Resultats de la cerca

El Fòrum Provincial de Tarragona, situat a la ciutat vella del municipi tarragonès, és un conjunt arquitectònic romà del segle I que constituïa el centre polític i administratiu de la província Tarraconense. Destaca per ser el més gran de la península ibèrica, amb dimensions de 175 per 320 metres, format per una gran plaça porticada, un recinte de culte imperial i un circ.

Església situada a Tarragona, capital del Tarragonès, originàriament del segle XIII que fou reedificada en estil barroc al segle XVIII després de la destrucció durant les guerres de Felip V. De l'edifici primitiu no en resten vestigis, però conserva escultures de la façana del segle XVI. Està protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, té accés restringit i actualment ha desaparegut.

L'església de Santa Maria d'Organyà, al municipi d'Organyà a l'Alt Urgell, és un temple romànic i gòtic dels segles XI-XIII que conserva elements originals com l'absis decorat amb arcuacions cegues i lesenes. L'edifici presenta una planta basilical de tres naus i tres absis, amb modificacions posteriors que inclouen arcs apuntats i reformes del segle XIII.

A la Bastida d'Hortons, entitat de població d'Alàs i Cerc (Alt Urgell), es troba aquesta església medieval d'una nau rectangular coberta amb volta de canó, amb torre campanar de planta quadrada i tres contraforts al mur sud. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit. Situada a 960 metres d'altitud, aquesta construcció religiosa representa l'arquitectura rural de la comarca.

L'església de Vilanova de Banat, a Alàs i Cerc (Alt Urgell), és un edifici religiós medieval de construcció rústega amb una nau coberta parcialment per volta de llunetes i volta apuntada, i una torre campanar de planta quadrada. Protegida com a BCIL, es troba en relatiu bon estat, tot i que l'accés és restringit. Ubicada a 1.260 metres d'altitud, destaca per la seva senzilla arquitectura de pedres sense filades.

Església romànica del segle X situada a Cerc, entitat de població del municipi d'Alàs i Cerc, a l'Alt Urgell. Edifici d'una sola nau amb absis i capella afegida, cobert amb volta de canó i arc preabsidial apuntat, amb porta adovellada i finestres de doble esqueixada. Protegida com a BCIL, es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

L'església de Sant Esteve es troba a Alàs, municipi d'Alàs i Cerc, a l'Alt Urgell. Es tracta d'una construcció romànica documentada des del segle IX, amb una nau i absis rodó, que ha sofert nombroses modificacions que en dificulten la lectura de l'estructura original. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

L'església de Tarragona, al Tarragonès, és una interessant edificació medieval aixecada dins de l'Amfiteatre romà que ha tingut múltiples usos al llarg dels segles: basílica visigòtica, església cristiana, cementiri, convent dels trinitaris i presó. L'estat de conservació i la protecció oficial són desconeguts.

L'amfiteatre romà de Tarragona, situat al sud-est de la ciutat del Tarragonès, és un edifici de planta el·líptica de la segona meitat del segle I dC on se celebraven lluites de gladiadors i caceres de feres. Protegit com a BCIN, destaca per les seves dimensions de 130 x 102 metres i per la seva importància com a símbol del poder de Tàrraco dins l'Imperi.

A Tarragona, capital del Tarragonès, es troba aquesta construcció del segle XVII situada al carrer Francolí. Es tracta d'un edifici en bon estat que actualment allotja l'Institut Municipal de Serveis Socials, amb accés restringit al públic. Malgrat la seva antiguitat, no disposa de protecció oficial documentada.

Altres noms: Mina de l'Arquebisbe

A Tarragona, capital del Tarragonès, es conserva aquest aqüeducte de construcció del segle XVIII, encara que segons cartografia de l'Institut Geogràfic de Catalunya podria tenir origen romà. L'estructura manté trenta-un arcs de maons i pedra que salvaven el torrent per portar aigües des del Puigpelat fins a la ciutat. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Local, es troba en bon estat malgrat estar tallat per la carretera de circumval·lació.

El circ romà de Tarragona, situat a la ciutat de Tarragona (Tarragonès), és un monument de finals del segle I dC construït durant l'emperador Domicià. Amb aproximadament 325 metres de llargada i capacitat per a 20.000 persones, està considerat entre els circs més ben conservats d'Occident, tot i que part de la seva estructura roman oculta sota edificis posteriors.

Església romànica del segle XIII situada a Tarragona, al carrer de les Coques, dins del recinte de la Catedral. Presenta planta de "T" amb porta d'arc de mig punt i finestreta romànica, amb volta de canó transformada en ogival al segle XIV. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, es troba en estat desconegut per la dificultat d'accés.

Altres noms: Hospital Vell de Santa Tecla

A Tarragona, ciutat capital del Tarragonès, es conserva l'antic Hospital de Santa Tecla, edifici romànic del segle XII que fou hospital d'assistència a orfes, malalts i peregrins. De l'estructura medieval destaca la façana principal amb porxo d'arcs de mig punt i finestra geminada romànica, mentre que la part gòtica data de la fusió hospitalària de 1464.

Altres noms: Casa Balcells, Casa del Cambrer.

A Tarragona, al Pla de la Seu, es troba aquesta casa gòtica del segle XIII, també coneguda com a Casa Balcells o Casa del Cambrer, que conserva un notable pati central amb arcs i bigues policromats i una escala de volta que accedeix a la galeria porticada del pis principal. L'edifici, encastat a la Catedral, destaca per les seves finestres gòtiques i renaixentistes, i fou residència de monarques aragonesos i de la reina Joana Enríquez.

Altres noms: Voltes del carrer Merceria – Porxos medievals – Arcs del carrer de la Merceria.

Al carrer Merceria de Tarragona, capital del Tarragonès, es troben aquests porxos medievals gòtics del segle XIII, construïts amb pedra local i possiblement amb carreus romans reaprofitats. Estructurats en set trams amb arcs apuntats i embigats de fusta, sostenen les cases superiors i formaven la base d'un mercat medieval de verdures. Protegits com a Béns Culturals d'Interès Local, es conserven en bon estat.

Altres noms: Capella de Santa Maria de Toudell o Taudell - (Pat.mapa).

L'església de Santa Maria de Toudell es troba a Viladecavalls, al Vallès Occidental, i és un temple romànic del segle XII que conserva part del mur meridional, l'absis, el campanar de planta quadrada i la teulada original. Documentada des de 1098 i consagrada el 1112, destaca pel seu aparell de pedra ben escudrellada i les finestres geminades de l'absis amb arc de mig punt.

A Vacarisses, municipi del Vallès Occidental, es troba aquesta església parroquial dedicada a Sant Pere i Sant Feliu, construïda al segle XVIII sobre els fonaments d'un temple medieval del segle XI. L'edifici presenta planta basilical amb nau central, naus laterals amb capelles intercomunicades i campanar de base quadrada que esdevé octogonal, amb parament arrebossat i pintat.