Resultats de la cerca

Castell del segle XIII situat a la part alta de Montoliu de Segarra, a la comarca de la Segarra. L'edifici de planta quadrada presenta restes d'arcs apuntats gòtics i està protegit com a BCIN, tot i que es troba en estat de ruïna molt malmès. Va ser domini del monestir de Santes Creus fins al segle XIX.

A Malgrat, entitat de població de Cervera a la Segarra, es troba aquesta fortalesa documentada el 1078, transformada posteriorment en casal renaixentista i pagesia. De l'edifici medieval es conserven les presons i els forrellats, protegit com a BCIN i en bon estat, tot i que molt reformat. De propietat privada amb accés restringit, es pot contemplar també l'adjacent església romànica de Santa Maria de Malgrat.

Al Llor, municipi de Torrefeta i Florejacs, a la Segarra, es troben les restes d'un castell del segle XI, protegit com a BCIN, actualment en estat de ruïna. Fotografies del segle XX testimonien l'existència d'una notable edificació amb torre circular i elements del XVI, però actualment només en resten vestigis insignificants al costat d'un dipòsit d'aigua modern.

A Lloberola, entitat de població de Biosca al Solsonès, es conserven les restes d'aquesta fortalesa del segle X, una de les més antigues de la comarca. L'element més destacat és una torre de planta trapezial construïda en diverses fases amb tàpia i posteriorment folrada de pedra i calç, acompanyada de trams de muralla. Protegida com a BCIN, es troba en estat malmès però amb accés lliure.

A l'Ametlla de Segarra, municipi de Montoliu de Segarra, comarca de la Segarra, es conserva la torre d'un castell del segle XI d'origen comtal, actualment malmesa però restaurada el 2011. L'edifici, de planta rodona amb dos pisos conservats, presenta una porta d'accés amb arc de mig punt i està construït amb carreus rectangulars en filades de morter de calç.

A la Morana, municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra), es troba aquest castell palau del segle XIV, documentat des de 1307. Edifici de pedra amb diferents fases constructives, conserva només els murs cortina amb una portada principal d'arc de mig punt dovellada amb escut heràldic. Protegit com a BCIN, presenta accés restringit i ha estat restaurat recentment, tot i que l'interior es manté pràcticament derruït.

A les afores de Sant Ramon, municipi de la Segarra, es troben les restes d'un castell del segle X, actualment en ruïnes, que destaca per la seva torre de planta octogonal, única a la comarca juntament amb la de Concabella. Protegit com a BCIN, conserva la nova residència que els marquesos van edificar als segles XVI-XVIII al mateix emplaçament, amb accés restringit.

A La Curullada, entitat de població de Granyanella (Segarra), es troba aquest castell d'origen medieval del segle XI, documentat des de 1145, que presideix el poble des d'un turó. De planta rectangular amb torre de tres plantes coronada per merlets, presenta una porta principal amb arc de mig punt adovellat i finestres treballades, amb murs de paredat de pedra reforçats per carreus als angles.

A Granyena de Segarra, municipi de la Segarra, es troben les ruïnes del castell del segle XI, primer establiment dels Templers a Catalunya, protegit com a BCIN. L'edifici, en estat molt malmès i d'accés restringit, conserva restes de muralles medievals amb l'Arc del Pou i estructures amb decoració motlluda. Comparteix l'emplaçament amb un cementiri del segle XIX, trinxeres de la guerra civil i el dipòsit d'aigua del poble.

Altres noms: Castell de Guspí

A Gospí, nucli de Sant Ramon a la Segarra, es troba aquest castell del segle XI protegit com a BCIN. L'edificació actual és una casa senyorial amb una imponent torre circular de quatre pisos adossada, construïda amb paredat de pedra del país. Documentat des del 1005 amb el nom d'Albispino, conserva espitlleres estratègiques i presenta modificacions posteriors que testimonien la seva evolució al llarg dels segles.

A Fonolleres, nucli de Granyanella a la Segarra, es troba aquest castell medieval del segle XI, documentat el 1113. L'edifici presenta planta baixa amb pati interior, diverses plantes amb obertures i elements defensius com espitlleres i matacà, així com una torre de l'homenatge quadrangular amb finestra renaixentista. Protegit com a BCIN i en bon estat de conservació, té accés restringit per ser de propietat privada.

L'església de Granyanella, municipi de la Segarra, és un temple romànic del segle XII originàriament d'una sola nau, molt modificat al segle XVIII amb la construcció de capelles laterals i una portalada barroca. Destaca la portada romànica original amb arc de mig punt decorat amb motius escultòrics, timpà amb mandorla i columna amb capitell ornamentat, així com tres esteles funeràries medievals amb creus de diferents estils.

A Sant Jaume de Palouet, entitat de Massoteres a la Segarra, es troba aquesta església romànica del segle XII, originàriament medieval però reformada al llarg dels segles. Destaca per la seva façana de carreus ben treballats amb porta adovellada, fornícula amb la imatge de Sant Jaume i campanar d'espadanya. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Altres noms: Església de la Mare de Déu de les Neus

L'ermita de la Mare de Déu de les Neus es troba a Guarda-si-venes, entitat de Guissona, a la Segarra. Es tracta d'una petita ermita romànica del segle XI construïda amb carreus ben tallats, que destaca per la seva portada dovellada amb rosassa treballada i campanar d'espadanya. L'interior, recentment restaurat, conserva una volta apuntada i una imatge de fusta de la Mare de Déu del segle XII. Es troba en bon estat i no té protecció oficial.

L'església de Sant Salvador es troba a Concabella, entitat de població del municipi dels Plans de Sió a la Segarra (Lleida). Es tracta d'una petita església romànica del segle XIII, d'una sola nau amb capçalera absidal, que destaca per la seva portalada amb tres arquivoltes decorades sostingudes per columnes amb capitells ornamentals. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Altres noms: Església dels Sants Apòstols de Cardosa

L'església dels Sants Apòstols de Cardosa es troba a la Cardosa, entitat de població de Cervera, capital de la Segarra. Es tracta d'un edifici medieval d'origen del segle XI, construït amb paredat i carreus, que destaca per la seva espadanya de grans dimensions amb dues campanes i la porta d'arc de mig punt amb dovelles. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que ha sofert diverses modificacions al llarg del temps, i té accés restringit.

A la Cardosa, entitat de població de Cervera, capital de la Segarra, es troba aquesta casa senyorial medieval del segle XI, de grans dimensions amb planta quadrangular, teulada a doble vessant i porta principal d'arc de mig punt adovellat flanquejada per contraforts. Protegida com a BCIN i en bon estat, l'edifici conserva finestres allindades als pisos superiors i ha estat restaurat per convertir-se en residència i espai cultural.

A Concabella, municipi dels Plans de Sió (Segarra), s'alça aquest castell d'origen medieval del segle XI, transformat en palau residencial durant el segle XVI. De planta quadrada amb 30 metres de façana, destaca per ser el més gran de la comarca i per la seva torre octogonal, única en el territori. Protegit com a BCIN i en bon estat, actualment acull el Centre d'Interpretació dels Castells del Sió.