Resultats de la cerca

Castell de Barbavella situat a les afores de Celrà (Gironès, Girona), construcció medieval d'origen desconegut que funcionava com a torre de guaita. Edifici de dimensions reduïdes que va pertànyer als senyors de Cervià al segle XI i posteriorment a diverses famílies nobles. Es troba molt malmès amb poques restes visibles, accessible lliurement, a 127 metres d'altitud.

Altres noms: Can Llausàs i/o Torre del Marquès de Vallgornera.

A Flaçà (Gironès), al casc antic del poble, es troba aquest petit palauet del segle XVI d'estil plateresc, també conegut com a Can Llausàs o Torre del Marquès de Vallgornera. L'edifici destaca per la seva façana allargada rematada per una garita i per les decoracions dels brancals de les finestres, obres d'art d'un picapedrer anònim. Actualment es troba malmès, però hi ha previst una rehabilitació.

A Peramea, entitat de població del municipi de Baix Pallars a la comarca del Pallars Sobirà, es troba aquesta torre medieval dels segles XII-XIII, actualment malmesa però d'accés lliure. Situada a 891 metres d'altitud a l'extrem del poble, es desconeix la seva protecció oficial. Diametralment oposada hi ha el castell de Peramea, documentat des del segle XI.

Torre medieval situada a Baén, municipi del Baix Pallars (Pallars Sobirà), a 990 metres d'altitud. L'edificació, de la qual es desconeix l'època exacta i la protecció legal, es troba en estat malmès sense sostre ni porta, però amb accés lliure. Ubicada prop de la masia Vilesa, aquesta torre destaca com a testimoni del patrimoni arquitectònic medieval de la comarca.

Castell de València d'Àneu, situat al nucli de València d'Àneu, municipi d'Alt Àneu, comarca del Pallars Sobirà. Es tracta d'una fortalesa medieval del segle XIII sense estil definit, construïda sobre un promontori rocós que dominava estratègicament la vall. Destaca pel seu recinte castral de grans dimensions amb muralla perimetral de 2.500 metres i diverses estructures defensives.

Altres noms: Conegut també com “La força de Tor”.

Castell de Tor, situat al turó que presideix el poble de Tor, municipi d'Alins (Pallars Sobirà), és un recinte fortificat medieval documentat des del segle IX. Aquesta construcció visigòtica conserva restes de murs, una torre circular de pedra pissarrosa i diverses estructures en ruïnes sobre un penyal rocós. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba malmès però amb accés lliure a 1640 metres d'altitud.

A Sort, municipi del Pallars Sobirà, es troba aquest castell dels segles XI-XII amb elements gòtics posteriors, protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Conserva la façana de llevant amb torres cilíndriques i un palau gòtic dels segles XIII-XIV amb portal adovellat i finestrals geminats restaurats el 1984.

Castell de Rialp, al nucli de Rialp (Pallars Sobirà, Lleida), documentat des del segle XIII. Es tracta d'una fortificació medieval de planta rectangular amb notables restes de murs malmesos, construïts en pedra pissarrosa sobre la roca, que conserva dos panys de paret de la torre amb finestres emmarcades. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, l'edifici es troba en estat de degradació però ha rebut obres de consolidació des del 2002.

Castell de Llort situat al turó d'Espot, al Pallars Sobirà, és una fortificació medieval documentada des del segle X que presidia la confluència de rius estratègica. Actualment es troba molt malmès, amb només un petit tram de paret amb espitlleres i pedres escampades conservades, però ofereix esplèndides vistes dels voltants. L'accés és lliure i l'edifici no té protecció oficial coneguda.

El castell de Lladorre es troba en un turonet davant la població de Lladorre, al Pallars Sobirà (Lleida), a 1069 metres d'altitud. Es tracta d'una fortificació medieval documentada des del segle XII amb planta ovalada, murs de pedra llicorella que conserven fins a 5 metres d'alçada i diverses cambres adossades, protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Actualment es troba malmès però amb restes força evidents i accés lliure.

Altres noms: La persona amb la que vàrem parlar, ens va dir que aquesta edificació és coneguda com la torre dels moros, o castell dels moros.

A Glorieta de Montesclado, municipi de Farrera (Pallars Sobirà), es conserven les restes malmeses d'un castell medieval documentat des del segle XIII. L'edifici, conegut també com a torre dels moros, presenta només l'espai rectangular dels murs de pedra pissarrosa amb volta apuntada, més un mur posterior de reforma. Pertanyé a les famílies Bellera, Foix i Pallars, i posteriorment als Copons, amb accés lliure al jaciment.

El castell de Gilareny es troba al terme municipal de Llavorsí, al Pallars Sobirà. Es tracta d'una fortificació medieval amb una torre de planta trapezoïdal i recinte, probablement del segle XI, construïda amb lloses de llicorella. L'edifici es troba malmès amb poques restes visibles, però conserva esplèndides vistes dels voltants i és d'accés lliure.

Altres noms: Els casalots.

Castell d'Arcalís, situat a Arcalís, municipi de Soriguera (Pallars Sobirà), a 1.014 metres d'altitud. Es tracta de les restes d'un edifici medieval de cronologia i estil desconeguts, actualment força malmès però d'accés lliure. Destaca per la mida exagerada d'algunes pedres de les seves parets.

Situada a Barberà de la Conca, a la Conca de Barberà, aquesta torre rodona del segle XI es troba malmesa i només en resta la base. L'estructura, que vigilava antigament el nucli poblacional, es localitza amagada entre la vegetació a 473 metres d'altitud, molt a prop de l'autopista AP-2. L'accés és lliure, tot i que la localització és difícil pel seu emplaçament aïllat.

Castell medieval del segle XII situat a Vallespinosa, nucli de Pontils a la Conca de Barberà. Es tracta d'una fortificació ubicada dalt d'un turó que presideix la localitat, actualment en estat malmès però amb accés lliure. L'edifici conserva vestigis dels seus murs originals entre la vegetació que l'envolta.

A Vallclara, municipi de la Conca de Barberà (Tarragona), es troben les restes molt malmeses d'un castell del segle XII. L'edifici, del qual només es conserven escasses restes i una portalada del primer recinte murat, és accessible lliurement. Hom no pot descartar que algunes restes corresponguin a l'antiga església romànica situada al costat del castell.

Al terme municipal de Conesa, a la Conca de Barberà, es conserven les restes molt malmeses d'aquest castell documentat des del segle XII. L'element més significatiu és la base d'una torre rodona de murs gruixuts, adossada a una edificació que manté tres parets dempeus, situada a 700 metres d'altitud. L'accés és lliure i el lloc fou habitat fins a començaments del segle XX.

A Solivella, a la Conca de Barberà, es troba aquest castell documentat des del segle XII que es va reconvertir en palau renaixentista durant els segles XV o XVI. Les guerres carlines i la dinamitació de 1915 per part de l'Ajuntament el van malmetre greument. Actualment es troba en ruïnes, tot i que s'hi realitzen treballs de restauració.