bon estat, amb accés restringit però visitable segons cartell de la porta.

Ermita situada a Sant Cugat del Vallès, al Vallès Occidental, datada del segle XI amb estil romànic. Edifici de planta rectangular amb una sola nau reforçada per contraforts, torre campanar sobre la façana i finestres a la façana sud. Presenta bon estat exterior, està ubicada en terreny privat amb accés restringit i conserva retaule de Sant Sebastià del 1562 i pica baptismal a l'interior.

A Santa Maria de Merlès, al Berguedà, es troba aquesta església romànica del segle XII, reconstruïda sobre una primitiva del segle X. L'edifici de nau única amb absis semicircular presenta una decoració austera, amb només una finestra i un rosetó, mentre que el campanar d'espadanya està força deteriorat.

Altres noms: Santa Maria de Ginebret - (Patrimoni.Gencat) / Mare de Déu de Pinós (Institut Cartogràfic de Catalunya).

L'església de Santa Maria de Pinós es troba a Santa Maria de Merlès, al Berguedà, i és un temple romànic del segle XI amb una sola nau rectangular i absis semicircular decorat amb ornamentació llombarda característica. L'edifici presenta bon estat, però l'accés és restringit i la porta original està tapiada. No consta protecció oficial, tot i que conserva elements arquitectònics d'interès medieval.

A Sant Pau de Pinós, entitat de Santa Maria de Merlès (Berguedà), es troba aquesta església romànica dels segles XI, que conserva elements originals com l'absis semicircular amb finestra adovellada i aparell de carreus ben treballats, malgrat les transformacions posteriors, especialment del segle XVII. L'edifici està en bon estat però té accés restringit, ja que es troba envoltat de construccions modernes que en desfiguren l'estructura.

L'església de la Trinitat de la Tor es troba a Santa Maria de Merlès, al Berguedà, i és una construcció romànica del segle XIII d'una sola nau amb absis semicircular. L'edifici, tot i que manca de sostre, presenta bon estat i destaca per la seva senzillesa austera, amb només una motllura ornamental a l'exterior de l'absis. Sense protecció oficial, és accessible lliurement i es vincula històricament al casal medieval de la Tor de Merlès.

Sant Martí de Merlès, a Santa Maria de Merlès (Berguedà), és una església romànica del segle XII d'una sola nau amb campanar de planta rectangular. Documentada des de l'any 988, va sofrir reformes importants al segle XVII que modificaren l'estructura primitiva, afegint-hi capelles, sagristia i casa rectoral. Es troba en bon estat però amb accés restringit, sense protecció oficial registrada.

Altres noms: En un lloc o altre, hem vist que l'anomenaven Pont de Sant Martí.

El Pont de Santa Maria es troba a les afores de Santa Maria de Merlès, al Berguedà, i és una construcció de pedra del segle XVIII que uneix les parròquies de Santa Maria i Sant Martí. Presenta tres arcs amb baranes d'esquena d'ase, sent el central més alt i ample que els laterals, i es troba en bon estat. No disposa de protecció oficial segons el registre de patrimoni.

A Santa Maria de Merlès, municipi del Berguedà, s'alça aquesta església parroquial barroca del segle XVIII, caracteritzada per la seva austeritat i la nau central amb capelles laterals sense absis. Destaca el campanar de planta quadrada adossat al mur de ponent i la façana principal amb porta d'arc de mig punt, òcul i rellotge de sol. Es troba en bon estat, sense protecció oficial, amb accés restringit.

A Santa Maria de Merlès, municipi del Berguedà, es troba aquesta masia documentada des de la baixa edat mitjana, però reconstruïda al segle XVII amb estil tradicional català. L'edifici destaca per la seva planta rectangular flanquejada per una massissa torre medieval, envoltada per un mur de tancament, amb portes adovellades i finestres de llindes massisses.

Altres noms: Capella del Roser de la Cortada

La Capella de Santa Magdalena es troba a Santa Maria de Merlès, al Berguedà. Es tracta d'una edificació del segle XVI de planta quadrada coberta a quatre vessants, construïda amb carreus de pedra ben treballada. Destaca per la porta allindada amb motllura decorada amb monstres estilitzats i una cornisa divisòria a la façana. No té protecció oficial i es conserva en bon estat, tot que l'entorn està descuidat.

Altres noms: Església de Santa Maria de Músser - (Wikipedia)

A Músser, petit nucli de Lles de Cerdanya a la Cerdanya, es troba aquesta església parroquial romànica del segle XI. L'edifici de planta rectangular amb nau única presenta un absis adornat amb arcuacions i bandes llombardes, campanar de torre i portal amb tres arcs de mig punt. Restaurada el 1959, es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.