Resultats de la cerca

A Tarragona, al Call Jueu, es conserven les restes de ca la Garsa, un edifici gòtic del segle XIII protegit com a BCIL. L'estructura, majoritàriament de tàpia amb alguns carreus, presenta diversos arcs apuntats diafragmàtics i un pòrtic, probablement corresponents a l'antiga sinagoga jueva. Actualment només és visible des del carrer, amb accés restringit.

El Fòrum Provincial de Tarragona, situat a la ciutat vella del municipi tarragonès, és un conjunt arquitectònic romà del segle I que constituïa el centre polític i administratiu de la província Tarraconense. Destaca per ser el més gran de la península ibèrica, amb dimensions de 175 per 320 metres, format per una gran plaça porticada, un recinte de culte imperial i un circ.

A sis quilòmetres de Tarragona, al Tarragonès, es troba la Torre dels Escipions, un mausoleu romà del segle I dC construït amb carreus de pedra ben tallats. El monument funerari presenta tres cossos superposats decorats amb figures esculpides que representen la divinitat Attis, i conserva una cambra interior que probablement contenia cendres.

L'Arc de Berà és un monument romà del segle I aC situat a Roda de Berà, al Tarragonès, dedicat a l'emperador August. Es tracta d'un arc de triomf de gran simplicitat formal, construït amb carreus de pedra local, que presenta pilastres estriades amb capitells corintis i està protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Es conserva en bon estat, ubicat al mig de la carretera N-340, antiga Via Augusta.

Altres noms: Església de Santa Maria

L'ermita de Santa Maria es troba a les afores d'Alàs, al municipi d'Alàs i Cerc, a l'Alt Urgell. Es tracta d'un edifici religiós romànic del segle XII, d'una sola nau amb absis rodó, construït amb pedra en filades irregulars i dotat de porta i finestres adovellades, amb una torre quadrada adossada al mur nord. Està protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, presenta bon estat de conservació, però l'accés és restringit.

L'església de Tarragona, al Tarragonès, és una interessant edificació medieval aixecada dins de l'Amfiteatre romà que ha tingut múltiples usos al llarg dels segles: basílica visigòtica, església cristiana, cementiri, convent dels trinitaris i presó. L'estat de conservació i la protecció oficial són desconeguts.

L'amfiteatre romà de Tarragona, situat al sud-est de la ciutat del Tarragonès, és un edifici de planta el·líptica de la segona meitat del segle I dC on se celebraven lluites de gladiadors i caceres de feres. Protegit com a BCIN, destaca per les seves dimensions de 130 x 102 metres i per la seva importància com a símbol del poder de Tàrraco dins l'Imperi.

El circ romà de Tarragona, situat a la ciutat de Tarragona (Tarragonès), és un monument de finals del segle I dC construït durant l'emperador Domicià. Amb aproximadament 325 metres de llargada i capacitat per a 20.000 persones, està considerat entre els circs més ben conservats d'Occident, tot i que part de la seva estructura roman oculta sota edificis posteriors.

Església romànica del segle XIII situada a Tarragona, al carrer de les Coques, dins del recinte de la Catedral. Presenta planta de "T" amb porta d'arc de mig punt i finestreta romànica, amb volta de canó transformada en ogival al segle XIV. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, es troba en estat desconegut per la dificultat d'accés.

Altres noms: Hospital Vell de Santa Tecla

A Tarragona, ciutat capital del Tarragonès, es conserva l'antic Hospital de Santa Tecla, edifici romànic del segle XII que fou hospital d'assistència a orfes, malalts i peregrins. De l'estructura medieval destaca la façana principal amb porxo d'arcs de mig punt i finestra geminada romànica, mentre que la part gòtica data de la fusió hospitalària de 1464.

Altres noms: Casa Balcells, Casa del Cambrer.

A Tarragona, al Pla de la Seu, es troba aquesta casa gòtica del segle XIII, també coneguda com a Casa Balcells o Casa del Cambrer, que conserva un notable pati central amb arcs i bigues policromats i una escala de volta que accedeix a la galeria porticada del pis principal. L'edifici, encastat a la Catedral, destaca per les seves finestres gòtiques i renaixentistes, i fou residència de monarques aragonesos i de la reina Joana Enríquez.

Altres noms: Voltes del carrer Merceria – Porxos medievals – Arcs del carrer de la Merceria.

Al carrer Merceria de Tarragona, capital del Tarragonès, es troben aquests porxos medievals gòtics del segle XIII, construïts amb pedra local i possiblement amb carreus romans reaprofitats. Estructurats en set trams amb arcs apuntats i embigats de fusta, sostenen les cases superiors i formaven la base d'un mercat medieval de verdures. Protegits com a Béns Culturals d'Interès Local, es conserven en bon estat.

Església situada al costat del Castell de Sentmenat, al municipi de Sentmenat, al Vallès Occidental. Es tracta d'una edificació medieval de la qual es desconeix l'època exacta i l'estil arquitectònic, que presenta un bon estat de conservació exterior, tot i que l'accés és restringit. La protecció patrimonial de l'edifici és desconeguda.

Altres noms: Església parroquial de Sant Feliu

A Sabadell, municipi del Vallès Occidental, es troba aquesta església parroquial de Sant Feliu, d'estil gòtic acadèmic amb arrels romàniques del segle XI. L'edifici actual, construït entre 1914 i 1942, conserva elements gòtics originals com l'absis de 1420 i un notable campanar barroc octogonal de 1724. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Capella romànica del segle XIII situada a Maldà, municipi de l'Urgell, al carrer Sant Pere prop del Castell de Maldà. Edifici d'una sola nau construït amb grans carreus de pedra, coberta amb volta de canó reforçada per arcs torals, que destaca per la seva sobrietat constructiva i decorativa. Presenta bon estat, accés restringit, i no consta protecció oficial.

El castell de Maldà, situat a la població de Maldà a la comarca de l'Urgell, és un gran edifici medieval de planta gairebé quadrada originari del segle XIII, reformulat posteriorment en estil gòtic amb profundes transformacions als segles XVII i XVIII. Destaca per les seves opulents parets mestres amb restes de matacans de vigilància, tot i que fou greument danyat pels carlins el 1833 quan hi van calar foc.

Altres noms: Antiga casa dels Llúries (*)

A Tornabous, municipi de l'Urgell, es troba aquesta casa senyorial gòtica del segle XVI, antiga propietat del monestir de Poblet i després de Roger de Llúria. L'edifici quadrangular destaca pels seus arcs peraltats de pedra, les finestres rectangulars motllurades de la planta noble i la galeria superior amb arcs de mig punt. En bon estat, actualment allotja l'Ajuntament de la vila a la Plaça de la Vila.

Església de Sant Iscle situada a Cerdanyola del Vallès, al Vallès Occidental, datada del segle XI amb estil romànic. Es tracta d'una construcció de nau única amb absis semicircular, paraments llisos i campanar d'espadanya, que pertany al primer període romànic. L'accés és restringit per trobar-se dins d'una finca privada, tot i que és visitable, i actualment funciona com a capella d'una residència de monges.