Resultats de la cerca

Altres noms: Recinte Emmurallat

A Santa Coloma de Queralt, municipi de la Conca de Barberà, es conserven les muralles del segle XIV que envoltaven la vila medieval, declarades bé cultural d'interès nacional. Del recinte emmurallat es mantenen quatre portals i diverses torres de planta quadrada i semioctogonal, alguns amb merlets i espitlleres, actualment rehabilitats com a habitatges.

Altres noms: Església parroquial de Santa Coloma

Església parroquial de Santa Coloma de Queralt, situada a Santa Coloma de Queralt, municipi de la Conca de Barberà. Edifici gòtic del segle XIV d'una sola nau amb presbiteri poligonal i capelles laterals, destacant la portada nord amb arc apuntat i la imatge de pedra negra de Santa Coloma sobre la llinda. L'església es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit, i va ser construïda entre 1331 i 1587.

Altres noms: Antic Hospital de Santa Magdalena (Consell Comarcal de la Conca de Barberà).

A Santa Coloma de Queralt, a la Conca de Barberà, es troba aquesta façana gòtica del segle XIV, antiga hospital de Santa Magdalena traslladada al pati del castell el 1925. Presenta carreus de pedra picada amb un gran portal d'arc apuntat i espadanya doble, destacant l'escut de la família Requesens. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A Tàrrega, capital de l'Urgell, es conserven les restes de la muralla medieval del segle XIV que envoltava la vila. El tram visible al carrer Migdia, de tres-cents metres de llargada, presenta dues torres circulars als extrems i està construït amb carreus de pedra, tot i que va ser reconstruït després de la riuada de Santa Tecla del 1874. L'edifici es troba en bon estat i té accés lliure.

Altres noms: Convent del Carme

A Tàrrega, capital de l'Urgell, es troba el Convent del Carme, edifici religiós fundat el 1364 i reconstruït als segles XVII i XVIII amb estil renaixentista. Destaca pel seu claustre quadrat amb arcs de mig punt, la nau basilical única i l'escut carmelità de 1610 adossat al mur. L'edifici es conserva en bon estat, té accés restringit i es pot visitar en horaris de missa.

A la Figuerosa, entitat de població de Tàrrega, a l'Urgell, es troba aquesta ermita romànica del segle XIV construïda amb carreus de pedra ben treballats. Destaca per la seva façana senzilla amb porta de mig punt rematada per un escut, i un petit campanar d'espadanya. L'interior presenta nau única amb capella lateral i absis poligonal; es conserva en bon estat però l'accés és restringit.

Altres noms: Església dels Dolors

L'Església dels Dolors de Ponts, a la comarca de la Noguera, és un temple parroquial d'estil romànic i gòtic dels segles XIII-XIV que destaca per la seva façana gòtica amb rosassa i campanar octogonal. Construïda en moments de prosperitat, va sofrir danys durant les guerres carlines i posteriors reformes. Es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A Tarragona, capital del Tarragonès, es conserva aquesta torre medieval del segle XIV, part del sistema defensiu de la ciutat. Construïda durant l'època de màxim creixement urbà, s'adossa a la muralla romana i forma part de la "Muralleta" que ampliava el recinte fortificat. Es troba en bon estat de conservació.

Altres noms: Casa Rectoral / La Rectoria / Ca l'Ardiaca

A Tarragona, a la Plaça de la Seu, es troba aquesta casa medieval de planta baixa i dos pisos d'estil gòtic del segle XIV, protegida com a BCIL. Edifici de construcció amb carreus i porta amb arc de mig punt, que fou antiga residència de l'ardiaca major i posteriorment acollí el taller de l'escultor Bernard Verderol.

A Tarragona, capital del Tarragonès, la Casa Canals és una edificació senyorial del segle XVIII que conserva restes d'una casa medieval del XIV als seus jardins. L'edifici destaca per reposar literalment sobre una muralla romana de dos mil anys d'antiguitat i per haver allotjat el rei Carles IV el 1802. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, es troba en bon estat de conservació i és accessible al públic.

La Capella de Sant Muç es troba a Rubí, al Vallès Occidental, i és un edifici religiós del segle XIV amb protecció de bé cultural d'interès local. Destaca per la seva nau primitiva i el presbiteri del segle XVIII, així com pel pòrtic d'entrada amb tres arcs rebaixats. L'edifici està molt reformat, té accés restringit i es troba pràcticament adossat a la Masia de Can Muç.

L'ermita de Santa Maria es troba a Cerdanyola del Vallès, al Vallès Occidental, i és una petita construcció de planta de creu llatina dels segles XIV-Barroc amb elements característics com frontons corbs, arcs apuntats i decoracions vegetals a l'interior. Actualment presenta bon aspecte exterior, però té accés restringit per ser propietat privada envoltada de closos. No disposa de protecció oficial registrada.

A Sant Cugat del Vallès, al Vallès Occidental, es troba el pont de Can Vernet, part d'un antic aqüeducte gòtic del segle XIV protegit com a BCIN. Aquesta obra medieval de quatre arcs de pedra va servir per portar aigua al monestir i la vila fins al 1922, i després de la restauració de 1998 funciona com a passera de vianants. Actualment és transitable i en bon estat de conservació.

A Vilafranca del Penedès, a l'Alt Penedès, es troben les restes de la Capella de Sant Pelegrí, edifici gòtic del segle XIV construït el 1334 com a capella del convent de la Santíssima Trinitat. Incendiada el 1934, va ser consolidada el 1941 i restaurada el 1982, conservant les seves arcades gòtiques característiques i una torre romànica del segle XII.

Altres noms: Palau del Fraret, Cal Babau

A Vilafranca del Penedès, a l'Alt Penedès, es troba aquest palau gòtic del segle XIV amb fàbrica actual del XVI, protegit com a BCIN. Presenta tres façanes amb torres laterals, portalada d'arc de mig punt i tribuna central, construït en pedra amb pati interior cobert i galeria d'arcs apuntats. Es conserva en bon estat però amb accés restringit.

A Vilafranca del Penedès, a l'Alt Penedès, es troba aquesta capella gòtica del segle XIV, edifici de nau única amb absis poligonal i campanar octogonal. Fundada el 1307 per la Comanda dels Hospitalers, destaca per la seva porta romànica, rosassa circular i les reixes de ferro amb ornaments gòtics. En bon estat, actualment funciona com a sala d'exposicions municipal i és visitable.

Altres noms: Casa de la Vila – (Ajuntament de Vilafranca del Penedès) – (Ajuntament de Vilafranca del Penedès)

A Vilafranca del Penedès, a l'Alt Penedès, es troba aquesta Casa de la Vila, edifici gòtic del segle XIV d'origen que conserva l'estructura característica del gòtic civil català amb pati central, escala i galeria. Destaca per la seva façana lateral amb finestres geminades i gàrgoles esculpides en forma d'àguiles, així com per les pintures murals de la sala de Sant Ramon amb temes vilafranquins.

Altres noms: Antic Casal Vilafranquí

El Convent de Sant Francesc es troba a Vilafranca del Penedès, a l'Alt Penedès. Es tracta d'un convent franciscà dels segles XIII i XIV d'estil gòtic, convertit en hospital el 1835 i actualment hospital comarcal. Conserva l'església gòtica, el claustre i sepulcres medievals de gran interès artístic, funcionant com a museu lapidari. L'edifici es manté en bon estat, amb accés restringit però claustre visitable.