F O T O S
I T I N E R A R I
Situació: A Vilafranca del Penedès, població i cap del municipi del mateix nom, a la comarca de l'Alt Penedès (Barcelona).
Època: Segle XV – Gòtic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bon estat. No és accessible lliurament, tot i que el cancell si que està obert i permet les vistes que documentem en aquesta pàgina.
Altres noms: Casa Macià - (Ajuntament de Vilafranca).
Accés - Visitada el 09/01/2015:
La trobarem al carrer de La Cort, cantonada a la Plaça de la Vila, frec a frec de l'Ajuntament de Vilafranca.
Hem deixat el cotxe en un ampli aparcament públic subterrani, de pagament, situat al començament del tram de carrer anomenat Rambla de Sant Francesc, cantonada amb la Rambla de Nostra Senyora. (Hi ha un parell d'entrades).
Després ens hem desplaçat a peu per Vilafranca.
Localització: N 41 20 47.0 E 01 41 52.6 – Altitud: 223 m.
Altres:
- De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Gener 2015):
“ Descripció
Cal Macià es troba situada al costat de la Casa de la Vila, al centre de Vilafranca, en una zona terciaritzada, amb notables valors arquitectònics.
Es tracta d'una casa pairal entre mitgeres i d'origen gòtic. Consta de planta baixa, pis i golfes.
La coberta és de teula àrab. La façana presenta a la planta baixa la porta d'accés, centrada, d'arc de mig punt amb dovelles radials de pedra. A ambdós costats hi ha obertures d'arc escarser.
El primer pis presenta modificacions, hi ha dos balcons i una finestra. A les golfes hi ha obertures simètriques.
És molt remarcable el pati interior, actualment cobert, amb escalinata, arc gòtic, pou i galeries altes.
Notícies històriques
La cronologia d'aquesta antiga casa pairal es remunta al segle XV. Vidal Bartomeu va comprar, al Monestir de Santes Creus, terres i un molí prop de Vilafranca. A partir d'aquesta data, la casa de Vilafranca va ser propietat de la família al llarg de 17 generacions.
La família Bartomeu va participar activament en la vida política catalana (Guerra Civil del segle XV a favor del rei Joan II, Guerra del Segadors, etc.). Posteriorment, per matrimoni, entrà a la casa la família Macià, el nom del qual es manté encara per a aquest edifici. Magí Macià va lluitar en la Guerra de Successió en favor de l'arxiduc Carles.”
- Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de l'Ajuntament de Vilafranca, el següent text (Gener 2015):
“ Descripció
Al costat dels tres palaus gòtics vilafranquins -Palau Reial, Palau Babau i Palau de Bernat Pellicer- s'aixequen també altres construccions menors, una de les quals es la Casa Macià, que aporta una presència urbana significant així com interessants vestigis de l'època.
La Casa Macià, que molt probablement formés part conjuntament amb la Casa de la Vila, d'una edificació gòtica més gran, té els seus orígens al segle XV, quan el notari mallorquí, Vidal Bartomeu compra el Monestir de Santes Creus -en aquella època també propietari del Palau Reial- unes terres i un molí prop de Vilafranca.
L'edifici conserva l'estructura gòtica del pati -actualment cobert amb l'escala i la galeria alta d'arcades de mig punt, amb una façana de pedra amb portalada dovellada de mig punt, balcons de moderna introducció i una galeria adintellada amb bigues de fusta i pilars de pedra que al costat de la Casa de la Vila, constitueix una de les imatges més entranyables de la ciutat.
Dels seus interiors destaca el pati central, les arqueries apuntades de mig punt, i rebaixades dels cellers i les dependències vuitcentistes de la planta principal, amb mobiliari i diferents elements d'interès.”
Altres – La Vilafranca medieval
A la pàgina web de l’Ajuntament de Vilafranca de Penedès, se’ns ofereix una petita referència:
“ La ciutat medieval
El centre de la població girava a l'entorn de la primitiva parròquia de Santa Maria, una església parroquial que va ser la primera que va integrar el gòtic.
Es van construir altres edificis notables, com ara el convent d'un orde mendicant: el convent de Sant Francesc; l'església d'un convent d'un ordre militar: la capella de Sant Joan i altres edificis amb un clar protagonisme en uns fets cabdals a la història de Catalunya com ara el Palau Reial, on va morir el rei Pere III el Gran, o el Palau Baltà, que la tradició diu que fou l'escenari on es va signar la Concòrdia de Vilafranca el 1461, un dels desencadenants de la guerra civil que va enfrontar la corona i la Generalitat al segle XV.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Dins del casc urbà de Vilafranca del Penedès, es poden localitzar fins a onze edificacions d'època medieval.
- A la pàgina de l'Ajuntament de Vilafranca de Penedès, anteriorment esmentada, se'ns ofereix un mapa que ens ha resultat de gran utilitat per poder trobar fàcilment les següents edificacions i que tot seguit reproduïm:
- Ajuntament de Vilafranca (Casa de la Vila)
- Basílica de Santa Maria
- Cal Gomà
- Cal Macià
- Campanar de Santa Maria
- Capella de Sant Joan
- Capella de Sant Pelegrí
- Convent de Sant Francesc
- Església de la Trinitat
- Palau Baltà
- Palau Reial
- Altres: A efectes de “classificació” en les nostres pàgines, l'incorporarem a l'apartat “Palaus”.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.