Valoració: 2 vots.

espereu…

F O T O S

I T I N E R A R I

Situació: A Vilafranca del Penedès, població i municipi del mateix nom a la comarca de l'Alt Penedès (Barcelona).

Època: Segle XIII – Gòtic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Actualment és el Museu de les Cultures del Vi de Catalunya (Vinseum) i en aquest context, és visitable.

Curiositat: Essent propietat del monestir de Santes Creus, des de l’any 1308 fins a la desamortització de l'any 1820, va ser adquirit pel vilafranquí Cristòfol Milà que hi instal·là ... una taverna (¡¡¡).

Altres noms: Palau de Jaume II, Cal Noi-Noi, Vinseum, Museu de Vilafranca - (Patrimoni.Gencat).

Accés - Visitat el 09/01/2015:

La trobarem a la Plaça de Santa Maria, cantonada al carrer de Sant Bernat, a tocar de la Basílica de Santa Maria.

Hem deixat el cotxe en un ampli aparcament públic subterrani, de pagament, situat al començament del tram de carrer anomenat Rambla de Sant Francesc, cantonada amb la Rambla de Nostra Senyora. (Hi ha un parell d'entrades).

Després ens hem desplaçat a peu per Vilafranca.

Localització: N 41 20 48.1 E 01 41 48.6 – Altitud: 223 m.

Altres:

De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Gener 2015):

“ Descripció

Palau gòtic amb façana a dos carrers. La principal dóna a la plaça de Jaume I i la lateral al carrer de Sant Bernat.

Consta de planta baixa, un pis i golfes, amb coberta de teula àrab. A les façanes s'obren portes d'arc de mig punt dovellades i finestres de diversos tipus (coronelles, d'arc de mig punt i finestrals de golfes).

El pati interior presenta una escalinata d'accés al primer pis, finestres gòtiques, galeria alta d'arcs apuntats i golfes.

El seu aspecte actual respon a la restauració efectuada amb motiu de l'adaptació de l'edifici com a museu.

Dins un criteri de conservació de l'estructura primitiva s'hi ha introduït elements nous.

L'any 1907, el bisbe Josep Torras i Bages va fer col·locar a la façana una làpida de marbre que diu: "A la nit del dia XI / de novembre de l'any / MCCLXXXV morí assí lo / rei en Pere III d'Aragó /gran per sa gloriosa / historia militar i per / la llibertat política / que ell assentà en la / terra catalana".

Notícies històriques

El Palau Reial es troba dins el nucli històrico-monumental més important de Vilafranca.

Documentat des de principis del segle XIII, va ser cedit a Fructià de Palau per Jaume I (1236).

El rei Pere III hi morí l'11 de novembre de 1285.

El 1308 passà a propietat del monestir de Santes Creus, situació que es va mantenir fins a la desamortització de 1835, any en què fou adquirit en subhasta pública pel vilafranquí Cristòfol Milà i Romagosa. L'edifici es dedicà a activitats diverses, com taverna, coneguda amb el nom de Cal Noi-noi i com a hostal.

A la dècada de 1930 la família Milà posà l'edifici en venda i el 1939 fou adquirit pel Patronat del Museu de Vilafranca.

El Patronat emprengué obres de restauració i reconstrucció que no s'han interromput. Les més remarcables són el projecte de restauració de Jeroni Martorell (1944) i l'ampliació de 1975. L'any 1941 es descobrí la finestra gòtica que dóna al carrer de Sant Bernat.

És seu del Museu de Vilafranca i del Museu del Vi.”

Altres:

Per complementar una mica la informació anterior, i en concret, referit a VINSEUM, el Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, ens complau extreure de la pàgina web de l’Ajuntament de Vilafranca, el següent text (Gener 2015):

“ Descripció

L’ exposició permanent de VINSEUM està dedicada a la vinya i el vi, i la seva relació amb el Penedès i Catalunya. El recorregut s’inicia a la tercera planta del Palau Reial i finalitza amb una degustació de vi o cava a l’espai de taverna del Museu.
VINSEUM us proposa un viatge a través de les històries del vi, per retrobar les seves traces, des dels orígens i fins l’actualitat, des de la terra on arrela la vinya i fins l’explosió sensorial del tast.

Més informació

El Museu va néixer l’any 1934 amb la voluntat d’aglutinar diferents col·leccions relacionades amb el Penedès. L’arqueologia hi tenia un pes molt important, gràcies a les troballes que s’han dut a terme a la comarca. També es van incorporar col·leccions històriques fruit de donacions particulars: obres d’art que són el testimoni de la vitalitat econòmica del país; col·leccions d’història natural, d’etnologia, de ceràmica, fruit de la curiositat dels ciutadans. Entre aquestes colleccions –no podia ser d’altra manera- hi havia molts objectes relacionats amb el conreu de la vinya i l’elaboració del vi, que ha estat una de les activitats fonamentals al Penedès des de molt antic.”

Altres – La Vilafranca medieval

A la pàgina web de l'Ajuntament de Vilafranca de Penedès, se'ns ofereix una petita referència:

“ La ciutat medieval
El centre de la població girava a l'entorn de la primitiva parròquia de Santa Maria, una església parroquial que va ser la primera que va integrar el gòtic.

Es van construir altres edificis notables, com ara el convent d'un orde mendicant: el convent de Sant Francesc; l'església d'un convent d'un ordre militar: la capella de Sant Joan i altres edificis amb un clar protagonisme en uns fets cabdals a la història de Catalunya com ara el Palau Reial, on va morir el rei Pere III el Gran, o el Palau Baltà, que la tradició diu que fou l'escenari on es va signar la Concòrdia de Vilafranca el 1461, un dels desencadenants de la guerra civil que va enfrontar la corona i la Generalitat al segle XV.”

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Dins del casc urbà de Vilafranca del Penedès, es poden localitzar fins a onze edificacions d'època medieval.

En l'anteriorment citada pàgina de l'Ajuntament de Vilafranca de Penedès, se’ns ofereix un mapa que ens ha resultat de gran utilitat per poder trobar fàcilment les següents edificacions i que tot seguit reproduïm: