Resultats de la cerca

Castell de Tamarit, a Tamarit (Tarragona, Tarragonès), fortificació medieval documentada des del segle XI amb estil romànic, situada sobre un promontori a tocar de la Mediterrània. Envoltada per l'antic nucli medieval de vila closa, destaca per la seva muralla del segle XIV i l'església romànica de Santa Maria. Protegit com a BCIN, es troba en bon estat però és de propietat privada i no és visitable.

A Puigdelfí, entitat de població de Perafort (Tarragonès), es trobava aquest castell medieval del segle XI, actualment desaparegut i protegit com a BCIN. Situat on avui hi ha l'església parroquial, va pertànyer als Montoliu entre els segles XI i XIV i posteriorment als Requesens. No en resten vestigis visibles, tot i que possiblement hi ha restes de fonamentacions sota l'església i la plaça.

Castell desaparegut situat a Tarragona, al Tarragonès. Considerat desaparegut des dels començaments del segle XIX, actualment les seves restes ocupen el lloc del Palau arquebisbal. Es conserva la façana nord amb la muralla romana i la voluminosa torre de l'arquebisbe, únics vestigi de l'antic castell, visibles al Passeig arqueològic de les Muralles de Tarragona.

Altres noms: Castell de Masricart.

El Castell de Masricart es troba a La Canonja, municipi del Tarragonès. Es tracta d'un gran mas senyorial de planta quadrada amb pati central, construït probablement a la segona meitat del segle XVI amb elements gòtics, que actualment funciona com a centre cultural amb biblioteca i sales d'actes. L'edifici, protegit com a BCIN i en bon estat, conserva materials humils com tàpia i paredat, amb una inscripció datada el 1748 a la barbacana.

A Ferran, entitat de població de Tarragona, es conserva aquest casal residencial documentat des de 1197, quan Guillem de Granada el deixà en herència. L'edifici, de construcció posterior però amb elements medievals, destaca per la muralla amb arc apuntat, torre emmerletada, matacà i finestres gòtiques, així com per gàrgoles zoomorfes. Protegit com a BCIN i en bon estat, pertany a propietat privada i no és visitable a l'interior.

A Creixell, municipi del Tarragonès, es conserva aquest castell documentat des de 1190 amb base medieval del segle XII, encara que l'edificació actual és principalment del segle XVII. L'edifici poligonal destaca pel seu característic talús de carreus i la torre rectangular al sud-est, sent l'estructura civil més remarcable del poble. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba en bon estat i és propietat privada.

Altres noms: Cal Xeco.

A Clarà, nucli de Torredembarra (Tarragonès), es conserven les restes del castell medieval documentat des del 1057, amb edificació actual possiblement del segle XIV. Del primitiu edifici fortificat només subsisteixen una torre amb matacà i restes de volta integrades en el casal de Cal Xeco, construcció de maçoneria amb finestres conopials. Protegit com a BCIN, es troba en estat restaurat, ubicat a la plaça de l'església de Sant Joan de Clarà.

Altres noms: Castell dels Montserrat – Castell dels marquesos de Tamarit.

A Altafulla, municipi del Tarragonès, es troba aquest castell documentat des de 1059 amb origen medieval, encara que la seva forma actual és resultat de modificacions del segle XVII. L'edifici de planta poligonal amb torres angulars destaca pel seu aspecte fortificat amb merlets triangulars i una galeria renaixentista interior. Protegit com a BCIN i en bon estat, es conserva com a habitatge privat no visitable.

Altres noms: El castell i/o el Casal dels Montoliu.

Al Morell, municipi del Tarragonès, es troba aquest casal de planta rectangular del segle XVIII, reconstruït el 1778 en lloc d'un antic castell medieval del XII. L'edifici destaca pels esgrafiats neoclàssics que ornamenten les façanes i per la seva decoració interior amb pintures al fresc. Protegit com a BCIN i en bon estat, actualment acull l'Ajuntament del Morell.

Altres noms: Casa Álvarez – (Pat.mapa.

A Creixell, al Tarragonès, es troba aquesta torre defensiva del segle XIV, antic casal senyorial que formava part de les muralles del poble. L'edifici gòtic destaca per les seves finestres amb arcs conopials de bona factura i una curiosa gàrgola al pis superior, amb coronament de merlets troncopiramidals. Protegit com a bé cultural d'interès nacional, es conserva en bon estat, encara que és propietat privada i no és visitable a l'interior.

A Cervera, municipi de La Segarra (Lleida), es troben les restes d'aquest castell del segle XI, declarat bé cultural d'interès nacional. Del gran recinte medieval només subsisteixen parts del mur de la façana de ponent amb torres circulars, ja que fou gairebé totalment arrasat a principis del segle XX. Malgrat el seu estat malmès, conserva vestigis significatius de la seva estructura defensiva original.

A Cervera, municipi i cap de comarca de la Segarra, es conserven les muralles del recinte fortificat medieval, construïdes principalment al segle XIV sobre un perímetre preexistent. Aquesta fortificació, protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, destaca per la seva magnitud i conservació gairebé íntegra del sector meridional, amb aproximadament vint torres i deu portals.

Altres noms: Castell de l’Oluja Baixa

A Les Oluges, municipi de la Segarra, es troba aquest castell documentat des del segle XI que fou remodelat profundament al segle XVI en un gran palau senyorial d'inspiració renaixentista. Destaca per la seva torre quadrada de quatre pisos amb decoració renaixentista i la portalada principal amb arc de mig punt. Protegit com a BCIN, es conserva en bon estat i actualment allotja dependències municipals i residències privades.

Altres noms: Torre del moro

A Ivorra, municipi de la Segarra (Lleida), es conserva una torre de defensa del segle XI, únic element subsistent del castell medieval documentat des del 1076. La torre circular de planta regular, d'uns vint metres d'alçada, presenta entrada defensiva elevada i està envoltada d'edificacions que en dificulten la visió. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es pot visitar lliurement a l'exterior.

A Estaràs, municipi de la Segarra, s'alça aquest castell d'origen medieval del segle XII, actualment reconvertit en una casa senyorial del segle XVIII amb planta rectangular i tres pisos. Protegit com a BCIN, destaca per les seves obertures decorades amb elements gòtics i renaixentistes, així com pels matacans conservats a les façanes. L'accés és restringit i l'edifici, molt reformat, es manté com a residència privada a 613 metres d'altitud.

A Vergós Guerrejat, municipi d'Estaràs, comarca de la Segarra, es troba aquest antic castell medieval del segle XII, actualment un gran casalot remodelat durant els segles XVI i XVII amb elements barrocs. Protegit com a BCIN, l'edifici conserva detalls originals com finestres emmarcades en carreus de pedra i una màscara humana esculpida a la façana, tot i que ha perdut gairebé tots els trets romànics primitius.

Altres noms: Torre dels moros

A Talteüll, entitat de població de Massoteres a la Segarra, es conserven les restes malmeses d'un castell del segle XI, originàriament construït pels comtes i bisbes d'Urgell. Del complex fortificat només subsisteix una torre circular de dotze metres de diàmetre i quatre d'alçada, envoltada de cases, juntament amb alguns llenços de muralla. L'edifici està protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

A Sant Guim de la Plana, municipi de la Segarra (Lleida), es troba aquest antic castell del segle XII, avui convertit en habitatges. L'edifici actual és del segle XVI i presenta una façana principal amb tres contraforts que li confereixen una imatge sòbria, conservant alguns arcs de mig punt originals.