Resultats de la cerca

A Castilló de Tor, municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), es troben les restes d'un castell d'origen medieval del segle X, protegit com a BCIN. L'edificació original es va desenvolupar sobre un rocam natural i conserva vestigis de muralles semicirculars i estances de planta rectangular amb característiques del període baix medieval.

L'església de Santa Maria de Viu de Llevata, situada al nucli de Viu de Llevata del municipi del Pont de Suert a l'Alta Ribagorça, és un temple romànic del segle XII d'una sola nau amb absis semicircular, destacant per la seva portada principal amb tres arcs decorats amb motius vegetals i zoomòrfics, així com per les arcuacions llombardes que recorren els murs.

Sant Feliu de Barruera, al nucli de Barruera del municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça, Lleida), és una església romànica del segle XI amb una sola nau, transsepte i absis central semicircular decorat amb arcuacions i lesenes. L'edifici, molt transformat al llarg dels segles, destaca pel seu campanar de planta quadrada i forma part del Conjunt d'Esglésies Romàniques de la Vall de Boí, declarat Patrimoni de la Humanitat.

A Taüll, municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), es troba l'església romànica de Santa Maria, construïda al segle XI amb planta basilical de tres naus i tres absis semicirculars, destacant la seva torre campanar de quatre pisos amb finestres geminades.

A Taüll, municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), es troba aquesta església romànica del segle XI consagrada el 1123, destacada pel seu esvelt campanar de torre i les excepcionals pintures murals del mestre de Taüll descobertes el 1922, actualment al MNAC. Protegida com a Patrimoni de la Humanitat i en bon estat, l'edifici de tres naus conserva una decoració llombarda als absis i un interior de gran simplicitat formal.

Santa Eulàlia d'Erill la Vall és una església romànica del segle XII situada a Erill la Vall, municipi de la Vall de Boí a l'Alta Ribagorça. L'edifici destaca pel seu esvelt campanar llombard de sis pisos amb arcuacions cegues i finestres geminades, així com per les absidioles posteriors que formen un petit creuer. Protegida com a Patrimoni de la Humanitat i en bon estat, forma part del conjunt romànic de la Vall de Boí.

Altres noms: Ermita de Sant Quirs

Sant Quirc de Durro és una petita capella romànica del segle XII situada a Durro, municipi de la Vall de Boí a l'Alta Ribagorça, a 1495 metres d'altitud. L'edifici de nau única amb absis semicircular va sofrir reformes dels segles XVII i XVIII que li confereixen un interior de caràcter barroc contrastant amb l'embolcall romànic.

L'església de la Nativitat de la Mare de Déu es troba a Durro, municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça). Es tracta d'un temple romànic del segle XII, originàriament d'una nau amb absis semicircular, que ha patit nombroses alteracions posteriors, especialment en època gòtica i barroca. Destaca pel seu campanar de torre de cinc pisos amb decoració de dents de serra i arcs cecs, així com pel portal amb crismó i pels elements medievals conservats.

L'església de l'Assumpció es troba a Cóll, municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), i és un temple romànic del segle XII de nau única amb absis semicircular i decoració llombarda. Destaca pel seu crismó esculpit a la portada occidental, considerat el més bell de la zona, i pels seus capitells historiats amb temes vegetals i figures humanes.

A Cardet, municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), es troba l'església romànica de Santa Maria, del segle XIII, declarada Patrimoni de la Humanitat. Temple d'una sola nau amb absis semicircular adaptat al pendent del terreny, destaca per la seva capçalera decorada amb arcuacions i lesenes, així com pel retaule barroc del segle XVIII. L'edifici es conserva en bon estat i és visitable.

A Boí, entitat de població del municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) – Lleida. Segle XI, romànic. BCIN. Bo. 1260 m d'altitud.

L'església de Sant Pere Gros es troba a les afores de Cervera, capital de la Segarra. Es tracta d'un interessant edifici romànic del segle XI, únic testimoni d'una antiga fundació benedictina, que destaca per la seva planta circular amb falsa cúpula i els seus murs de gran gruix que permeten una escala interior. L'edifici es conserva en bon estat, fou restaurat i declarat bé cultural d'interès nacional el 2003, tot i que l'accés és restringit.

A les afores de Cervera, capital de la Segarra, es troben les ruïnes de Santa Magdalena, temple gòtic del segle XIV que formava part d'un conjunt hospitalari dedicat a leprosos. L'edifici, reedificat a la segona meitat del XIV amb possible intervenció de l'escultor Jordi de Déu, presenta una nau de tres trams i absis poligonal amb volta de creueria. Actualment es troba molt malmès i en estat d'abandó, amb accés lliure.

A la Seu d'Urgell, capital de l'Alt Urgell, es troba aquesta catedral romànica del segle XII, l'única íntegrament romànica conservada a Catalunya. Edifici d'estil romànic italianitzant amb planta basilical de tres naus, transsepte llarg i cimbori, destacat per la seva elegant galeria al creuer i la façana ornamentada amb influència italiana.

L'església de Santa Maria de Covet, situada al nucli de Covet del municipi d'Isona i Conca Dellà a la comarca del Pallars Jussà, és un edifici romànic del segle XII destacat per la seva portada esculpida amb influència dels tallers tolosans, datada entre 1150 i 1160, i per la galhonours interior amb rosassa que només té paral·lel a la Seu d'Urgell. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba en bon estat de conservació.

Altres noms: Col·legiata de Sant Pere de Ponts i/o Canònica de Sant Pere.

A les afores de Ponts, a la comarca de la Noguera, es troba la Col·legiata de Sant Pere, un edifici romànic del segle XII restaurat i visitable. Destaca pel seu cimbori octogonal amb decoració llombarda, la volta de canó i els tres absis trebolats. Declarat monument nacional el 1931, es conserva en bon estat gràcies a la restauració realitzada per l'Associació d'Amics de Sant Pere de Ponts.

Al poble de Gualter, municipi de la Baronia de Rialb (Noguera), es troba el Monestir de Santa Maria de Gualter, una església basilical romànica del segle XII que destaca per la seva estructura de tres naus amb absis major i cimbori octagonal. Greument danyat durant la Guerra Civil per l'explosió d'un polvorí, ha estat restaurat parcialment en els últims anys, conservant la galeria sud del claustre romànic original amb arcs de mig punt.

A Àger, a la Noguera, es conserven les restes d'una fortalesa del segle XI amb una torre circular restaurada d'uns 9,5 metres d'alçada, que presenta porta d'arc de mig punt i espitlleres per a la guaita. Envoltant la torre subsisteixen vestigis d'una construcció en forma d'anell que formava part del vilatge medieval. L'accés és lliure i l'edifici es troba en bon estat de conservació.