Resultats de la cerca

Sant Privat d'en Bas, entitat de població de la Vall d'en Bas a la Garrotxa, és una església romànica del segle XII amb nau coberta de volta de canó i capelles laterals afegides posteriorment. Destaca per la seva pica baptismal romànica decorada amb arcuacions i per la cornisa interior que marca l'arrencada de la volta. Protegida com a BCIL, es troba en bon estat però amb accés restringit.

L'església de Puigpardines es troba a San Privat d'en Bas, a la Vall d'en Bas, comarca de la Garrotxa. Es tracta d'un temple originàriament romànic del segle XI que ha patit diverses transformacions al llarg dels segles, destacant la seva porta d'entrada amb arc sostingut per columnes monolítiques i una gran torre campanar. Està protegida com a BCIL i es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A Joanetes, entitat de població de la Vall d'en Bas a la Garrotxa, es troba aquesta església romànica del segle XIII amb planta basilical i volta de canó. Destaca per les seves tres peces romàniques importants: dos permòdols amb forma de cap d'home i de fera, i una pila baptismal, així com per les modificacions del segle XVIII a la façana. Protegida com a BCIL, es conserva en bon estat però amb accés restringit.

Sant Esteve d'en Bas, a la Vall d'en Bas (Garrotxa), acull aquesta petita capella romànica del segle XIII, aïllada enmig de la plana. L'edifici destaca pel seu absis carrat amb obertures de doble esqueixada i parament de carreus ben tallats, així com pel campanar d'espadanya d'un sol ull. Protegida com a BCIL i en bon estat, té accés restringit.

L'església de Sant Esteve d'en Bas, a la Vall d'en Bas (Garrotxa), és un edifici romànic del segle XII de grans dimensions amb absis central poligonal decorat amb arcuacions i finestres cegues. Destaca per la seva decoració escultòrica interior, especialment els capitells historiats i els permòdols amb figures de bèstia i cap humà, així com la pica baptismal amb cordons trenats.

Sant Pere de Falgars és una església romànica del segle XI situada a La Vall d'en Bas, a la Garrotxa, a 951 metres d'altitud. L'edifici, molt transformat, conserva l'estructura original amb una sola nau, absis semicircular i campanar de torre, destacant la decoració de lesenes i les arcuacions llombardes. Protegida com a BCIL i en bon estat, té accés restringit i deixà de tenir culte el 1974.

L'església de Sant Andreu de Porreres es troba a la Vall de Bac, a la Vall de Bianya, a la Garrotxa. Es tracta d'un temple romànic del segle XII que destaca pel seu absis semicircular amb cornisa i fris sostingut per mènsules, malgrat els diversos cossos afegits al llarg dels segles.

Església situada a la plaça de l'església de Castellfollit de la Roca, a la Garrotxa, datada del segle XX en contraposició a l'antiga església del segle XII. Es tracta d'una construcció de planta quadrada amb parets arrebossades, actualment en bon estat però amb accés restringit, sense protecció documentada.

Altres noms: Església VELLA

A Castellfollit de la Roca, a la Garrotxa, es troba aquesta antiga església parroquial de Sant Salvador, d'origen romànic del segle XII amb estil popular. Situada al cingle basàltic, conserva elements romànics tardans com una finestra i carreus reutilitzats, malgrat les nombroses modificacions per terratrèmols i guerres. L'edifici, en bon estat després de restauració, té accés restringit i funciona actualment com a centre cultural.

L'església de Santa Maria d'Argelaguer, situada a la població d'Argelaguer, municipi de la Garrotxa (Girona), és un temple romànic del segle XI que conserva bona part de la seva estructura original, malgrat les nombroses reformes dels segles XVI a XVIII. Destaca per l'absis amb restes d'arcs llombards, la cornisa decorada amb dents de serra i diversos elements ornamentals com la pica de batejar de 1625.

A Argelaguer, municipi de la Garrotxa, es troba aquesta capella romànica del segle XII, situada a la sortida est del nucli urbà. Edifici d'una nau amb volta de canó i absis semicircular, fou restaurat l'any 1975 pels veïns del poble. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A Beuda, municipi de la Garrotxa, es troba aquesta petita capella romànica del segle XII dedicada a Sant Salvador, situada al pla entre Maià de Montcal i Segueró. L'edifici, de nau única amb volta de canó i absis semicircular, destaca pels seus detalls arquitectònics com la porta adovellada i l'espadanya d'un sol ull. Restaurada l'any 1980, es conserva en bon estat dins d'una propietat privada, visible només parcialment des del carrer.

Altres noms: - Ermita de Puiglagulla - (Generalitat de Catalunya). * - Santuari (?) de Puig-l'agulla.

L'ermita de Puig-l'Agulla es troba al cim del Puig Montagut a Sant Julià de Vilatorta, a la comarca d'Osona. Es tracta d'una capella de nau única construïda el 1775 en estil barroc tardà, que substitueix un edifici anterior devastat per les tropes franceses el 1654.

L'església de Santa Maria de Vilalleons, situada a Vilalleons, entitat de Sant Julià de Vilatorta a Osona, és un temple romànic d'una nau del segle XI amb absis semicircular i decoració d'arcuacions. L'edifici original va ser ampliat posteriorment amb capelles laterals, atri i campanar, conservant elements medievals com les dovelles decorades de la portada del segle XII. Es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A Sant Julià de Vilatorta, municipi d'Osona, s'alça aquesta església de nau única amb capelles laterals, originària del segle XI. L'edifici conserva part de l'absis romànic amb arcuacions llombardes i presenta un campanar de torre cobert amb rajola vidriada verda. Malgrat les successives modificacions dels segles XVI al XIX, es manté en bon estat, tot que l'accés és restringit.

Altres noms: Capella de Sant Pere - Ajuntament de Muntanyola.

A Muntanyola, municipi d'Osona, es troba aquest castell documentat des del segle XI que fou destruït per un terratrèmol el 1448. L'actual mas que el substitueix conserva elements del segle XVI i una capella adjacent del segle XVIII dedicada a Sant Pere. De propietat privada i habitat, l'edifici presenta finestres amb motllures goticitzants i està en bon estat de conservació malgrat alguns afegits.

Altres noms: Mas el castell

El castell de Muntanyola, al municipi de Muntanyola a Osona, és un edifici documentat des del segle XI que fou destruït per un terratrèmol el 1448. Actualment funciona com a mas habitat amb elements dels segles XVI i XVIII, conservant finestres amb motllures goticitzants i una capella adjacent del segle XVIII. Protegit com a BCIN, presenta bon estat de conservació malgrat alguns afegits posteriors.

Altres noms: Rectoria de Sant Quirze i Santa Julita

A Muntanyola, municipi d'Osona, es troba l'església de Sant Quirze i Santa Julita, edifici religiós d'origen preromànic del segle X amb transformacions posteriors, especialment barroques al segle XVIII. Destaca per la seva nau única amb capelles laterals cobertes de volta quatripartita, el campanar de torre adossat i els retaules barrocs del taller dels Real i Gros.