F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Vilafranca del Penedès, població i cap del municipi del mateix nom, a la comarca de l'Alt Penedès - (Barcelona).
Època: Segle XIV - Gòtic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bon estat. De propietat municipal, actualment es destina a sala d'exposicions de gran format. Visitable.
Altres noms:
Accés - Visitada el 09/01/2015:
Trobarem aquesta edificació a la Plaça de Sant Joan, cantonada carrer Industria, pràcticament al davant de l'Ajuntament de Vilafranca, a l'altre costat de la Plaça de la Vila.
Hem deixat el cotxe en un ampli aparcament públic subterrani, de pagament, situat al començament del tram de carrer anomenat Rambla de Sant Francesc, cantonada amb la Rambla de Nostra Senyora. (Hi ha un parell d'entrades).
Després ens hem desplaçat a peu per Vilafranca.
Localització: N 41 20 46.7 E 01 41 54.9 – Altitud: 223 m.
Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Gener 2015):
“ Descripció
Es troba situada a la Plaça de Sant Joan, cantonada amb el carrer de la Indústria.
És un edifici gòtic d'una sola nau i planta rectangular, limitat per edificis en dos dels seus costats.
L'interior presenta embigat a dues vessants sobre arcs diafragmàtics apuntats. L'absis és poligonal de sis panys. La façana principal té una porta d'accés d'arc de mig punt de tradició romànica, rosassa circular i campanar octogonal a l'esquerra.
La façana lateral mostra una porta gòtica i finestres d'arc apuntat i de punt rodó distribuïdes irregularment.
La capella es troba precedida per un petit jardí tancat per una reixa i contribueix, en el seu conjunt, a configurar la imatge de la plaça.
Reixes exteriors de la capella de Sant Joan:
Reixes de ferro que formen un clos entorn l'entrada frontal de l'església de Sant Joan, formades per barres verticals i d'altres horitzontals que formen al capdamunt una sanefa de cercolets i trevolets que acaben en punxa i en forma d'atzavara, unes més altes que les altres.
Pica beneitera de la Capella de Sant Joan -1-:
Pica beneitera de pedra calcària corrent. Està encastada al mur lateral del costat de l'evangeli, al costat de l'entrada. Té forma troncocònica i presenta a la part frontal un escut d'armes gòtic amb tres barres. Una arcada gòtica trilobada amb ornaments de fullatge voreja la pica quedant interrompuda a la part davantera per l'escut. Uns relleus de tipus floral, molt esborrats, enquadren la part inferior de l'escut.
Pica beneitera de la Capella de Sant Joan -2-:
Pica d'estil romànic treballada en marbre blanc. Representa un àngel amb les ales obertes i vestit amb una llarga capa profusament adornada. El cap el té cobert amb un elm del qual surt una llarga cabellera. Presenta els braços oberts sostenint amb les mans una pica de petites dimensions per dessota de la qual surten els peus de l'àngel.
Es troba encastada al mur lateral del costat de l'epístola al costat de l'entrada. Procedeix de l'oratori del castell de Sant Joan de Pontons. Aquesta peça va ser recollida pel vilafranquí A. Rubió a mitjans de segle passat en ser derruït el castell. En fer-se la restauració de la capella de Sant Joan Baptista (1868-1887) fou donada pel seu fill a la Junta d'Obres per tal que fos incorporada al mobiliari litúrgic del temple.
Notícies històriques
La fundació de la Capella de Sant Joan data del 1307, quan la Comanda dels Hospitalers es va traslladar a Vilafranca.
L'any 1583 es va construir el campanar.
El 1887 August Font i Carreras realitzà la reixa davant la porta d'entrada, segons projecte que es conserva a l'arxiu de l'Ajuntament.
En el 1929 l'edifici va se restaurat i modificat sota la direcció de l'arquitecte Jeroni Martorell. En el transcurs de les obres es substituí la cúpula semiesfèrica de maó construïda el 1583 per un nou campanar de vuit obertures i s'enderrocà l'espadanya.
Durant la Guerra Civil de 1936 s'utilitzà com a magatzem de queviures i economat. Tot i que el juny de 1944 va ser novament consagrada.
Posteriorment la capella es tancà al culte i s'utilitzà com a sala de concerts, exposicions, etc.”
Altres – La Vilafranca medieval
- A la pàgina web de l'Ajuntament de Vilafranca de Penedès, se'ns ofereix una petita referència:
“ La ciutat medieval
El centre de la població girava a l'entorn de la primitiva parròquia de Santa Maria, una església parroquial que va ser la primera que va integrar el gòtic.
Es van construir altres edificis notables, com ara el convent d'un orde mendicant: el convent de Sant Francesc; l'església d'un convent d'un ordre militar: la capella de Sant Joan i altres edificis amb un clar protagonisme en uns fets cabdals a la història de Catalunya com ara el Palau Reial, on va morir el rei Pere III el Gran, o el Palau Baltà, que la tradició diu que fou l'escenari on es va signar la Concòrdia de Vilafranca el 1461, un dels desencadenants de la guerra civil que va enfrontar la corona i la Generalitat al segle XV.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Dins del casc urbà de Vilafranca del Penedès, es poden localitzar fins a onze edificacions d'època medieval.
- A la pàgina de l'Ajuntament de Vilafranca de Penedès, anteriorment esmentada, se'ns ofereix un mapa que ens ha resultat de gran utilitat per poder trobar fàcilment les següents edificacions i que tot seguit reproduïm:
- Ajuntament de Vilafranca (Casa de la Vila)
- Basílica de Santa Maria
- Cal Gomà
- Cal Macià
- Campanar de Santa Maria
- Capella de Sant Joan
- Capella de Sant Pelegrí
- Convent de Sant Francesc
- Església de la Trinitat
- Palau Baltà
- Palau Reial
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
