Resultats de la cerca

A l'Aguda, nucli de Torà al Solsonès, es troba aquesta ermita romànica del segle XIII de planta quadrangular amb absis semicircular i campanar d'espadanya. L'edifici, en bon estat i d'accés lliure, destaca per la seva volta apuntada, presbiteri elevat i les obertures que il·luminen l'interior, així com pel parament regular de carreus de pedra. Restaurada el 1856 i després de la Guerra Civil, actualment es troba sense culte.

A l'Aguda, nucli de Torà al Solsonès, es troba aquesta església-santuari romànica del segle XI de gran interès arquitectònic. Destaca per la seva planta rectangular amb nau única coberta de volta de canó, absis semicircular amb bandes llombardes i una pica baptismal esculpida en pedra. L'edifici, restaurat i en bon estat, té accés restringit però permet visita exterior lliure, amb aparcament a l'esplanada frontal.

Altres noms: Antic castell de l’Aguda.

A l'Aguda, nucli de Torà al Solsonès, es troba aquest castell del segle XI, actualment pràcticament desaparegut. De l'antic edifici només en resten la base d'una torre rodona i alguns túmuls de pedra, testimoni de la importància estratègica que va tenir aquesta construcció de carreus irregulars. Protegit com a BCIN, el lloc és lliurement accessible i ofereix vistes dominants sobre el municipi de Torà.

A Torà, municipi del Solsonès, es troba aquesta capella rural del segle XI, edifici d'una sola nau amb volta de canó i absis estirat, que presenta decoració llombarda i un contrafort a la façana sud. Situada dins l'antic terme del castell de Figuerola, aquesta construcció romànica ben conservada depenia de Sant Miquel de Fontanet i no va tenir funcions parroquials. L'edifici és accessible lliurement i no disposa de protecció oficial.

A la part alta de Biosca, municipi del Solsonès, es troba aquesta antiga capella romànica del segle XII adossada al castell. L'edifici de nau única amb capelles laterals de volta de creueria destaca per la seva poderosa estructura i l'absis semicircular amb arcuacions llombardes, conservant la volta primitiva en relatiu bon estat.

Torre de defensa costanera del segle XVI situada a la Punta de la Móra, a Tarragona (Tarragonès), construïda el 1562 per defendre's de les incursions pirates. Edifici circular de maçoneria amb troneres per a artilleria, força ben conservat i protegit com a BCIN, amb accés restringit dins del càmping homònim. Destaca per les seves grans dimensions i documentació històrica del contracte de construcció original.

Altres noms: Antic castell de Roda

A les afores de Roda de Berà, al Tarragonès, es troba la Torre del Cucurull, una torre medieval de planta circular del segle X declarada BCIN. Construïda amb pedra sense treballar unida amb morter de calç, conserva només 6 metres d'alçada i està malmesa, especialment a la part meridional. Estava envoltada per una muralla de tancament i probablement correspon a l'antic Castell de Roda, amb accés lliure i vistes esplèndides del litoral.

A les afores de Tarragona (Tarragonès), es troba el Fortí de Loreto, una construcció defensiva dels anys 1809-1811 que formava part del primer cinturó defensiu de la ciutat durant la Guerra del Francés. Actualment desaparegut, només en subsisteix la base octogonal de la torre, ja que el Santuari de Loreto ha fosilitzat els seus restes. L'accés és lliure, tot i que l'edificació es troba malmesa i pràcticament desapareguda.

Altres noms: El castell de la Nou de Gaià - (Diputació de Tarragona).

A La Nou de Gaià, municipi del Tarragonès, es troba aquest castell medieval del segle XI, documentat des de l'any 1011. L'edifici, vinculat als llinatges dels Claramunt, Requesens i Corbera-Santcliment, presenta actualment tres torres arrebossades amb aparença moderna posterior a reformes senyorials. Protegit com a bé cultural d'interès nacional, es conserva en perfecte estat després de la restauració de 2006 i actualment acull usos socials.

Castell medieval del segle XII situat al cim d'un turó de Vespella de Gaià, al Tarragonès. Originàriament una torre amb església i cementiri, conserva restes de muralla i estances excavades a la roca. Protegit com a BCIN, es troba molt malmès amb materials aprofitats posteriorment, però és d'accés lliure i ofereix bones vistes dels voltants.

A Puigdelfí, entitat de població de Perafort (Tarragonès), es trobava aquest castell medieval del segle XI, actualment desaparegut i protegit com a BCIN. Situat on avui hi ha l'església parroquial, va pertànyer als Montoliu entre els segles XI i XIV i posteriorment als Requesens. No en resten vestigis visibles, tot i que possiblement hi ha restes de fonamentacions sota l'església i la plaça.

Altres noms: Castellot i/o Castell de Santa Margarida.

A La Riera de Gaià, municipi del Tarragonès, es conserven les ruïnes del Castellot de Santa Margarida, fortificació medieval del segle XI protegida com a BCIN. Del castell destaca una torre circular dels segles XI-XII i un cos rectangular posterior, amb fossat excavat a la roca, que pertanyé a la família Claramunt des de 1060. L'edifici es troba en estat de ruïna però és accessible lliurement.

A Cervera, municipi de La Segarra (Lleida), es troben les restes d'aquest castell del segle XI, declarat bé cultural d'interès nacional. Del gran recinte medieval només subsisteixen parts del mur de la façana de ponent amb torres circulars, ja que fou gairebé totalment arrasat a principis del segle XX. Malgrat el seu estat malmès, conserva vestigis significatius de la seva estructura defensiva original.

A Cervera, municipi i cap de comarca de la Segarra, es conserven les muralles del recinte fortificat medieval, construïdes principalment al segle XIV sobre un perímetre preexistent. Aquesta fortificació, protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, destaca per la seva magnitud i conservació gairebé íntegra del sector meridional, amb aproximadament vint torres i deu portals.

A les afores de Sanaüja, a la Segarra, es troben les restes d'aquest castell altmedieval del segle X, documentat des del 1001. Edifici defensiu amb torre cilíndrica i espai emmurallat, posteriorment ampliat amb capella romànica i dependències fins als segles XVI-XVII, destacant el campanar d'espadanya barroc de cinc ulls. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba malmès però amb accés lliure.

A Montornès de Segarra, municipi de la Segarra, es troben les restes del primitiu castell del segle XI, situat dalt del turó del poble. Aquesta fortalesa, protegida com a BCIN, formava part de la xarxa de castells del comtat d'Osona i va passar per diverses mans senyorials des del 1079. Actualment està pràcticament desaparegut, conservant només un mur trencat amb carreus afilerats que evidencia la seva funció defensiva.

Montfalcó Murallat, a Les Oluges de la Segarra, és una excepcional vila closa medieval del segle XI protegida com a BCIN en bon estat. Conserva la muralla perimetral amb carreus rectangulars, portal doble d'arcs adovellats, plaça central porxada i carrerons laberíntics amb l'antic forn comunal. L'església romànica de Sant Pere, del segle XII, s'integra al conjunt fortificat amb accés lliure.

Al Llor, municipi de Torrefeta i Florejacs, a la Segarra, es troben les restes d'un castell del segle XI, protegit com a BCIN, actualment en estat de ruïna. Fotografies del segle XX testimonien l'existència d'una notable edificació amb torre circular i elements del XVI, però actualment només en resten vestigis insignificants al costat d'un dipòsit d'aigua modern.