Resultats de la cerca

A Santa Cristina d'Aro, al Baix Empordà, es conserven les restes d'una capella paleocristiana del segle VI amb planta de nau i absis carrat. L'edifici destaca per la seva capçalera amb dos espais laterals de tipus nordafricà, probablement una capella sepulcral o cementirial d'una vil·la romana. Les restes, sense protecció oficial documentada, es troben en bon estat de conservació.

Altres noms: Pont de la vila o del diable – (Patrimoni.Gencat) / Pont romà (?).

A Gurb, municipi d'Osona, es troba aquest pont medieval de tres arcs desiguals construït a finals del segle XIV sobre la riera de Sorreig. Edificació de pedra amb baranes, també conegut com a Pont del Diable per la llegenda que l'envolta, es conserva en bon estat i és perfectament transitable. Malgrat la manca de protecció oficial, aquesta construcció representa un magnífic exemple de l'enginyeria medieval en un paratge poc alterat.

A Gurb, municipi d'Osona, es troba aquesta capella romànica del segle XII de nau única amb capçalera, entrada meridional i campanaret d'espadanya, que conserva volta de canó i restes de pintura interior. L'edifici, documentat des del 930 i cedit a Ripoll vers el 950, presenta la nau romànica ben conservada tot i que la capçalera fou modificada al segle XVIII. Es troba en bon estat, amb accés restringit.

Aqüeducte medieval del segle XIII situat a Selva del Camp, al Baix Camp, construït amb pedra i un sol arc de forma parabòlica. Actualment fora d'ús, les seves restes mostren la importància històrica de la zona, relacionada amb un antic molí documentat el 1285. No té protecció oficial i es troba en estat de deteriorament, accessible però en condicions precàries que desaconsellen la visita interior.

Altres noms: Pont dels moros - (Denominació popular) / El Pont Major i el Panal

A la Selva del Camp, al Baix Camp, es troba aquest aqüeducte medieval del segle XIV que salva la Riera amb una sola arcada de paredat i carreus lleugerament apuntada. Obra de gran valor històric, fou reparada al segle XVI i conserva una pedra gravada amb la data 1567. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Local, es manté en bon estat.

A Sant Feliu de Buixalleu, a la Selva, es troba aquest petit santuari de planta rectangular amb teulada a doble vessant i campanar d'espadanya. L'edifici presenta obertures en arc amb dovelles de pedra i està protegit com a BCIL. Es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Sant Segimon del Bosc es troba a Sant Feliu de Buixalleu, a la Selva. Es tracta d'una església d'una sola nau amb absis semicircular, originàriament romànica del segle X, que conserva el seu traçat sota la construcció actual del segle XVI. Protegida com a BCIL, es troba en bon estat de conservació, tot i que l'accés és restringit.

A Arbúcies, a la Selva, es troba aquest pont romànic del segle XI construït amb pedra i morter sobre la riera d'Arbúcies. Es tracta d'una estructura estreta de petites dimensions amb arcada de mig punt d'un sol ull, sustentada per dos pilars rectangulars fonamentats sobre la roca. L'edifici es conserva en bon estat i tenia importància en la xarxa de comunicacions locals medievals, facilitant el pas de camins antics i la carrerada transhumant.

L'església de Sant Martí de Riells és situada al nord del municipi de Riells i Viabrea, a la comarca de la Selva. Es tracta d'un temple romànic del segle XII, d'estil sobri i senzill, que destaca per la seva portalada amb capitells esculpits amb decoració floral i un campanar d'espadanya. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que ha sofert múltiples intervencions posteriors, i presenta accés restringit.

Altres noms: Torre de Can Pega, Castell de Riells

A Riells i Viabrea, a la Selva, es conserven les restes de la Torre d'en Pega, una construcció defensiva del segle XII que formava part del sistema de fortificacions del castell de Montsoriu. Aquesta torre de base quadrada, originalment de planta baixa i dos pisos, presenta actualment només dues de les seves quatre parets amb espitlleres característiques, i està protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

Ermita situada a Brunyola, a la comarca de la Selva, datada del segle XIV. Es tracta d'un edifici aïllat de planta rectangular amb una sola nau, campanar de doble espadanya i murs de granit arrebossats. Destaca per la seva porta d'entrada amb grans blocs de pedra calcària i decoració floral, així com per la finestra d'arc de mig punt. L'edifici es troba en bon estat, tot i que l'accés no és lliure.

Altres noms: La Catedral de la Selva

Sant Salvador de Breda, al nucli urbà de Breda a la Selva, és un monestir benedictí del segle XI d'estil romànic fundat pels vescomtes de Cabrera. Del conjunt monacal destaquen l'església gòtica amb campanar romànic de 32 metres i la galeria nord del claustre romànic tardà, reconstruïda el 1932. Es conserva en bon estat, té accés restringit i actualment allotja dependències municipals i el Museu Josep Aragay.

A Breda, municipi de la Selva, es troba aquesta antiga església parroquial romànica del segle XII, actualment seu de l'Ajuntament i del Museu Josep Aragay. L'edifici conserva la nau i l'absis semicircular amb pintures murals romàniques, destacant la finestra doble esqueixada i el fris d'arcuacions llombard a l'exterior.

L'església de Sant Cristòfol de Borrasses es troba a Santa Eulàlia de Puigoriol, entitat de Lluçà, al Lluçanès. Edifici de planta rectangular del segle XVIII, conserva elements de l'antiga església romànica documentada des del 1062, amb porta d'arc de mig punt adovellada datada de 1636 i campanar d'espadanya. Es troba en bon estat, sense protecció oficial, amb accés restringit.

A Prats de Lluçanès, comarca del Lluçanès, es troba l'església romànica de Sant Andreu de Llanars, edifici del segle XI amb referències des de l'any 997. Destaca pel seu campanar de planta quadrada amb finestres geminades i per la finestreta en forma de creu a la banda de ponent. L'edifici es troba en bon estat després de les restauracions de 1982 i 1991, però l'accés és restringit.

Santa Margarida de Vilaltella és una capella romànica del segle XIII situada a Perafita, al Lluçanès, a 829 metres d'altitud. L'edifici de nau única amb absis semicircular presenta dues fases constructives clarament identificables: la primera romànica de pedra regular i la segona del segle XVIII amb modificacions posteriors. Actualment es conserva en bon estat gràcies a les restauracions recents, tot i que l'accés és restringit.

A Perafita, municipi del Lluçanès, es troba l'ermita de la Mare de Déu del Remei, una capella del segle XVII situada dalt d'un turó d'accés restringit. L'edifici presenta una sola nau amb volta d'aresta, porta d'arc rebaixat i teulat a doble vessant, amb decoracions de motllures i rosassa. Es conserva en bon estat, completament enguixat tant a l'interior com a l'exterior.

L'església de Sant Agustí es troba al nucli de Sant Agustí de Lluçanès, municipi d'Osona, a 815 metres d'altitud. Es tracta d'un edifici romànic del segle X, documentat ja l'any 905 com a parròquia sufragània de Lluçà, que conserva elements romànics a l'interior malgrat les modificacions posteriors i destaca pel seu singular campanar de cadireta. L'accés és restringit i presenta un relatiu bon aspecte exterior.