Resultats de la cerca

L'església de Sant Miquel es troba a Olius, municipi del Solsonès (Lleida), prop de Solsona. Es tracta d'una església romànica del segle XI actualment en ruïnes, amb tres absis rodons i una nau, de la qual es conserven vestigis dels murs basals i la plataforma semicircular dels absis. Fou parroquial fins al segle XIX i no té protecció oficial, però és lliurement accessible a 829 metres d'altitud.

L'església de Santa Coloma es troba als terrenys d'Olius, al municipi de Solsona, comarca del Solsonès. Es tracta d'una església romànica del segle XI d'una nau amb absis rodó, coberta amb volta de canó, construïda amb grans carreus en filades i amb elements decoratius com cornisa trapezoïdal i finestres d'arc de mig punt. L'edifici presenta bon estat exterior, tot i que l'accés és restringit i requereix permís del propietari dels terrenys.

La Capella de Sant Prim es troba a Olius, al Solsonès, a 750 metres d'altitud. Es tracta d'una capella romànica del segle XII d'una sola nau amb absis rodó, que ha sofert modificacions posteriors, destacant la volta gòtica i el campanar d'espadanya afegit. L'edifici es conserva en bon estat, però l'accés és restringit i no disposa de protecció oficial.

A Brics, nucli d'Olius (Solsonès), es troba aquesta gran masia medieval d'origen romànic del segle XI, construïda al costat de l'antiga torre de defensa de Torredeflot. L'edifici de planta rectangular presenta una façana principal amb porta d'arc de mig punt i conserva finestres amb decoracions gòtiques dels segles XV-XVI. Protegida com a BCIN i en bon estat, l'edifici està habitat i té accés restringit.

Altres noms: - Masia de Miralles - (Patrimoni.Gencat) / Sant Andreu de Miralles – (Wikipedia).

Petita capella situada a Pinós, municipi del Solsonès, al costat de la masia de Miralles. D'estil neoclàssic rural dels segles XIII-XVIII, presenta planta rectangular amb teulada a dues vessants i porta rectangular a la cara sud. L'interior, d'una sola nau, conserva l'altar major amb la imatge de Sant Francesc, a qui està dedicada. Es troba en bon estat, sense protecció oficial, amb accés restringit.

Altres noms: Antic Mas Mussons - (Patrimoni.Gencat). Cal Tristany.

A Pinós, municipi del Solsonès, es troba aquesta casa forta medieval situada en un petit promontori, corresponent a l'antic Mas Mussons documentat des del segle XI. L'edifici presenta tres construccions dels segles XIII, XVII i XVIII amb clara fesomia defensiva, torrelons als angles i poques obertures, acompanyat d'una capella del segle XV dedicada a Sant Francesc d'Assís.

L'església de Santa Maria d'Ardèvol, a Pinós (Solsonès), és un temple barroc del segle XVII construït sobre un edifici romànic anterior esmentat ja al segle XI. Destaca per la seva façana amb frontó triangular, el campanar de planta quadrada i la inscripció de 1688 a la llinda de la porta. Es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

El Santuari de Pinós, al municipi de Pinós (Solsonès), és un temple gòtic tardà del segle XIV edificat pels templers l'any 1312. Destaca per la seva austera façana amb frontó triangular, un òcul i finestres rectangulars, així com pel cambril que conserva la talla policromada barroca de la Mare de Déu de Pinós.

A Pinós, municipi del Solsonès, es troba aquesta església romànica del segle XII, de nau única rematada per espadanya. Modificada substancialment al segle XVIII, conserva del romànic original el mur de migdia amb una elegant finestra de doble esqueixada. L'edifici, en bon estat però adossat a altres construccions i d'accés restringit, fou parroquial del terme i està vinculat als orígens del castell de Pinós.

A Vallmanya, nucli de Pinós (Solsonès), es troba l'església parroquial de Sant Pere, esmentada al segle X però reconstruïda als segles XVII-XVIII sobre la base d'una torre medieval. L'edifici de grans proporcions presenta una sola nau amb capelles laterals, campanar quadrat elevat i porta decorada amb frontó triangular. Es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Altres noms: de Can Prat

A Vallmanya, nucli dispersa del municipi de Pinós (Solsonès), es troba l'església romànica de Sant Miquel, del segle XI. Es tracta d'una capella d'una sola nau amb absis semicircular, coberta amb volta de canó, que destaca pel seu fris decoratiu d'arcs cecs i les seves finestres de doble esqueixada. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que té accés restringit.

Església parroquial situada a la plaça d'Argentona, al Maresme, documentada des del segle XI però reconstruïda al segle XVI en estil gòtic tardà. Destaca per la seva planta de creu llatina, la façana de pedra de Montjuïc amb rosassa decorada, el campanar quadrat emmerletat i les nombroses gàrgoles. Protegida com a BCIL, es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Altres noms: Antic Museu del càntir Joan Rectoret - (Patrimoni.Gencat). Ca l’Ametlla – (Wikipedia).

Casal de finals del segle XV situat a la plaça de l'església d'Argentona, al Maresme, amb estil popular. Presenta una porta dovellada de pedra d'ull de serp i finestres gòtiques conopials dels segles XV i XVI, distribuït en planta baixa i dos pisos. Protegit com a BCIL i en bon estat, actualment seu del Museu del Càntir amb més de mil quatre-cents exemplars.

Altres noms: El Cros, Palau Garí

Al nucli d'Argentona, municipi del Maresme, es troba aquest casal fortificat modernista del segle XIX, obra de Puig i Cadafalch construït el 1899. L'edifici destaca per la seva torre quadrangular amb torratxes circulars, la reixa de ferro que l'envolta, els acabaments de ferro forjat i l'ornamentació interior amb mobiliari dissenyat personalment per l'arquitecte. Protegit com a BCIN, es conserva en bon estat però amb accés restringit.

Altres noms: Antiga masia de Can Rafart - Wikipedia.

A Cabrils, municipi del Maresme, es troba aquesta edificació residencial del segle XIX que imita un castell medieval amb estil historicista, destacant per les seves torres amb merlets, matacans i finestres bilobulades. L'edifici està malmés i abandonat, tot i que és parcialment accessible de forma lliure. Malgrat la seva aparença medieval, es tracta d'una construcció moderna sense protecció oficial documentada.

L'església de Sant Andreu d'Oristà, al Lluçanès, és una construcció neoclàssica del segle XVIII que conserva una antiga cripta romànica de tres naus amb columnes i voltes d'aresta. L'edifici, de bon estat però amb accés restringit, destaca pel seu campanar quadrat i per la descoberta de la cripta el 1969, restaurada amb suport de la Diputació de Barcelona. No té protecció oficial registrada.

Ermita de Sant Sebastià situada dalt d'un turó que presideix Oristà, al Lluçanès, edifici popular del segle XIV protegit com a BCIL en bon estat de conservació. Església d'una sola nau amb campanar adossat de planta quadrada, reconstruïda al segle XVIII aprofitant elements antics com una dovella amb relleu de Sant Cristòfol datada de 1522. L'accés és restringit però ofereix extenses vistes dels voltants.

L'església de Sant Salvador de Serradellops, situada a Oristà (Lluçanès), és un petit edifici romànic del segle XI originàriament d'una sola nau amb absis semicircular, posteriorment modificat amb l'allargament de la nau i la construcció d'un campanar d'espadanya. Documentada des del 1065, conserva un notable parament de carreuons irregulars i una pica d'aigua beneita treballada en pedra d'arenassa, actualment deteriorada.