Resultats de la cerca

Altres noms: Castell de l’Argentera ( Patrimoni.Gencat).També se’l coneix amb el nom de castell de Tancalaporta.

A Argentera, terme de Vilanova de Meià (Noguera), es troben les restes insignificants d'aquest castell del segle XI, pràcticament desaparegut i visible sobre un cingle. L'edificació, també coneguda com a castell de Tancalaporta, conserva només poques filades i es troba en estat ruïnós, sense protecció declarada. L'accés és lliure i l'ermita romànica de la Mare de Déu del Remei es veu a l'horitzó.

Al municipi de Palafolls, al Maresme, es troba aquest castell de caràcter rellevant documentat des de 1035, amb construcció primitiva del segle XI i reformes fins al XIV. L'edifici presenta una planta complexa dividida en recinte sobirà i jussà, destacant un gran saló, una cisterna amb volta de canó i una capella restaurada modernament.

Altres noms: Capella de Santa Maria de Cervelló o dels Socors. També Sant Esteve de Cervelló.

A la faldilla d'un turó de Cervelló (Baix Llobregat), es troba aquesta capella romànica del segle XI, dedicada a Santa Maria de Cervelló. L'edifici, de nau única amb absis semicircular, destaca pels seus murs decorats amb bandes i arcuacions llombardes i pel cimbori octogonal que cobreix la cúpula. Ben conservada però d'accés restringit, es localitza sota el Castell de Cervelló a 203 metres d'altitud.

Altres noms: Castell de Sant Grau.

A Sant Gregori (Gironès), es conserven les restes del castell de Tudela, una fortificació dels segles XI-XII d'estil romànic. Del complex defensiu destaca la torre de l'homenatge i algunes parets, situats al cim de la muntanya de Sant Grau junt a les restes de la capella homònima. L'edifici es troba malmès amb poques restes visibles, però té accés lliure i ofereix vistes excepcionals de la comarca.

Altres noms: Santuari de la Mare de Déu de Rocacorba.

A Canet d'Adri (Gironès), es conserven les restes d'un castell medieval documentat des del segle XI, situat a 933 metres d'altitud sobre un esperó rocós. L'edifici original, de tipus termenat i protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, ha desaparegut, substituït per un santuari del segle XVIII. Fou un dels primers castells construïts a les comarques gironines després de la conquesta als sarraïns, infeudant-se el 1168 al rei Alfons el Cast.

Torre medieval situada damunt d'un turó a Espot (Pallars Sobirà, Lleida), construïda entre els segles XI i XIII amb forma atalussada. Aquesta sòlida edificació, considerada una de les més boniques del Pallars, es troba en molt bon estat, tot i que l'accés està restringit per la porta d'entrada elevada. L'accés a la torre es realitza per un corriol de cinc minuts des del poble.

Altres noms: Força d’Olp.

A Olp, nucli de Sort (Pallars Sobirà), es trobava aquest castell medieval del segle XI, actualment desaparegut. Probablement ubicat a la part alta del poble anomenada la Força, només en resten referències històriques. L'estat de protecció és desconegut.

A Sort, municipi del Pallars Sobirà, es troba aquest castell dels segles XI-XII amb elements gòtics posteriors, protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Conserva la façana de llevant amb torres cilíndriques i un palau gòtic dels segles XIII-XIV amb portal adovellat i finestrals geminats restaurats el 1984.

Altres noms: “Lo castell”

A Burg, entitat de població del municipi de Farrera (Pallars Sobirà), es trobava un castell o casa forta dels segles XI-XII, construït en relació amb el desenvolupament feudal de la zona. L'edifici, del qual només es conservaven restes de murs de llicorella sense treballar, ha desaparegut completament sense deixar rastre visible.

Situada a Barberà de la Conca, a la Conca de Barberà, aquesta torre rodona del segle XI es troba malmesa i només en resta la base. L'estructura, que vigilava antigament el nucli poblacional, es localitza amagada entre la vegetació a 473 metres d'altitud, molt a prop de l'autopista AP-2. L'accés és lliure, tot i que la localització és difícil pel seu emplaçament aïllat.

A Seguer, nucli de Pontils (Conca de Barberà), es troba aquesta torre de defensa documentada des del segle XI, transformada en casal residencial al segle XVII. L'edifici, malmès i abandonat, conserva accés lliure i es localitza a 572 metres d'altitud presidint el llogaret, juntament amb les restes de l'església de Sant Bartomeu.

Castell de Savella, situat a Conesa (Conca de Barberà), és una fortificació medieval documentada des del segle XI que actualment es troba molt malmesa. Del conjunt només es conserva identificable la base d'una torre rodona sobre un túmul, mentre que les restes de muralla i murs de cases del poble antic de Savella són més difícils de distingir entre les pedres escampades. L'accés és lliure i l'edifici es troba a 824 metres d'altitud.

Castell medieval documentat des del segle XI situat a Santa Perpètua de Gaià, terme municipal de Pontils (Conca de Barberà). Destaca per la seva imponent torre edificada sobre un roquerar, amb una estança de respectables dimensions a la planta baixa, actualment en estat malmès. Al costat hi resten les ruïnes de l'església de Santa Maria del 1806.

El Castell de Saladern es troba a Conesa, a la Conca de Barberà (Tarragona), i correspon a les restes d'una fortificació del segle XI. L'edifici es conserva en estat malmès, reduït a un petit pany de paret i un tros de muralla. L'accés és lliure i còmode des del mas de Saladern, situat a 616 metres d'altitud.

A les Piles, municipi de la Conca de Barberà, es troba aquest casal originari d'un antic castell documentat des del segle XI. L'edifici actual és resultat de la reconversió del castell durant el segle XVIII, aprofitant algunes pedres de l'estructura medieval. Es conserva en bon estat i es localitza fàcilment al centre del poble, a 670 metres d'altitud.

A Barberà de la Conca, a la comarca de la Conca de Barberà, es troba aquest castell medieval del segle XI. L'edifici, reformatavui visitable, destaca com a patrimoni històric de la zona. Malgrat que la seva protecció és desconeguda, roman com a testimoni de l'arquitectura defensiva medieval de la regió.

A Lletger, Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès), es conserven les restes d'un castell del segle XI amb una torre cilíndrica de caràcter defensiu, parcialment enderrocada, construïda amb carreus irregulars. La torre, situada al punt més alt del poble, manté una alçada d'uns vuit metres i conserva espitlleres. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, l'entorn ha estat restaurat i a la vora es troba l'església de Sant Andreu i Santa Marina.

A Bellvei (Baix Penedès, Tarragona), es troba aquest casal fortificat documentat des del segle XI, transformat en castell amb tres torres cilíndriques i quadrangular, actualment molt deteriorat i abandonat. L'edifici, construït en maó i ferro amb matacans i merlets, està protegit com a BCIN i presenta un estat deplorable malgrat conservar finestres rectangulars. Accessible lliurement a peu des del voral de la carretera TV-2126.