Església de Sant Andreu de l’Estanyol – Bescanó / Gironès

No votes yet.
Please wait...

L’actual edificació és del segle XVII

F O T O S


 I T I N E R A R I 


Situació: En terrenys de l'Estanyol, entitat de població disseminada de Bescanó, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Gironès (Girona).

Època: Tot i que “... Documentalment és citada l'any 1279 en la venda del castell de Brunyola ...” - “... el temple actual data de finals del segle XVII i s'acabà el 1704 “Barroc -  (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIL - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bo. No és accessible lliurament. Aparcament al davant.

A la part del darrere hi ha un cuidat cementiri d'època moderna.

Al davant mateix hi ha un Comunidor. “ És un dels pocs exemplars que queden d'un tipus de porxo molt habitual a totes les comarques muntanyenques de la Catalunya Vella.” - (Patrimoni.Gencat).

Altres noms:

Accés – Visitada el 19/06/2016:

Accessible per diferents itineraris, segons procedència del viatger. Veure M A P A del ICGC

Localització: N 41 56 29.4 E 02 44 27.1 – Altitud: 199 m.

Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Juny 2016):

“ Descripció

Edifici d'una sola nau de quatre trams amb volta de canó d'arestes, sis capelles laterals i capçalera semicircular. Als peus hi ha el cor.

 El parament és emblanquinat a excepció dels arcs i angles de carreus ben escairats.

La façana és senzilla amb portalada rectangular i frontó partit i una creu, al capdamunt hi ha un rosetó.

 A la dreta s'alça el campanar de planta quadrada, dos pisos d'arcuacions i coberta piramidal.

Pica baptismal

Realitzada en pedra de Girona. Té forma de copa cilíndrica amb el seu peu corresponent. Està ornada amb relleus que representen la flor de lis i garlandes i motius geomètrics. Conté la data de 1589. Fa 1,6 m d'alçada i la boca fa 69 cm de diàmetre.

Notícies històriques

Documentalment és citada l'any 1279 en la venda del castell de Brunyola feta per Ramon de Cabrera a Berenguer de Gornau.

 Però el temple actual data de finals del segle XVII i s'acabà el 1704.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



A L T R E S :


Comunidor de l’església de Sant Andreu de l’Estanyol


Comunidor

Petita edificació en forma de porxo obert a quatre vents, cobert, situada prop de l’església, on s'aixoplugava el sacerdot que comunia les tempestats i les pedregades.

Comunir: Conjurar el mal temps amb oracions o exorcismes.

Font: Gran Enciclopèdia Catalana


Unes pàgines sobre Comunidors:


 


De la pàgina web Patrimoni.Gencat, i referit a aquest Comunidor, ens complau extreure la següent informació (Juny 2016):

“ Descripció

Construcció de planta quadrada (2,40 x 2,40 m aprox.), amb un mur de maçoneria d'uns 40 cm que s'aixeca gairebé un metre a l'interior.

Als angles hi ha quatre columnes cilíndriques de pedra, una de les quals té la base escalonada, sostenen un embigat de fusta amb teulada a quatre vents.

 Al centre hi ha una peanya amb una creu de ferro forjat.

Notícies històriques

És un dels pocs exemplars que queden d'un tipus de porxo molt habitual a totes les comarques muntanyenques de la Catalunya Vella.

Ha estat restaurat en els últims anys per l'arquitecte de Girona Joan M. Ribot que ha realitzat una intervenció de consolidació i ha eliminat les tornapuntes de fusta que hi havia al centre de les quatre cases.