Resultats de la cerca

A Cruïlles, municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura (Baix Empordà), es troba aquesta església de grans dimensions del segle XVII, amb una nau, capelles laterals i absis semicircular que combina elements de barroc classicitzant amb formes romànico-gòtiques tardanes. Destaca pel seu frontis amb portada motllurada que porta la data 1754 i una creu d'aspa, així com pel campanar quadrat amb arcades apuntades.

A Casavells, entitat de població de Corçà al Baix Empordà, es troba aquesta masia fortificada del segle XVII amb elements defensius destacats. L'edifici civil presenta una gran planta de dos pisos amb portal d'arc de mig punt, balconades i finestres emmarcades en pedra, així com una característica garita cilíndrica a l'angle superior.

A Gurb, municipi d'Osona, es troba aquesta masia de planta rectangular del segle XVII amb torre defensiva de quatre pisos decorada amb arquets cecs, mur amb merlets i torrelles, i capella adossada de Sant Pau dels Felius construïda el 1862. L'edifici, de propietat privada amb accés restringit, presenta bon estat de conservació i està construït amb pedra arrebossada i tàpia, conservant elements que denoten reformes dels segles XVII, XVIII i XX.

Altres noms: Torre d’en Canal

A Gurb, municipi d'Osona, es trobava una masia catalana de planta rectangular amb una torre annexionada de quatre pisos, datada del segle XVII amb estil gòtic tardà. L'edifici destacava pel seu elegant portal dovellat i una finestra esculturada amb escut sostingut per àngels, decorada amb motllures de soguejats i rostres d'infants. La torre va ser enderrocada fa aproximadament mig any pel seu mal estat de conservació i actualment ha desaparegut.

A Perafita, municipi del Lluçanès, es troba l'ermita de la Mare de Déu del Remei, una capella del segle XVII situada dalt d'un turó d'accés restringit. L'edifici presenta una sola nau amb volta d'aresta, porta d'arc rebaixat i teulat a doble vessant, amb decoracions de motllures i rosassa. Es conserva en bon estat, completament enguixat tant a l'interior com a l'exterior.

L'església de Sant Joan d'Aiguaviva, al municipi d'Aiguaviva (Gironès), és un edifici de planta romànica reformat al segle XVII amb elements gòtics. Originàriament documentada des del 882, va ser reconstruïda en estil gòtic el 1492 i posteriorment ampliada a finals del XVII amb la creació d'un creuer i altar major. Es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A l'Estanyol de Bescanó, al Gironès, es troba aquesta església barroca del segle XVII, acabada el 1704, amb una nau de quatre trams, sis capelles laterals i un campanar de planta quadrada. Destaca per la seva pica baptismal de pedra de Girona amb relleus de flor de lis i garlandes, datada de 1589.

A les afores de Lliçà de Vall, al Vallès Oriental, s'alça aquesta església de nau única amb absis poligonal, construïda entre 1666 i 1669 en estil gòtic tardà sobre les restes d'un edifici romànic documentat des de 1113. Destaca per la seva volta de creueria amb claus esculturades, el campanar quadrat de dos cossos i la pica baptismal estrellada de vuit puntes. L'edifici es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A Marcovau, nucli de La Foradada a la Noguera, es troba aquest gran casal de planta quadrada del segle XVII, conegut com a Castellot per la funció defensiva que va assumir quan el castell fou enderrocat. L'edifici de dues plantes i golfes presenta façanes amb aparell de pedra i maçoneria, balcons rectangulars i diverses obertures, actualment destinat a masia. Està protegit com a BCIL i es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

L'Església parroquial de Sant Joan de Torreblanca es troba a Torreblanca, entitat de Ponts, a la Noguera. Es tracta d'un temple d'una nau de planta rectangular del segle XVII, amb portal adovellat, rosassa i senzill campanar de cadireta. L'edifici es conserva en bon estat i destaca per tenir campanes fetes amb carcasses d'obús de la Guerra Civil.

A Blanes, a la Selva, es troba aquesta ermita del segle XVII dedicada a Sant Francesc Xavier, erigida el 1681 pels propietaris de l'almadrava de Cala Bona. Edifici de planta rectangular amb nau única, absis quadrat i campanar d'espadanya, presenta bon estat general malgrat problemes d'humitat. Protegida com a BCIL, té accés restringit i actualment acull l'aplec popular de l'amor cada 28 de juliol.

A la Pobla de Montornès, al Tarragonès, es troba aquesta casa forta del segle XVII estructurada entorn una gran torre defensiva amb coronament corb, torretes de guaita i espitlleres. L'edifici, documentat des del 1616 i actualment Centre Cívic municipal, presenta portal d'arc de mig punt i diverses finestres motllurades, tot i que ha sofert modificacions posteriors. Està protegit com a BCIN i es conserva en bon estat, amb accés restringit.

Restes d'una torre hexagonal del segle XVII situada a Salou, al Tarragonès, integrades en el Camí de Ronda. La torre era un punt de guaita arran de mar amb cambra d'oficial, magatzem de pólvora i plaça d'armes, construïda per ordre reial el 1666 per defensar la costa. Les restes, protegides com a BCIN, es conserven en bon estat integrades en edificis privats.

Altres noms: Pont NOU d’Orniu.

El Pont Nou d'Orniu es troba a Avià, al Berguedà, connectant aquest municipi amb Olvan a través del riu Llobregat. Es tracta d'un pont de pedra del segle XVII amb un sol arc i esquena d'ase, que fou utilitzat com a via alternativa cap a Berga després de la Guerra Civil. Es conserva en bon estat i és encara transitable.

A Gósol, municipi del Berguedà, es troba aquest pont medieval del segle XVII que creua el riu Aigua de Valls. Es tracta d'una construcció de pedra amb un sol arc de mig punt adovellat, situada a l'antic camí ral cap a Berga. Actualment no està protegit i es troba en estat de ruïna, ocult sota un pont modern que l'ha substituït, amb només les pedres de l'antiga barana visibles.

A Moripol, llogaret abandonat de Gósol al Berguedà, es troba aquesta església barroca del segle XVII que substituí un temple romànic anterior. L'edifici de nau única amb volta de canó destaca pel seu campanar massís de planta quadrada amb obertures grans, construït amb carreus irregulars. Actualment presenta bon aspecte després d'una rehabilitació recent, però l'accés és restringit i no disposa de protecció oficial.

Altres noms: Nosaltres li diríem també Església NOVA de Santa Maria de Merola, en contraposició a l’església VELLA de Santa Maria de Merola.

Al despoblat de Santa Maria de Merola, a Puig-reig (Berguedà), es troba aquesta església parroquial del segle XVII d'estil barroc, construïda el 1609 amb una sola nau, absis poligonal i un robust campanar adossat. Edificada en pedra per Gabriel Lleonart de Castellterçol, destaca per ser un dels pocs exemples d'arquitectura renaixentista de la comarca. L'accés és restringit i l'edifici es manté exteriorment en bon estat, sense protecció oficial.

Altres noms: Ermita de Sant Eudaló.

A Sorba, entitat de Montmajor (Berguedà), es troba aquesta església de nau única amb capelles laterals, originàriament romànica però profundament modificada durant els segles XVII i XVIII, amb un campanar afegit al XIX. L'edifici presenta bon estat de conservació, encara que l'accés és restringit, i destaca per la seva inscripció de 1685 a la porta i les voltes de creueria a l'interior.