Resultats de la cerca

A l'Aranyó, nucli dels Plans de Sió (La Segarra), es troba aquesta petita església romànica del segle XII, de nau central i una lateral, amb absis recte i campanar d'espadanya. Destaca per la seva porta d'accés amb arc de mig punt adovellat i els contraforts posteriors que reforcen l'edifici. Es conserva en bon estat, però l'accés és restringit.

Altres noms: Torre de Villavecchia o de Sant Miquel

A les afores de Sant Hilari Sacalm, a la Selva, es troba aquest gran casal del segle XIX construït segons plànols d'Enric Sagnier Villavecchia. De tipus château amb estructura en forma de U, destaca la torre rodona d'estil francès, les teulades de pissarra i la capella adossada dedicada al Sagrat Cor, decorada per Frederic Marès. Protegit com a BCIN, l'edifici es conserva en bon estat, amb jardins ben cuidats, tot i que està deshabitat.

Altres noms: Can Pujals / Torre de Na Carme Bota / Torre d'en Pere Ballell

Torre de guaita de planta quadrada del segle XVII situada a Tossa de Mar (La Selva), construïda com a element defensiu davant de la badia per protegir els vilatans. Presenta cantonades reforçades amb blocs de granit i restes de barbacanes, amb tres plantes i diverses obertures. Es troba en bon estat de conservació, integrada entre construccions veïnes més modernes, sense protecció oficial registrada.

Edifici medieval situat a Tossa de Mar, a la Selva, que data del segle XVI, encara que la torre de defensa quadrangular i la garita circular de vigilància són del segle XVII. Es tracta d'una antiga masia coneguda com a mas Rabassa o mas de la Torre, amb dues plantes, portal adovellat i finestres de pedra picada, que conserva elements defensius característics de l'època de les incursions pirates a la costa catalana.

A Tossa de Mar, població costanera de la Selva, es troba la Vila Vella, recinte emmurallat del segle XII declarat monument històric nacional el 1931. Conserva gairebé íntegrament el seu perímetre de 300 metres amb set torres rodones, tres de les quals més altes amb corseres, merlets i camí de ronda. És l'únic exemple de població medieval fortificada que subsisteix al litoral català, amb accés lliure i bon estat de conservació.

Castell d'en Plaja, situat a Lloret de Mar (Selva), és una casa-castell de l'any 1935 projectada per l'arquitecte Isidor Bosch i construïda fins als anys quaranta per l'industrial Narcís Plaja. D'estil neogòtic amb torres circulars, merlets i elements decoratius apuntats, presenta una bona apariència i es troba en bon estat de conservació.

Altres noms: Castell de Sant Joan

Castell de Sant Joan, situat al turó més alt de Blanes (La Selva, Girona), és una fortificació medieval dels segles XI-XII construïda per vigilar les incursions pirates. Conserva una torre mestra de més de 15 metres d'alçada fonamentada sobre la roca, envoltada per un recinte emmurallat rectangular.

Castell medieval del segle XII situat al nucli antic d'Anglès, a la comarca de la Selva. Documentat des de 1242 com a possessió dels Cabrera, presentava les característiques típiques dels castells medievals amb torre de l'homenatge, recinte emmurallat i pati d'armes. Totalment desaparegut, conserva escassos vestigis i està protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

Altres noms: Església del castell de Guimerà.

A Guimerà, municipi de l'Urgell (Lleida), es troba aquesta església parroquial de nau única amb elements romànics del segle XII i construcció gòtica iniciada al segle XIV, que va romandre inacabada fins al segle XVIII. Destaca per la seva portada gòtica amb columnes esculpides, l'absis hexagonal amb retaule d'alabastre policromat de Josep Maria Jujol, i les capelles laterals de cronologia diversa.

A Guimerà, poble de l'Urgell (Lleida), es conserven les restes d'un castell medieval documentat des del 1058, amb una torre rodona de planta circular construïda en diverses etapes. Aquesta fortalesa defensiva, malmesa però amb restes significatives, marca el perfil de la població medieval i està protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional. L'accés és lliure i es pot visitar a peu recorrent els carrers del poble.

Altres noms: Castell Palau de Torrebesses

A Torrebesses, al Segrià (Lleida), es troba aquest castell-palau documentat al segle XII, amb obra romànica i gòtica, protegit com a BCIN. L'edifici presenta murs d'aparell ciclopi a la base i conserva voltes de mig punt i arcs ogivals, mentre que la façana fou remodelada el 1730 en estil barroc tardà. Actualment es troba malmès i deshabitat, amb la capella barroca de la Concepció a la segona planta.

A Batea, a la Terra Alta, es troba aquesta torre defensiva del segle XVI, de planta rectangular i estil gòtic tardà. Malgrat les reformes que han alterat la seva forma original, conserva elements d'interès com el finestral gòtic tardà, espitlleres i una portalada de mig punt. Protegida com a BCIN, es manté en bon estat i probablement fou residència del superior dels hospitalers de l'Orde de Sant Joan.

A Batea, a la Terra Alta, es troba la Torre de Martí, una casa forta defensiva del segle XV que conserva els murs de tancament perimetrals, encara que la resta de l'estructura s'ha integrat a les construccions actuals o es localitza al subsòl. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, presenta un bon estat de conservació malgrat que la data de 1445 que apareix a la porta d'entrada probablement és posterior a la seva construcció original.

A Batea, municipi de la Terra Alta (Tarragona), es troben les restes pràcticament desaparegudes d'un castell documentat el 1153, del segle XII. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, només subsisteixen alguns carreus mig amagats entre edificacions modernes al nucli antic de la vila, dalt del poble. Aquestes restes, identificades per la Generalitat de Catalunya, testimonien l'antiga fortificació medieval que dominava la població.

Altres noms: Església de la Tossa.

A Santa Margarida de Montbui (Anoia), l'església de la Tossa és una construcció preromànica i romànica dels segles X-XI, originàriament edificada l'any 987 pel bisbe Froià i ampliada cap al 1032 pel bisbe Oliba. Destaca per les seves tres naus amb voltes en arc de ferradura, columnes massives i les tres àbsides amb bandes llombardes, així com per ser un mirador excepcional de la conca d'Òdena.

Altres noms: Castell de La Popa.

El castell de Castellcir, situat al Moianès (Barcelona), és una construcció del segle XI protegida com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). Tot i que avui es troba en estat malmès, és lliurement accessible. Segons l’Ajuntament, va patir un procés d’espoli a començament del segle XX, malgrat que fotografies del 1920 mostren l’edifici encara en bon estat. Comparteix l’esperó rocós on s’alça amb l’esglesieta romànica de Sant Martí de la Roca, documentada des del 1229.

A Vic, capital d'Osona, es troba aquesta antiga Llotja, edifici medieval del segle XIII que va funcionar com a Consella de la Ciutat. Destaca pel seu finestral gòtic del primer pis amb columnetes de marbre, calats florals i l'escut de la ciutat sostingut per lleons, obra del picapedrer Jaume Cavallers.

El temple romà de Vic, situat a la plaça Vella d'aquesta capital osonenca, és una construcció dels segles I-II dC que ha perviscut fins avui. Protegit com a BCIN, destaca per la seva cel·la amb columnes de capitell corinti, pòdium amb escalinata i entaulament jònic, descobert el 1882 sota les ruïnes del castell dels Montcada.