Resultats de la cerca

Altres noms: Cal la Picutina

A la Tallada, nucli de Sant Guim de Freixenet a la Segarra, es troba aquest edifici medieval del segle XIII protegit com a BCIN. Molt reformat però en bon estat, presenta planta rectangular amb porta d'arc de mig punt i finestra renaixentista motllurada. Destaca la torre semicircular de la façana posterior, testimoni d'una antiga torre de defensa del primitiu castell, amb aparell de carreus regulars.

Altres noms: Santuari de la Mare de Déu del Pla

A Sanaüja, municipi de la Segarra, es troba aquest santuari barroc del segle XVIII format per un edifici de planta rectangular amb paredat rejuntat i carreus regulars a les cantoneres. La façana principal destaca pel seu nàrtex amb tres portes d'arc de mig punt i un rosetó motllurat coronat de formes còncaves i convexes, mentre que l'espadanya de dos ulls rematada amb cornisa completa la composició.

A Sanaüja, municipi de la Segarra, es troba aquesta capella romànica del segle XII situada al cementiri de la vila. L'edifici de planta rectangular amb una sola nau presenta una portalada principal amb arc de mig punt adovellat i originàriament comptava amb un campanar d'espadanya. Es conserva en bon estat, tot que l'accés és restringit.

Altres noms: Cal Carulla

A Briançó, nucli del municipi de Ribera d'Ondara a la Segarra, es troba el primitiu castell de Briançó, edifici medieval del segle XIV actualment protegit com a BCIN. L'estructura original, transformada posteriorment en casa senyorial coneguda com Cal Carulla, conserva elements defensius com murs amb contraforts i obertures orientades cap a l'interior del nucli urbà.

L'església de Gramuntell, a Rivera d'Ondara (Segarra), és un edifici romànic del segle XII de nau única amb capella adossada, que presenta un bon estat exterior malgrat les modificacions estructurals. Destaca per la porta d'accés d'arc rebaixat adovellat a la façana de migjorn i el campanar d'espadanya de doble ull, així com per la data gravada "1596" en un carreu. L'accés no és lliure i es troba integrada dins del nucli urbà de Gramuntell.

A la Sisquella, entitat de Ribera d'Ondara a la Segarra, es troba aquesta casa senyorial del segle XVI, fundada pels Nuix de Cervera. L'edifici destaca per les seves garites cilíndriques amb coberta cònica, el baluard defensiu amb portal adovellat i l'escut erosionat de la família. Es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A Montfar, entitat de població del municipi de Ribera d'Ondara, a la Segarra, es troba aquesta església romànica del segle XII de planta rectangular amb una sola nau coberta per voltes de creueria i absis semicircular, que destaca pel seu campanar d'espadanya i pels paraments interiors amb guix policromada.

A Rubinat, entitat de població de Ribera d'Ondara a la Segarra, es troben les restes del castell medieval del segle XIV, protegit com a BCIN. Conserva només alguns trams de paret vertical d'uns quatre metres d'altura, realitzats amb carreus lligats amb morter, situats a la part més alta del poble. L'edifici està pràcticament desaparegut, amb molt poques restes visibles del que fou un important recinte fortificat.

A Rubinat, entitat de població de Ribera d'Ondara a la Segarra, es troba aquesta església parroquial de planta basilical amb tres naus del segle XI d'estil romànic. Destaca pel seu absis nord conservat amb decoració de motius llombards i el campanar de planta quadrada, únics vestigis d'aquest estil a la comarca. L'edifici, en bon estat però d'accés restringit, exemplifica l'arquitectura medieval segarrenca malgrat les remodelacions posteriors.

L'església parroquial de Sant Jaume de la Manresana es troba a Gospí, entitat de Sant Ramon a la Segarra. Es tracta d'un temple romànic del segle XI, edificat al cim del turó amb una nau coberta per volta de canó rebaixada i reforçada per arcs torals. Destaca per la seva porta adovellada amb guardapols ornats de dents de serra i un fris de semiesferes a la façana sud; presenta bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A Civit, entitat de població de Talavera a la Segarra, s'alça aquesta església parroquial del segle XIV situada dalt del turó del poble. L'edifici presenta una sola nau amb volta apuntada, capelles laterals i un campanar de planta quadrada a la capçalera, amb obertures d'ulls destacades. Es conserva en bon estat, tot i que ha estat molt remodelat al llarg del temps i l'accés és restringit.

L'església parroquial de Sant Salvador es troba a Talavera, municipi de la Segarra, i és un edifici romànic dels segles XII-XIII que conserva elements de la primitiva construcció medieval, especialment visibles en el mur sud amb una porta paredada d'arc de mig punt amb arquivoltes erosionades i capitells troncocònics.

Altres noms: Ermita de Sant Isidre

A Sant Antolí i Vilanova, nucli de Ribera d'Ondara a la Segarra, es troba aquesta església romànica dels segles XI-XII, situada a la part alta de la població amb extenses vistes als voltants. L'edifici presenta dues naus juxtaposades amb absis semicircular, porta d'accés amb arc de mig punt i campanar d'espadanya, amb ampliacions posteriors dels segles XIV-XV.

L'església de Santa Creu es troba a Pavia, petita entitat de població de Talavera, a la comarca de la Segarra. Es tracta d'un edifici romànic del segle XII, d'una sola nau amb absis semicircular, construït directament sobre la roca mare amb carreus de pedra local. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que ha sofert modificacions posteriors, i té accés restringit.

L'església parroquial de Sant Jaume es troba a Pallerols, nucli de Talavera a la Segarra, i és un temple romànic del segle XII de nau única primitiva, ampliat posteriorment amb una segona nau coberta de volta estrellada. Destaca pel seu campanar d'espadanya de quatre ulls, les portes adovellades amb arc de mig punt i una fornícula amb la imatge del sant patró a la façana oest. Es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Altres noms: La romànica

L'església de Santa Maria de Barberà del Vallès, al Vallès Occidental, és un edifici romànic del segle XI de planta de creu llatina amb tres absis, construït amb pedres bicolors i decorat amb bandes llombardes. Destaca pel seu campanar rectangular i, especialment, per conservar una de les millors mostres de pintura mural romànica catalana in situ, amb un Pantocràtor i cicles de sants als absis.

A la Fortesa, nucli de Sant Pere Sallavinera a l'Anoia, s'alça Cal Ribalta, gran casal del segle XVII que ocupa el lloc de l'antiga fortalesa medieval. Destaca pel seu arc de passatge que travessa l'edifici d'est a oest i per la façana de llevant amb balcons i finestres ordenats, ornada amb un gran escut familiar. Sense protecció oficial, es troba en bon estat i actualment està essent restaurada pel seu propietari.

Església de la Fortesa situada a La Fortesa, nucli de Sant Pere Sallavinera, a l'Anoia. Petit edifici romànic del segle XIII, refet al segle XVII, de planta rectangular amb capella i sagristia annexes, campanar d'espadanya doble i volta de canó lleugerament apuntada. Es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit i no disposa de protecció oficial.