Resultats de la cerca

A Granyena de Segarra, municipi de la Segarra, es troben les ruïnes del castell del segle XI, primer establiment dels Templers a Catalunya, protegit com a BCIN. L'edifici, en estat molt malmès i d'accés restringit, conserva restes de muralles medievals amb l'Arc del Pou i estructures amb decoració motlluda. Comparteix l'emplaçament amb un cementiri del segle XIX, trinxeres de la guerra civil i el dipòsit d'aigua del poble.

Altres noms: Castell de Guspí

A Gospí, nucli de Sant Ramon a la Segarra, es troba aquest castell del segle XI protegit com a BCIN. L'edificació actual és una casa senyorial amb una imponent torre circular de quatre pisos adossada, construïda amb paredat de pedra del país. Documentat des del 1005 amb el nom d'Albispino, conserva espitlleres estratègiques i presenta modificacions posteriors que testimonien la seva evolució al llarg dels segles.

A Fonolleres, nucli de Granyanella a la Segarra, es troba aquest castell medieval del segle XI, documentat el 1113. L'edifici presenta planta baixa amb pati interior, diverses plantes amb obertures i elements defensius com espitlleres i matacà, així com una torre de l'homenatge quadrangular amb finestra renaixentista. Protegit com a BCIN i en bon estat de conservació, té accés restringit per ser de propietat privada.

L'església de Granyanella, municipi de la Segarra, és un temple romànic del segle XII originàriament d'una sola nau, molt modificat al segle XVIII amb la construcció de capelles laterals i una portalada barroca. Destaca la portada romànica original amb arc de mig punt decorat amb motius escultòrics, timpà amb mandorla i columna amb capitell ornamentat, així com tres esteles funeràries medievals amb creus de diferents estils.

Altres noms: El molí de vent

A les afores de Granyena de Segarra, a la Segarra, es conserven les restes d'una torre de guaita circular del segle XI, construïda amb pedra i morter de calç com a element de defensa durant la reconquesta. L'estructura, molt malmesa, només conserva la part baixa del seu cos cilíndric edificat sobre la roca mare. Està protegida com a BCIN i és accessible lliurement.

Altres noms: Santuari de Santa Maria del Camí

A les afores de Granyena de Segarra, a la Segarra, es troba aquest santuari marià d'origen romànic del segle XIII, documentat des de 1297. L'edifici de planta rectangular amb tres naus ha estat constantment remodelat durant l'època moderna i contemporània, conservant elements romànics com la porta amb doble arc de mig punt i decoració de maó.

A Sant Jaume de Palouet, entitat de Massoteres a la Segarra, es troba aquesta església romànica del segle XII, originàriament medieval però reformada al llarg dels segles. Destaca per la seva façana de carreus ben treballats amb porta adovellada, fornícula amb la imatge de Sant Jaume i campanar d'espadanya. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Altres noms: Ermita de la Mare de Déu del Camp-real

A les afores de Massoteres, municipi de la Segarra, es troba aquesta ermita medieval de planta rectangular amb nau única i capella lateral, datada dels segles XIV-XV. L'edifici destaca pel seu campanar d'espadanya amb doble ull d'arc i pel parament de carreus mitjans, conservant restes d'arrebossat a les façanes. Es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A Guissona, municipi de la Segarra, es troben les restes del castell de Rubiol, una fortificació del segle XI documentada des de l'any 1040. L'edifici, format per una petita torre rectangular de pedra escairada, es troba molt malmès i pràcticament desaparegut. Està protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional i és d'accés lliure.

Altres noms: Església de la Mare de Déu de les Neus

L'ermita de la Mare de Déu de les Neus es troba a Guarda-si-venes, entitat de Guissona, a la Segarra. Es tracta d'una petita ermita romànica del segle XI construïda amb carreus ben tallats, que destaca per la seva portada dovellada amb rosassa treballada i campanar d'espadanya. L'interior, recentment restaurat, conserva una volta apuntada i una imatge de fusta de la Mare de Déu del segle XII. Es troba en bon estat i no té protecció oficial.

L'església de Sant Salvador es troba a Concabella, entitat de població del municipi dels Plans de Sió a la Segarra (Lleida). Es tracta d'una petita església romànica del segle XIII, d'una sola nau amb capçalera absidal, que destaca per la seva portalada amb tres arquivoltes decorades sostingudes per columnes amb capitells ornamentals. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Altres noms: Església dels Sants Apòstols de Cardosa

L'església dels Sants Apòstols de Cardosa es troba a la Cardosa, entitat de població de Cervera, capital de la Segarra. Es tracta d'un edifici medieval d'origen del segle XI, construït amb paredat i carreus, que destaca per la seva espadanya de grans dimensions amb dues campanes i la porta d'arc de mig punt amb dovelles. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que ha sofert diverses modificacions al llarg del temps, i té accés restringit.

A la Cardosa, entitat de població de Cervera, capital de la Segarra, es troba aquesta casa senyorial medieval del segle XI, de grans dimensions amb planta quadrangular, teulada a doble vessant i porta principal d'arc de mig punt adovellat flanquejada per contraforts. Protegida com a BCIN i en bon estat, l'edifici conserva finestres allindades als pisos superiors i ha estat restaurat per convertir-se en residència i espai cultural.

L'ermita de Sant Roc es troba al nucli de Mont-roig, municipi dels Plans de Sió a la Segarra lleidatana. Es tracta d'una ermita romànica del segle XII construïda amb carreus regulars, parcialment arrebossada, amb planta de nau única i absis recte, coberta a dues aigües i porta d'accés amb arc de mig punt. L'edifici es conserva en bon estat, tot que l'accés és restringit i no presenta els trets típics de l'arquitectura romànica clàssica.

A Concabella, municipi dels Plans de Sió (Segarra), s'alça aquest castell d'origen medieval del segle XI, transformat en palau residencial durant el segle XVI. De planta quadrada amb 30 metres de façana, destaca per ser el més gran de la comarca i per la seva torre octogonal, única en el territori. Protegit com a BCIN i en bon estat, actualment acull el Centre d'Interpretació dels Castells del Sió.

A Castellnou d'Oluges, municipi de Cervera a la Segarra, es conserven les restes d'un castell medieval documentat entre 1072 i 1095. Del primitiu edifici només subsisteix una torre rectangular de carreus amb espitlleres i algunes parets, actualment protegides com a bé cultural d'interès nacional. L'estat és fragmentari, amb la torre parcialment restaurada i les parets aprofitades per a construccions agrícoles modernes.

Al llogaret de Castellmeià, a Torrefeta i Florejacs (Segarra), es troba aquest castell documentat des del segle XIII, reformat als segles XIV i XV en residència senyorial amb dues torres cilíndriques i portal adovellat amb escut heràldic. Protegit com a BCIN, es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit, i destaca per les seves finestres renaixentistes del segle XVI que evidencien la seva transformació defensiva a residencial.

Castell roquer del segle XI situat a Biosca, municipi del Solsonès (Lleida), del qual perviuen restes de murs amb torrasses i una torre central rodona construïda sobre la roca. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba en estat molt malmès amb poques restes visibles a la part alta del poble, accessible lliurement a peu des dels carrers de traçat medieval.