Resultats de la cerca

A Arnes, municipi de la Terra Alta (Tarragona), es conserven les restes d'un castell del segle XIII, declarat bé cultural d'interès nacional. L'edifici, que descansa sobre la roca viva, es limita actualment a alguns murs de carreus que han estat aprofitats posteriorment com a habitatges. Malgrat el seu estat ruïnós, la construcció roman identificada i protegida.

A Caseres, a la Terra Alta, es troben les restes del castell d'Almudèfer, una fortificació medieval del segle XIV documentada des del 1267 que formava part de la comanda templer de Miravet. El conjunt, molt malmès, conserva una torre rectangular amb carreus i vestigis de muralla, així com l'església gòtica de Santa Anna adossada al peu del turó. Està protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional i té accés lliure.

A Vilalba dels Arcs, municipi de la Terra Alta (Tarragona), es conserven restes significatives d'un castell medieval del segle XIV integrat en edificacions modernes. L'estructura original presenta elements característics com portals adovellats, finestres d'arc apuntat i arcades apuntades, tot i que ha estat profundament alterada amb obertures contemporànies.

A Gandesa, capital de la Terra Alta (Tarragona), es troba el castell documentat des del segle XII, un edifici medieval de tipus termenat actualment pràcticament desaparegut. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, en resten només el topònim i alguns vells murs aprofitats per cases de la vila, localitzats al carrer del Castell. L'edificació, situada a 390 metres d'altitud, conserva escasses traces del seu passat medieval.

A Corbera d'Ebre, municipi de la Terra Alta, es conserven les restes del castell medieval documentat des de 1153, que pertanyé als templers i posteriorment als hospitalers. De l'edifici del segle XII destaca una galeria porticada amb capitells decorats amb la creu templera, actualment traslladada a la Casa de la Vila.

Al nucli de Les Lloses, municipi de Les Lloses al Ripollès, es trobava aquest castell medieval dels segles XI, seu dels senyors de La Guàrdia que exerciren jurisdicció sobre part important del territori ripollès fins al segle XIV. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, actualment es troba desaparegut, amb només restes de fonaments de murs en pedra tallada al voltant del mas Castellot, sota el santuari de Santa Margarida de Vinyoles.

A les Oluges, municipi de la Segarra, es troba l'antic castell de l'Oluja Sobirana, edifici del segle X situat a la part alta de la població. Molt remodelat durant el segle XIX, actualment funciona com a gran casal amb planta baixa i primer pis, destacant la porta d'entrada amb arc de mig punt adovellat i un doble balcó al primer pis. L'accés és restringit i no disposa de protecció oficial.

A Malacara, nucli d'Estaràs a la Segarra, es troba aquest antic castell del segle XIV reconvertit en casa senyorial de planta rectangular amb finestres emmarcades en pedra picada. L'edifici, relativament ben conservat, presenta parament de paredat amb carreus treballats a les cantoneres, i està adossat a l'església de Santa Maria de volta de creueria.

A La Móra, entitat de població de Granyanella a la Segarra, es conserven les restes d'un gran casal senyorial amb funcions de castell del segle XIV, de planta quadrada amb estances posteriors adossades. L'edifici, molt malmès però d'accés lliure, destaca per una finestra gòtica geminada amb decoració geomètrica a la planta noble, així com per la porta principal adovellada en arc de mig punt.

A l'Aguda, nucli de Torà al Solsonès, es troba aquest castell del segle XI, actualment pràcticament desaparegut. De l'antic edifici només en resten la base d'una torre rodona i alguns túmuls de pedra, testimoni de la importància estratègica que va tenir aquesta construcció de carreus irregulars. Protegit com a BCIN, el lloc és lliurement accessible i ofereix vistes dominants sobre el municipi de Torà.

A Llanera, entitat de Torà (Solsonès), es conserven les restes d'un castell del segle XI, convertit en casal senyorial en època moderna i actualment malmès, amb façanes que encara mostren la monumentalitat de l'edifici original, especialment la façana est. Protegit com a BCIN, l'interior es troba pràcticament en ruïnes, però conserva un bon llenç de muralla i elements arquitectònics destacables com portades dovellades i finestres senyorials.

A Cellers, petita entitat de Torà (Solsonès), es troben les ruïnes d'un castell medieval d'origen als segles IX-X, que fou robust edifici de planta quadrangular amb escut de marbre blanc amb armes dels Pignatelli, Aimeric i Anglesola. L'edifici fou habitat fins als anys 50 del segle XX, però des d'aleshores ha sofert una forta degradació i actualment només resten ruïnes molt malmeses sense protecció oficial.

El castell de Claret es troba a la petita localitat de Claret, dins el municipi de Torà, a la comarca del Solsonès. Es tracta d'una fortificació medieval del segle XI, esmentada documentalment des del 1026, que va ser seu d'una família noble local. L'edifici es troba en estat molt malmès i pràcticament irreconeixible, sense protecció oficial, amb les seves restes barrejades amb pedres d'altres construccions.

A Tarragona, ciutat del Tarragonès, es troba aquesta fortificació costanera del segle XVIII construïda pels anglesos durant la Guerra de Successió. Es tracta d'una estructura de planta trapezoïdal amb muralles atalussades de pedra i argamassa, destinada a la col·locació d'artilleria i protecció de la ciutat. Protegida com a BCIN, es manté en bon estat després de la restauració de 1990 i és accessible lliurement.

A les afores de Tarragona (Tarragonès), es troba el Fortí de Loreto, una construcció defensiva dels anys 1809-1811 que formava part del primer cinturó defensiu de la ciutat durant la Guerra del Francés. Actualment desaparegut, només en subsisteix la base octogonal de la torre, ja que el Santuari de Loreto ha fosilitzat els seus restes. L'accés és lliure, tot i que l'edificació es troba malmesa i pràcticament desapareguda.

El Fortí de la Reina es troba a Tarragona, al Tarragonès, a la zona de la punta de la platja del Miracle. Es tracta d'una construcció del segle XVIII edificada pels anglesos durant la Guerra de Successió (1702-1714) amb planta trapezoïdal, muralles de pedra i argamassa, i una porta amb arc de mig punt. Protegit com a BCIN, va ser utilitzat posteriorment en conflictes bèl·lics del segle XIX i actualment es troba en obres.

Al Catllar, municipi del Tarragonès, es troba aquest castell medieval del segle XIII, bon exponent de l'arquitectura militar baix medieval amb planta triangular, torres rectangulars i fossat. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, estava malmès però ha estat restaurat i convertit en Centre d'Interpretació dels Castells del Baix Gaià. L'emplaçament conserva també restes d'un poblat protohistòric anterior.

A La Nou de Gaià, municipi del Tarragonès, es troba aquest castell medieval del segle XI, documentat des de l'any 1011. L'edifici, vinculat als llinatges dels Claramunt, Requesens i Corbera-Santcliment, presenta actualment tres torres arrebossades amb aparença moderna posterior a reformes senyorials. Protegit com a bé cultural d'interès nacional, es conserva en perfecte estat després de la restauració de 2006 i actualment acull usos socials.