Resultats de la cerca

Altres noms: Torre de la Font del Quinto

Torre medieval del segle XIII situada al nucli de Campredó, a Tortosa (Baix Ebre), en el marge esquerra de l'Ebre. Construcció de planta rectangular amb parets de gran gruix i volta de mig punt a l'interior, que formava part d'un sistema defensiu juntament amb la torre de la Carrova per vigilar l'entrada al riu i controlar l'accés al port de Tortosa.

A Montbrió del Camp, al Baix Camp, es troba la torre de defensa del mas de l'Hereuet, una construcció circular del segle XVII amb planta baixa, dues plantes pis i mirador amb merlets i matacans, edificada el 1591 per protegir-se dels atacs pirates. Protegida com a BCIN, es conserva en perfecte estat dins una propietat privada que funciona com a casa de turisme rural. L'accés és lliure amb autorització dels propietaris.

Altres noms: Castell de Sant Esteve

A Castellfollit de Riubregós (Anoia), es conserven les restes notables del castell de Sant Esteve, fortificació dels segles XII a XIV sense estil definit que passà dels Cervera als Cardona el 1148. Destaca per les seves torres albarranes pentagonal i cilíndrica, els murs, la torre mestra i uns grafits medievals del segle XIV amb dibuixos de cavallers i l'escut del Cardona.

Situat al terme municipal de La Foradada, a la comarca de la Noguera, i a una alçada d'uns 400 metres per sobre el nivell del mar s'alça el castell de Montsonís. Aquest castell data del segle XV i és propietat dels barons de l'Albi.

Altres noms: Castell de Niumur

A Vallfogona de Balaguer, municipi de La Noguera, es troba el castell de La Ràpita, fortificació del segle XII amb origen andalusí que destaca per la seva torre rectangular de carreus de pedra sorrenca, construïda en sec. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, l'edifici es conserva en magnífica estat gràcies a la restauració moderna i al seu ús com a vivenda privada, tot i que l'accés és restringit.

A la vora de Florejacs, municipi de Torrefeta i Florejacs a la Segarra, es troba el castell de les Sitges, una notable fortalesa dels segles XIII-XIV formada per una torre rectangular de vint metres d'alçada envoltada de muralla, amb obertures d'arc ogival i contraforts. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, conserva un bon estat i destaca per la qualitat dels seus carreus ben alineats.

Castell de Calders, a les afores de Calders al Moianès (Barcelona). Fortificació dels segles XII-XIII amb torre cilíndrica malmesa, restes de muralles del recinte i estança subterrània amb volta de canó. Protegit com a BCIN, es conserva en estat deficient amb només alguns fragments de construcció identificables.

El Pont Vell de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) és un pont medieval construït entre 1128 i 1138 en estil gòtic, protegit com a Bé Cultural d'Interès Local. Destaca per la seva gran arcada central apuntada de trenta-tres metres de llum, considerada la de més amplada de la península. Malmès pel terratrèmol de 1428 i dinamitat el 1939, va ser reconstruït fidelment el 1976 i es troba en bon estat, totalment accessible.

A Sant Joan les Fonts, a la Garrotxa, es troben les restes de l'església de Mont-Ros, possiblement del segle XI, que conserva les quatre parets dempeus malgrat l'interior arruïnat. El castell medieval al qual estava associada ha desaparegut completament. L'accés és lliure i l'edifici es troba a 626 metres d'altitud, accessible després d'una caminada de cinquanta minuts des de la carretera.

Altres noms: Castell de Puig del Far.

Torre medieval situada a Beuda, a la Garrotxa, que es creu de possible origen romà. Construïda amb grans blocs de pedra, presenta un interior ampli i transmeten sensació de potència, amb restes d'edificacions annexes als voltants. Es troba en bon estat de conservació i ha estat objecte recent d'excavacions arqueològiques.

A les afores de Tortellà (La Garrotxa) – Girona. A tocar, hi trobarem les restes de l ' Església antiga de Bellpuig . Segle XIII. BCIN.

Capsec és un petit nucli de població del municipi de la Vall de Bianya, a La Garrotxa. L'església romànica del segle XII que s'hi troba està ben conservada, encara que l'accés no és lliure. La seva ubicació a 450 metres d'altitud la fa accessible des de la carretera C-26 seguint les indicacions cap a Capsec.

Situat a Sant Andreu de Socarrats, nucli de població del municipi de Vall de Bianya (La Garrotxa), s'alça l'esglesia de Sant Andreu de Socarrats. Es troba en perfecte estat de conservació tot i ser del Segle XII.

Sant Aniol de Finestres, poblet de La Garrotxa a Girona, és una església romànica del segle X ben conservada. L'edifici destaca per la seva antiguitat i es troba dins un terme municipal que alberga les restes del castell de Finestres. L'accés és restringit i no és lliurement visitable.

A Lligordà, poble de Beuda a la Garrotxa, es troba l'església de Sant Pere, un edifici romànic del segle XII ben conservat. Destaca per la seva arquitectura medieval i la seva ubicació estratègica entre els pobles de Beuda i Besalú. L'accés és restringit, però es pot apreciar des de l'exterior gràcies a la seva còmoda localització al costat de la carretera.

L'església de Palera es troba al veïnat de masos dispersos de Beuda, a La Garrotxa. Es tracta d'un temple romànic del segle XI, ben conservat, que destaca per la seva proximitat al Monestir del Sant Sepulcre de Palera. L'accés no és lliure, però disposa d'aparcament i senyalització adequada des de la carretera GIV-5234.

A Palera, veïnat del municipi de Beuda a la Garrotxa, es troba aquesta església romànica del segle XII. Actualment està en obres i no és accessible al públic. Molt a prop hi ha l'església de Santa Maria de Palera.

A Segueró, entitat de població de Beuda (La Garrotxa), es troba aquesta construcció medieval del segle XI, ben conservada però d'accés restringit. Situada a 336 metres d'altitud, forma part del patrimoni arquitectònic del petit llogaret. La protecció de l'edifici és desconeguda, però destaca per la seva preservació dins del context de les diverses edificacions interessants de la zona.