F O T O S
A M P L I A C I Ó de les informacions que apareixen en uns plafons - CAT ENG ESP
Veurem a continuació unes quantes fotografies del camí d'accés
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de la Vall de Bac, entitat de població de la Vall de Bianya, municipi del mateix nom, a la comarca de la Garrotxa (Girona).
Època: Segle XII – Romànic - Generalitat de Catalunya.*
Protecció: No hi consta - Generalitat de Catalunya.*
Estat: Relativament bo. Que cadascú ho valori a la vista de les imatges que us presentem. El dia de la nostra visita, l'església estava oberta. Desconeixem si sempre es dona aquesta circumstància.
Altres noms:
Accés – Visitada: 25/05/2018.
0 - El punt d’inici ha estat des de la població de Sant Pau de Segúries, des d’on hem enfilat fins un lloc proper (42 15 47.3 02 22 30.3), situat entre els PK 82 / 83 de la carretera C-153a, on hem pres una sortida d’aquesta carretera indicada per anar a la Vall del Bac.
1 – Quan arribem a un punt situat a 42 15 57.9 02 25 52.1 prenem una altra sortida, també indicada, entrant a un camí de terra. Cal aparcar en aquest lloc, i continuar el camí a peu, doncs pocs metres més endavant ens trobarem amb una tanca que barra la continuació del pas als vehicles a motor.
Us oferim ara un MAPA d’aquest recorregut inicial. A partir d’aquest lloc Google Maps ja no confecciona correctament un mapa, doncs no identifica com a transitable la continuació del recorregut.
La següent part del camí no presenta cap dificultat especial. És un camí ample, amb una continuada, però relativament moderada pujada, amb un terra irregular. Uns senyals de color groc disposats oportunament, ens van orientant durant tot el camí.
Una mostra d'alguns d'aquest senyals.
En el nostre quadern de viatge sols hi tenim anotats dos punts a tenir en compte:
2 – A 42 16 23 02 25 52 hi ha una desviació a l’esquerra que mena al llit del riu, en baixada. Cal obviar aquest punt, seguint camí amunt.
3 – A 42 16 15 02 25 57 Cal estar atents. A l’esquerra del camí hi ha un petit pal amb un senyal de color groc i una fita de pedres.
Interpretem que és una drecera. Hem abandonat el camí i ens hem introduït al bosc per aquest lloc.
Desconeixem si el traçat que seguíem fins ara ens hauria conduit a destinació, però en qualsevol cas, pensem que l’hem “endevinat”, que per la “drecera” hem anat més ràpids, sense sacrificar massa la comoditat o la seguretat del camí que ens ha portat fins aquí.
Finalment arribem al destí desitjat. La durada d’aquesta descoberta a peu ha estat d’uns tres quarts d’hora, de pujada, tot xino, xano. De baixada, com és natural, una mica menys ...
Al darrere, per sobre de l’església hi ha una casa. Interpretem que està habitada.
- Des d’aquesta pàgina saludem cordialment a l’Eric Plana, de Sant Joan, esforçat ciclista que vàrem trobar pel camí.
Durant el recorregut, a tocar de la carretera, hi ha dos estranys (?) indicadors.
4 - Localització: N 42 16 23.9 E 02 26 03.8 – Altitud: 843 m.
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya *, ens complau extreure la següent informació (Maig 2018):
“Descripció
L'església de Sant Andreu de Porreres es troba aïllada, a la riba esquerra de la Vall de Bac.
Durant molts segles va ser el principal temple de la vall.
Actualment es troba en un estat de conservació lamentable.
L'església original era d'estil romànic que queda amagat entre els diversos cossos afegits (sagristia, rectoria i d'altres) que s'han anat fent al llarg del temps.
L'element més identificable d'època romànica és l'absis semicircular amb cornisa i fris sostingut per mènsules, aguantat per dos contraforts afegits després dels terratrèmols del segle XV.
L'antic cloquer d'espadanya amb dos ulls va ser transformat en una torre quadrada amb teulat a dues aigües.
Notícies històriques
Porreres ja era conegut l'any 904 però no s'esmenta el Sant.
L'any 146 Sant Andreu de Porreres ja era conegut com a límit d'una finca que limitava amb Sant Feliu del Bac, llegada per Goifred al monestir de Camprodon.
L'any 977 el bisbe Miró donà l'església a Sant Pere de Besalú.
La primera visita pastoral documentada és de l'any 1329, feta pel bisbe Gascó de Moncada, que manà cobrir l'església fent-hi un teulat.
A la visita pastoral de l'any 1738 es manà allargar l'església pel costat del presbiteri trencant l'arc triomfal.”
Antigament es venerava una talla romànica de Santa Maria possiblement perduda durant la guerra civil.
Fins l'any 1936 s'hi varen exercir les funcions parroquials.
* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
