Resultats de la cerca

A Malgrat, entitat de població de Cervera a la Segarra, es troba aquesta fortalesa documentada el 1078, transformada posteriorment en casal renaixentista i pagesia. De l'edifici medieval es conserven les presons i els forrellats, protegit com a BCIN i en bon estat, tot i que molt reformat. De propietat privada amb accés restringit, es pot contemplar també l'adjacent església romànica de Santa Maria de Malgrat.

Al Llor, municipi de Torrefeta i Florejacs, a la Segarra, es troben les restes d'un castell del segle XI, protegit com a BCIN, actualment en estat de ruïna. Fotografies del segle XX testimonien l'existència d'una notable edificació amb torre circular i elements del XVI, però actualment només en resten vestigis insignificants al costat d'un dipòsit d'aigua modern.

A Lloberola, entitat de població de Biosca al Solsonès, es conserven les restes d'aquesta fortalesa del segle X, una de les més antigues de la comarca. L'element més destacat és una torre de planta trapezial construïda en diverses fases amb tàpia i posteriorment folrada de pedra i calç, acompanyada de trams de muralla. Protegida com a BCIN, es troba en estat malmès però amb accés lliure.

A La Guàrdia Lada, entitat de Montoliu de Segarra (Segarra), es troba aquesta fortalesa del segle XI de planta pentagonal, construïda amb carreus regulars de pedra i dotada de dues portes d'accés. Documentada des del 1059, va pertànyer als comtes de Barcelona i posteriorment a l'orde de l'Hospital fins al segle XIX. Actualment es troba malmesa però és accessible lliurement.

A La Curullada, entitat de població de Granyanella (Segarra), es troba aquest castell d'origen medieval del segle XI, documentat des de 1145, que presideix el poble des d'un turó. De planta rectangular amb torre de tres plantes coronada per merlets, presenta una porta principal amb arc de mig punt adovellat i finestres treballades, amb murs de paredat de pedra reforçats per carreus als angles.

A Granyena de Segarra, municipi de la Segarra, es troben les ruïnes del castell del segle XI, primer establiment dels Templers a Catalunya, protegit com a BCIN. L'edifici, en estat molt malmès i d'accés restringit, conserva restes de muralles medievals amb l'Arc del Pou i estructures amb decoració motlluda. Comparteix l'emplaçament amb un cementiri del segle XIX, trinxeres de la guerra civil i el dipòsit d'aigua del poble.

Altres noms: Castell de Guspí

A Gospí, nucli de Sant Ramon a la Segarra, es troba aquest castell del segle XI protegit com a BCIN. L'edificació actual és una casa senyorial amb una imponent torre circular de quatre pisos adossada, construïda amb paredat de pedra del país. Documentat des del 1005 amb el nom d'Albispino, conserva espitlleres estratègiques i presenta modificacions posteriors que testimonien la seva evolució al llarg dels segles.

A Fonolleres, nucli de Granyanella a la Segarra, es troba aquest castell medieval del segle XI, documentat el 1113. L'edifici presenta planta baixa amb pati interior, diverses plantes amb obertures i elements defensius com espitlleres i matacà, així com una torre de l'homenatge quadrangular amb finestra renaixentista. Protegit com a BCIN i en bon estat de conservació, té accés restringit per ser de propietat privada.

A Concabella, municipi dels Plans de Sió (Segarra), s'alça aquest castell d'origen medieval del segle XI, transformat en palau residencial durant el segle XVI. De planta quadrada amb 30 metres de façana, destaca per ser el més gran de la comarca i per la seva torre octogonal, única en el territori. Protegit com a BCIN i en bon estat, actualment acull el Centre d'Interpretació dels Castells del Sió.

Al llogaret de Castellmeià, a Torrefeta i Florejacs (Segarra), es troba aquest castell documentat des del segle XIII, reformat als segles XIV i XV en residència senyorial amb dues torres cilíndriques i portal adovellat amb escut heràldic. Protegit com a BCIN, es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit, i destaca per les seves finestres renaixentistes del segle XVI que evidencien la seva transformació defensiva a residencial.

A l'Aranyó, municipi dels Plans de Sió (Segarra), s'alça aquest castell documentat des del segle XII amb torre prismàtica primitiva i ampliacions dels segles XVI i XVII. L'edifici presenta façanes massisses amb tres plantes, porta adovellada, finestres amb motllures i galeria d'arcs de mig punt, adaptat a defensa i habitatge. Protegit com a BCIN, es conserva en bon estat però amb accés restringit per ser propietat privada.

Altres noms: Torre Timor

A Sant Pere dels Arquells, nucli de La Ribera d'Ondara a la Segarra, es troba aquesta torre medieval del segle XIV, documentada des del segle XII com a castell sobre el qual es va edificar posteriorment una masia. L'edifici de planta rectangular presenta un estat molt malmès i està completament abandonat, tot i que és accessible lliurement.

Altres noms: Torre de Villavecchia o de Sant Miquel

A les afores de Sant Hilari Sacalm, a la Selva, es troba aquest gran casal del segle XIX construït segons plànols d'Enric Sagnier Villavecchia. De tipus château amb estructura en forma de U, destaca la torre rodona d'estil francès, les teulades de pissarra i la capella adossada dedicada al Sagrat Cor, decorada per Frederic Marès. Protegit com a BCIN, l'edifici es conserva en bon estat, amb jardins ben cuidats, tot i que està deshabitat.

Altres noms: Torre de la Presó / Torre de Medinacelli / Torre de Recs

La Torre de Recs és una torre defensiva quadrada de quatre plantes situada a Osor, a la Selva (Girona), construïda el 1439 per Violant de Recs en estil gòtic tardà. Destaca per les seves pedres cantoneres ben tallades, finestres gòtiques trevolades, espitlleres i merlets conservats, així com per la seva robusta construcció de maçoneria desbastada.

A les afores de Blanes, a la Selva, es troba aquest conjunt medieval format per una torre de vigilància costanera de planta circular (segle XVI), una ermita dedicada a Santa Bàrbara i la casa de l'ermità, situada sobre un turó de gran visibilitat. La torre conserva dues plantes amb finestres gòtiques, mentre que l'ermita presenta volta de canó apuntada amb decoració escultòrica. El conjunt, protegit com a BCIN, va ser restaurat entre 1980 i 1982.

Altres noms: Can Pujals / Torre de Na Carme Bota / Torre d'en Pere Ballell

Torre de guaita de planta quadrada del segle XVII situada a Tossa de Mar (La Selva), construïda com a element defensiu davant de la badia per protegir els vilatans. Presenta cantonades reforçades amb blocs de granit i restes de barbacanes, amb tres plantes i diverses obertures. Es troba en bon estat de conservació, integrada entre construccions veïnes més modernes, sense protecció oficial registrada.

Edifici medieval situat a Tossa de Mar, a la Selva, que data del segle XVI, encara que la torre de defensa quadrangular i la garita circular de vigilància són del segle XVII. Es tracta d'una antiga masia coneguda com a mas Rabassa o mas de la Torre, amb dues plantes, portal adovellat i finestres de pedra picada, que conserva elements defensius característics de l'època de les incursions pirates a la costa catalana.

A Tossa de Mar, població costanera de la Selva, es troba la Vila Vella, recinte emmurallat del segle XII declarat monument històric nacional el 1931. Conserva gairebé íntegrament el seu perímetre de 300 metres amb set torres rodones, tres de les quals més altes amb corseres, merlets i camí de ronda. És l'únic exemple de població medieval fortificada que subsisteix al litoral català, amb accés lliure i bon estat de conservació.