Resultats de la cerca

Castell de Marata, fortificació emmurallada del segle XIII situada a Maçanet de la Selva (Selva), amb planta quadrada i torre rodona defensiva de cinc plantes. Destaca per les seves finestres geminades romàniques i gòtiques, la porta principal de mig punt i la capella annexa dedicada a Santa Anna, datada de 1594.

Altres noms: Torre de Sant Climent – (Patrimoni-Gencat).

A Amer (La Selva), casa forta del segle XIII amb torre cilíndrica de 16 metres d'alçada, originàriament pertanyent a la petita noblesa del llinatge Roca-Salva. L'edifici conserva intacta la torre i part dels murs perimetrals originals amb espitlleres, posteriorment integrats a una masia de tres plantes. Protegit com a BCIN, es troba en bon estat després de restauracions recents iniciades el 1993.

Altres noms: Força de la Roqueta / Torre dels Mussols / Torre de les Bruixes

Al raval de l'Esparra, nucli de Riudarenes a la Selva, es troba aquesta casa forta medieval del segle XIII, coneguda també com a Força de la Roqueta. L'edifici, de planta trapezial i murs de més de dos metres de gruix, conserva dues plantes amb portes adovellades, volta de canó i espitlleres defensives. Protegida com a BCIN, es manté en bon estat malgrat l'abandonament, amb els carreus de pedra granítica ben conservats.

A Grions, Sant Feliu de Buixalleu (Selva), es troba aquesta casa forta medieval del segle XIII, documentada el 937 i senyorejada pels castlans de Montsoriu el 1240. Destaca la seva torre quadrangular de 8 metres d'alçada amb espitlleres i volta apuntada, integrada en un recinte murallat, mentre que la vivenda és una construcció posterior dels segles XVII-XVIII.

A les afores de Guimerà, a l'Urgell, es troben les restes del monestir cistercenc de Santa Maria de Vallsanta, fundat el 1235 com a filial de Vallbona. Aquest edifici del segle XIII, d'estil gòtic català, destaca pels seus refinats finestrals geminats i les capelles amb escuts nobiliaris, tot i que actualment es troba molt malmès. Sense protecció oficial, l'accés és lliure.

A Sarroca de Lleida, al Segrià, es troba aquest castell del segle XIII amb torre quadrada gòtica i base atalussada que aprofita un emplaçament estratègic amb vestigis romans i aràbics. Protegit com a BCIN, conserva restes de murs, cisternes i finestres espitlleres, tot i que es troba malmès. L'accés és lliure i fàcil des del poble.

A Parets del Vallès, al Vallès Oriental, es troba aquesta masia fortificada del segle XIII amb torre quadrada a llevant, reformada posteriorment, que destaca per la seva finestra neogòtica i la capella dedicada a sant Cosme i sant Damià. Protegida com a bé cultural d'interès local, presenta un bon estat de conservació i és visible exteriorment dins d'una propietat privada, situada prop de la carretera C-17.

A Santa Maria de Palautordera (Vallès Oriental), es conserva la torre de l'antic castell medieval, adossada a l'església parroquial. Aquesta torre circular de planta rodona, del segle XIII, destaca per la seva considerable alçada i la coronació amb coberta piramidal de merlets esglaonats, amb la part superior de carreus ben tallats. Protegida com a BCIN, es troba en bon estat i actualment fa funcions de campanar.

El castell de Granera, situat al municipi de Granera (Moianès, Barcelona), és una construcció del segle XIII protegida com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). Tot i estar malmès, conserva les quatre parets dempeus. L’interior és tancat amb una porta de ferro, però el pati d’armes és visible. Està envoltat per espadats i ofereix vistes espectaculars dels voltants.

Altres noms: El Clascar de Bertí

Al municipi de Sant Quirze de Safaja, al Moianès, es troba el Clascar de Bertí, casa forta documentada des del segle XIII que esdevingué masia al segle XIV. A principis del segle XX va sofrir una important reforma en estil fantasiós amb elements gòtics, romànics i arabitzats que quedà inacabada. Actualment està molt malmès i catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

A La Garriga (Vallès Oriental), edificació medieval del segle XIII protegida com a BCIN. Era la domus més important de la comarca durant l'edat mitjana, amb torre de l'homenatge, edifici noble i recinte emmurallat amb tres torres de defensa. Es conserva en bon estat, encara que abandonada i d'accés restringit.

A Vic, capital d'Osona, es troba aquesta antiga Llotja, edifici medieval del segle XIII que va funcionar com a Consella de la Ciutat. Destaca pel seu finestral gòtic del primer pis amb columnetes de marbre, calats florals i l'escut de la ciutat sostingut per lleons, obra del picapedrer Jaume Cavallers.

Capella romànica del segle XIII situada a Gurb, Osona, dedicada a Santa Fe i ubicada prop del Castell de Vilagelans. L'edifici de nau única amb absis semicircular presenta una façana amb portal d'arc de mig punt i petit campanaret d'espadanya, conservant la planta romànica malgrat transformacions posteriors. Es troba en bon estat de conservació, però l'accés no és lliure.

Altres noms: La Torreferrada.

A Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona), es troba aquesta casa forta del segle XIII, documentada el 1247, que fou refeta el 1636 i actualment està molt malmesa. Protegida com a BCIN, l'edifici és de propietat privada amb accés restringit i presenta poca semblança amb altres cases fortes conegudes per l'absència de garites i espitlleres.

Altres noms: La Torre

Situada a Tavertet (Osona), aquesta torre medieval del segle XIII és un conjunt format per una torre de defensa quadrada de cinc pisos amb merlets i una masia adossada del segle XVII, edificades sobre un rocam que serveix de primera defensa. L'edifici, protegit com a BCIN, es troba en excel·lent estat de conservació i funciona actualment com a establiment de turisme rural dins d'una propietat privada.

Altres noms: Domus de Sala i/o Sala d'Heures.

A Santa Eugènia de Berga (Osona), es conserven les restes de la torre romànica de Sala d'Heures, datada del segle XIII, protegida com a BCIN. De l'antiga fortalesa medieval només perviu la capella de Sant Joan, un edifici romànic de planta rectangular amb elements esculpits, mentre que la torre es va esfondrar el 1937.

Ermita situada a les afores de Vilaller, a l'Alta Ribagorça, datada del segle XIII i construïda en estil romànic. Es tracta d'una petita capella d'una sola nau amb absis semicircular i volta de canó, que conserva les característiques d'una construcció rural malgrat reformes modernes.

A Cardet, municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), es troba l'església romànica de Santa Maria, del segle XIII, declarada Patrimoni de la Humanitat. Temple d'una sola nau amb absis semicircular adaptat al pendent del terreny, destaca per la seva capçalera decorada amb arcuacions i lesenes, així com pel retaule barroc del segle XVIII. L'edifici es conserva en bon estat i és visitable.