Resultats de la cerca

A Horta de Sant Joan, a la Terra Alta, es troba aquesta deliciosa capelleta medieval del segle XIII de dimensions reduïdes amb planta rectangular i coberta de lloses de pedra. Destaca per la seva porta d'arc de mig punt adovellat i l'interior cobert amb volta de canó, sense ornamentació. Es troba en bon estat, és accessible lliurement i no té protecció oficial.

A Horta de Sant Joan, municipi de la Terra Alta, es troba aquesta capella gòtica del segle XII de planta rectangular amb murs de pedra ben tallada. Destaca per la seva porta d'arc de mig punt i la coberta de teula àrab rehabilitada el 1998, situada en un paratge feréstec sota una escletxa de roca. L'edifici es conserva en bon estat, té accés restringit i és utilitzada pels religiosos del Convent de Sant Salvador.

A Horta de Sant Joan, a la Terra Alta, es troba aquesta capella gòtica del segle XIV de planta rectangular amb murs de pedra ben tallada. Rehabilitada el 1998 amb coberta de teula àrab, conserva una porta d'arc de mig punt a la façana principal, encara que sense batents. L'interior és senzill sense elements ornamentals, i actualment és utilitzada pels religiosos del Convent de Sant Salvador, amb accés restringit i en bon estat.

A Pinyeres, antic poble de Batea a la Terra Alta, es troba aquesta església gòtica del segle XIV de planta rectangular amb arcs apuntats, actualment malmesa i sense protecció oficial. L'edifici destaca per la seva espadanya de dos finestrals a la façana principal i els contraforts de carreu a la posterior. Fou parròquia dedicada a la Transfiguració del Senyor fins que va perdre el culte a mitjans del segle XIX.

A Caseres, municipi de la Terra Alta, es troba aquesta església gòtica del segle XV, declarada bé cultural d'interès local. Edifici d'una nau amb volta apuntada i capçalera poligonal gallonada, construït majoritàriament de carreus, destaca per la seva portalada dovellada amb guardapols decorat i la torre campanar rectangular.

L'ermita de Sant Bartomeu i les Camposines es troba a la Fatarella, a la Terra Alta, i és una església gòtica primitiva del segle XIII que pertanyia als templers d'Ascó. Presenta una sola nau amb nou arcs apuntats gruixuts, portalada de mig punt i una petita espadanya, conservant a l'interior capitells, una creu templera i una imatge de la verge. L'accés és restringit i l'edifici, sense protecció oficial, manté un aspecte acceptable exteriorment.

El monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, situat a Os de Balaguer a la Noguera, és un edifici romànic del segle XII que conserva un claustre amb arcs de mig punt i capitells llisos, tot i que la major part és reconstrucció del segle XX. L'església de planta de creu llatina és gòtica, amb voltes de creueria als absis i transsepte, i destaca per la seva gran simplicitat ornamental.

Altres noms: Capella de la Verge i Sant Antoni de Gerb / Sant Antoni i la Mare de Déu de Gerb / Església vella de Sant Salvador de Gerb / Església del Poble Vell / Capella de Santa Maria i Sant Antoni de Gerb

Al Tossal del Castell, en terrenys de Gerb, entitat municipal descentralitzada d'Os de Balaguer, població i municipi de la… Segle XI, romànic. BCIN. Desaparegut.

L'església de Sant Salvador es troba a Gerb, entitat de població d'Os de Balaguer, a la comarca de la Noguera. Es tracta d'una església preromànica dels segles IX i X, d'una sola nau amb volta de canó, contraforts i capelles laterals, tot i que gairebé no conserva vestigis de l'època primitiva. L'edifici es troba en bon estat, però l'accés és restringit, i ha sofert modificacions al llarg dels segles, especialment el 1907.

A Castelló de Farfanya, municipi de la Noguera, es conserva aquest pont medieval gòtic del segle XIII que travessa el riu Farfanya. Estructura de tres ulls amb arcs de mig punt i contraforts quillats, construït en pedra i reforçat amb maons, formava part del camí cap a Balaguer i accedia a la vila. Es troba en bon estat, encara que presenta desgast en els tallamars i un dels arcs està tapat.

L'església de Sant Miquel de Castelló de Farfanya, al centre del poble de Castelló de Farfanya a la Noguera, és un edifici romànic del segle XII de nau única amb volta de canó apuntada i porta decorada amb motius geomètrics. Fou molt modificada al segle XVIII amb l'afegiment d'una nau neoclàssica i la reforma del presbiteri. Està protegida com a BCIN, en bon estat de conservació, amb accés restringit.

Altres noms: Sagrat Cor / La Torreta / Mirador de La Guardiola.

A Sant Carles de la Ràpita, al Montsià, es troba aquesta antiga torre de guaita i defensa documentada des del 1483, reforçada al segle XVI contra atacs pirates i completament refeta a mitjans del segle XIX com a torre de telegrafia òptica. De planta quadrada amb base atalussada, conserva el primer pis amb obertures emmarcades en maó, tot i que ha estat desfigurada per servir de suport al monument del Sagrat Cor.

L'Església de Sant Joan Baptista es troba a Sant Joan del Pas, entitat de població d'Ulldecona, al Montsià. Es tracta d'una construcció del segle XVIII que reconstrueix un temple original medieval, amb planta rectangular dividida en trams, capelles entre contraforts, volta de creueria decorada i campanar de secció quadrada. L'edifici, en bon estat, està protegit com a BCIL i té accés restringit.

L'ermita de Nostra Senyora de Loreto es troba a les afores d'Ulldecona, al Montsià. Es tracta d'un edifici gòtic del segle XV amb planta rectangular, porxo amb arcades de mig punt i volta de creueria, rematat per campanar d'espadanya. Protegida com a BCIL i restaurada el 1966, es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A Ulldecona, municipi del Montsià, s'alça aquesta església gòtica del segle XIV, declarada bé cultural d'interès local. Edifici de nau única amb capelles laterals i absis poligonal, cobert amb volta de creueria i adornat amb finestres de traceria i rosasses. L'obra, iniciada el 1373 i consagrada el 1421, conserva un estat bo malgrat no estar completament acabada, amb accés restringit.

A la Serra de l'Ermita d'Ulldecona, al Montsià, es troba aquest santuari romànic del segle XIII format per una església de nau rectangular i una hostatgeria adossada, amb estructures de volta de canó i creueria. Protegit com a bé cultural d'interès local, es conserva en bon estat i és visitable, destacant els seus contraforts, campanar senzill i la sagristia amb cambril.

La Fontana d'Or és un palau medieval situat a Girona, capital del Gironès, al carrer Ciutadans. Edifici d'origen romànic del segle XII, construït sobre murs anteriors i ampliat entre els segles XIV-XV amb característiques gòtiques, destaca pels seus capitells esculpits de gran valor decoratiu a les finestres coronelles. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba en bon estat i funciona actualment com a centre cultural de CaixaForum.

A la Plaça del Vi de Girona, capital del Gironès, es troba aquesta plaça pública gòtica del segle XIV situada a la confluència dels antics camins de Barcelona i Sant Feliu de Guíxols. Destaca pels seus porxos amb arcs de mig punt construïts amb carreus i les façanes amb balcons de baranes de ferro forjat, envoltada d'edificis senyorials com l'Ajuntament i l'antic Palau de la Generalitat. L'edifici es conserva en bon estat.