Resultats de la cerca
Nova cerca-
6 vots
Castell de Calders, a les afores de Calders al Moianès (Barcelona). Fortificació dels segles XII-XIII amb torre cilíndrica malmesa, restes de muralles del recinte i estança subterrània amb volta de canó. Protegit com a BCIN, es conserva en estat deficient amb només alguns fragments de construcció identificables.
-
2 vots
A Sant Joan les Fonts, a la Garrotxa, es troben les restes de l'església de Mont-Ros, possiblement del segle XI, que conserva les quatre parets dempeus malgrat l'interior arruïnat. El castell medieval al qual estava associada ha desaparegut completament. L'accés és lliure i l'edifici es troba a 626 metres d'altitud, accessible després d'una caminada de cinquanta minuts des de la carretera.
-
1 vot
Torre medieval situada a Beuda, a la Garrotxa, que es creu de possible origen romà. Construïda amb grans blocs de pedra, presenta un interior ampli i transmeten sensació de potència, amb restes d'edificacions annexes als voltants. Es troba en bon estat de conservació i ha estat objecte recent d'excavacions arqueològiques.
-
2 vots
El Castell de Finestres es troba al turó de Sant Aniol de Finestres, a La Garrotxa (Girona), a 887 metres d'altitud. Es tracta d'una fortificació medieval del segle X de la qual avui només resten escasses restes arqueològiques. L'accés és lliure, tot i que requereix una pujada de forta pendent fins al cim on es conserva l'església de Santa Maria de Finestres.
-
4 vots
A Les Planes d'Hostoles, a la Garrotxa, es troba aquest castell medieval del segle XII, actualment molt malmès però d'accés lliure. L'edificació més notable del conjunt és una cisterna de grans dimensions, mentre que destaca la torre i les escales que permeten accedir a la zona superior. Les pedres antics evidencien l'antiguitat de l'estructura, situada a 594 metres d'altitud.
-
1 vot
Al terme municipal de Sant Feliu de Pallerols, a La Garrotxa, es troben les restes del castell de Colltort, una fortificació del segle XI documentada l'any 1017. L'edifici, actualment malmès però d'accés lliure, destaca per les immenses vistes dels voltants i per les restes disperses que evidencien una estructura més gran. Es localitza a 832 metres d'altitud, accessible mitjançant una ruta a peu de prop de 45 minuts.
-
1 vot
Al llogaret de Segueró, terme municipal de Beuda (La Garrotxa), es troba aquesta casa forta del segle XI que presenta una bona apariença, tot i que no té l'aspecte típic d'un castell. Situada a 304 metres d'altitud, l'edificació és d'accés lliure i es conserva en bon estat, formant part del patrimoni medieval de la comarca.
-
6 vots
Castell Nou de Beuda, situat a poca distància del casc urbà de Beuda a la Garrotxa (Girona), és una torre defensiva del segle XV de propietat privada. L'edificació es troba en bon estat de conservació, encara que l'accés és restringit. Està protegit pel seu valor històric i arquitectònic medieval.
-
2 vots
Situat en terrenys del terme municipal de Beuda (La Garrotxa), trobem les restes rellevants tot i que malmeses del Castellot de Beuda.
-
A Dosquers, municipi de Maià de Montcal (La Garrotxa), es conserven les restes d'un castell dels segles XII-XIII amb muralla, espitlleres i fossat parcialment visible. L'edificació, formada per dos recintes a diferent nivell, constitueix una mostra arquitectònica castellera notable, tot i que es troba en estat malmès per la vegetació que l'envolta. L'accés és lliure i es localitza a 145 metres d'altitud.
-
2 vots
A les afores de Montagut, municipi de Montagut i Oix a la Garrotxa, es troben les restes del castell del Cós, fortificació medieval dels segles XIII al XV situada a 612 metres d'altitud. Actualment només es conserven en bon estat una torre rodona i un llenç de muralla, que comparteixen aquestes altures amb l'església de la Mare de Déu del Cós. El lloc ofereix esplèndides vistes panoràmiques de la comarca.
-
1 vot
A Sales de Lierca, municipi de La Garrotxa, es troba aquest castell dels segles XIV-XV amb una torre com a element més significatiu del conjunt. L'edifici es troba en mal estat de conservació, amb la torre parcialment arruïnada i les parets cobertes de vegetació. La seva protecció és desconeguda.
-
6 vots
Al disseminat de La Miana, petit nucli de població del municipi de Sant Ferriol (La Garrotxa) – Girona. Segle XI. BCIN. Malmès. 400 m d'altitud.
-
A Argelaguer, municipi de la Garrotxa, es troben les restes molt malmeses del castell de Montpalau, documentat des del segle X de l'arquitectura medieval catalana. Només conserva mitja torre i un llenç de muralla d'uns quinze metres, protegit com a BCIN, ubicat sobre una petita planura amb accés lliure i fàcil.
-
21 vots
A les afores d'Olot (Garrotxa), aquest edifici medieval dels segles XIV-XV es troba en bon estat malgrat les plantes enfiladisses que cobreixen les seves parets exteriors. De propietat privada amb accés restringit, l'interior és parcialment visible a través de la reixa de ferro de la porta d'entrada, mostrant bones condicions de conservació.
-
4 vots
A Xerallo, municipi de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà), es troben les restes del castell de Castellgermà, fortificació medieval del segle XI documentada des dels comtes de Pallars Sobirà. L'edifici, de planta circular amb recinte adjacent, presenta paraments de pedra petita unida amb morter dur, actualment malmès amb només la base de la torre en peus.
-
5 vots
A Hortoneda, actualment part de la Conca de Dalt (Pallars Jussà, Lleida), es troben les restes malmeses d'una torre medieval situada dalt d'un turó que domina el poble. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, aquesta construcció comparteix espai amb un dipòsit d'aigua modern de majors dimensions. L'accés és lliure i senzill de localitzar a 1.022 metres d'altitud.
-
2 vots
Castell de Bellera situat a Sarroca de Bellera (Pallars Jussà, Lleida), a 1005 metres d'altitud. Edifici medieval del segle XI, protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, actualment pràcticament desaparegut. En destaca la seva ubicació sobre una gran roca amb vistes de l'entorn, conservant només restes de murs de pedra i forats on s'encaixaven estructures de fusta, accessibles lliurement.