Resultats de la cerca

A El Sàlzer, entitat de població d'Odèn (Solsonès), es troba aquesta església romànica del segle XII, edifici rural de nau rectangular amb absis i campanar d'espadanya. Presenta bon estat exterior amb parets i teulada íntegres, però l'accés és restringit. No disposa de protecció oficial i conserva un cementiri abandonat al costat.

A Cambrils, entitat de població d'Odèn (Solsonès), es conserven les restes de l'església de la Mare de Déu del Remei, capella del Castell de Cambrils documentada des del segle XI. Es tracta d'una senzilla construcció d'una nau amb volta de canó i absis semicircular, protegida com a BCIN i en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

L'església parroquial de Sant Martí es troba a Cambrils, nucli d'Odèn, al Solsonès. Es tracta d'un edifici romànic del segle XI, refet al segle XVII, que conserva l'estructura original de la nau rectangular i l'absis semicircular amb volta de quart d'esfera. L'edifici es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit, i va ser restaurat entre 2000 i 2002.

Altres noms: Ermita de Sant Quintí de Cambrils

L'ermita de Sant Quintí es troba a Odèn, municipi del Solsonès, a 949 metres d'altitud. Es tracta d'una construcció romànica del segle XII amb una nau rectangular coberta amb volta apuntada i absis semicircular, caracteritzada pel parament de carreus ben tallats en filades regulars. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit i no disposa de protecció oficial.

Altres noms: Ermita de Santa Bàrbara d’Espunyes. Dada no contrastada.

L'ermita de Santa Bàrbara d'Espunyes es troba al Racó, entitat de població del municipi d'Odèn, al Solsonès, a 1.045 metres d'altitud. Es tracta d'una construcció del segle XVII en bon estat de conservació, encara que l'accés és restringit i no es pot visitar lliurement. La seva protecció és desconeguda i les dades històriques sobre l'edificació són molt limitades.

A Cambrils, nucli d'Odèn (Solsonès), es troba el Salí de Cambrils, complex salinaire del segle XVIII que aprofita un recurs natural utilitzat des de l'Edat Mitjana. Documentat històricament des de 1780, va proveir de sal diversos pobles veïns fins a mitjans del segle XX. Protegit pel Patrimoni Industrial Català (2013), ha estat recuperat recentment i és visitable.

L'església de Santa Cecília d'Odèn, al Solsonès, és un edifici romànic del segle XII ubicat al nucli d'Odèn, a 1.289 metres d'altitud. Conserva restes de l'antiga construcció d'una sola nau amb volta apuntada, aprofitada parcialment en la nova edificació, i destaca per una porta tapiada amb arc de mig punt. Es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit i no disposa de protecció oficial.

Sant Miquel del Soler de Dalt es troba a Odèn, al Solsonès, i és una església romànica del segle XII amb nau rectangular, absis semicircular i decoracions notables com una dovella amb figura humana en relleu. L'edifici, construït amb grans carreus ben tallats, conserva bona estructura malgrat l'afegit poc afortunat de l'espadanya moderna. L'accés és restringit i es troba en bon estat de conservació.

L'església de Canalda, al municipi d'Odèn al Solsonès, és un edifici romànic dels segles IX a XII que conserva una capçalera amb dos absis del segle IX i una nau posterior. Destaca per la seva porta d'entrada amb arc de mig punt adovellat i una creu esculpida al frontis, així com per ser esmentada en l'Acta de Consagració de la Catedral d'Urgell del 839.

Altres noms: Els Dominics – Hospital dels Llobera – Palau dels Llobera

A Solsona, capital del Solsonès, es troba aquest sumptuós edifici gòtic del segle XV, construït el 1411 per Francesca de Llobera com a hospital. Es tracta d'una gran casa senyorial de pedra picada amb tres plantes, pati central i elegant galeria d'arcuacions ogivals, que exemplifica magistralment l'arquitectura catalana medieval. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Local, es conserva en bon estat i actualment seu del Consell Comarcal.

Altres noms: Catedral de Solsona

A Solsona, capital del Solsonès, es troba aquesta catedral que conserva elements romànics del segle XII, com els absis semicirculars, el campanar i la columna historiada, tot i que l'edifici actual és gòtic dels segles XIII-XIV. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, destaca per la seva complexa superposició d'estils arquitectònics i la qualitat de l'escultura romànica, especialment la columna amb figures del taller de Gilabert.

Altres noms: - Museu Diocesà i Comarcal de Solsona

El Palau Episcopal de Solsona, a la capital del Solsonès, és un edifici neoclàssic del segle XVIII construït sobre l'antic monestir de Santa Maria (segle XII). Promogut pel bisbe Rafael Lasala i dirigit per l'arquitecte Francesc Ponç entre 1776 i 1792, destaca per la seva façana principal amb cinc cossos i balustrada, bé que amb reminiscències barroques. Protegit com a BCIN i en bon estat, actualment acull el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.

Altres noms: - Santa Maria de la Cluella

Petita capella romànica del segle XI situada a Solsona, capital del Solsonès, que destaca pel seu absis rodó, porta d'arc de mig punt i campanar amb columnes decorades. Originàriament ubicada a Castellnou de Bassella, va ser traslladada peça a peça al jardí privat on es troba actualment per evitar que quedés submergida pel pantà de Rialb. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

L'església de Sant Honorat es troba a les afores de Solsona, capital del Solsonès. Es tracta d'un temple romànic del segle XI d'una sola nau amb absis rodó, construït amb grans pedres tallades. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, es conserva en bon estat i disposa d'accés lliure.

A Clarà, entitat de població de Castellar de la Ribera (Solsonès), es troba aquesta casa forta del segle XVI, antiga residència del priorat del Colls de Sant Llorenç de Morunys. L'edifici de planta quadrada destaca pels contraforts, l'escaldador a la façana principal i les obertures del pis superior destinades a canons, amb interior ben conservat que inclou escala senyorial, voltes de canó i passadís secret.

Altres noms: Sepulcre megalític - (Patrimoni.Gencat / Arqueologia).

A Ceuró, nucli de Castellar de la Ribera (Solsonès), es troben tres sepulcres megalítics del Neolític construïts amb lloses de pedra en talús boscosos. Aquests megàlits, sense protecció oficial, conserven estructures incompletes amb restes òssies i material arqueològic documentat en excavacions de 1993. Són accessibles a peu des del cementiri de Sant Julià de Ceuró, en bon estat relatiu malgrat l'antiguitat.

Castell de Ceuró, situat a Castellar de la Ribera al Solsonès, és una fortalesa medieval del segle XI documentada el 1188 que constituïa propietat de l'església de Solsona. Del recinte emmurallat original, molt reformat al llarg dels segles, en resten diversos murs atalussats i estructures als baixos de l'actual rectoria, juntament amb l'església de Sant Julià construïda al mateix segle XI.

L'Església de Sant Julià de Ceuró es troba a Castellar de la Ribera, al Solsonès, dins el recinte del Castell de Ceuró a 619 metres d'altitud. Es tracta d'un edifici romànic del segle XI amb nau rectangular rematada per un absis semicircular decorat amb arcuacions entre lesenes, que conserva una finestra central de doble esqueixada.